L'èxit de Twitch: les plataformes de videojocs traspassen l'univers 'gamer'

La campanya de les eleccions nord-americanes, reunions de feina a distància o classes de guitarra són continguts que es poden trobar, juntament amb retransmissions de partides de videojocs o e-sports, a les plataformes Twitch o Discord. Per què les eines sorgides en l'univers gamer s'obren a altres esferes?

Gent amb interessos compartits, de tota mena, troben en aquestes solucions tecnològiques aplicacions variades, i dia rere dia n'augmenten l'ús i la popularitat. Segons Joan Arnedo, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i director del màster universitari de Disseny i Programació de Videojocs de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ja s'està produint un «canvi generacional» en què la televisió «perd rellevància a favor dels continguts en línia». Així, els joves que han entrat a aquestes plataformes les continuaran fent servir «per satisfer les seves noves inquietuds, a mesura que progressin personalment i professionalment».

Però no solament hi han entrat els adolescents mitjançant els videojocs, sinó que hi ha altres continguts que han atret un públic més gran per mitjà de la «interacció en temps real». Així ho explica Elena Neira, professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, que considera que aquest efecte aconsegueix «retenir l'atenció del públic, que és el més valuós de l'economia digital». Amb el creixement de les dades, la docent considera que, per exemple, Twitch podria arribar a «cotes superiors» a les de YouTube. Per la seva banda, el professor col·laborador de la UOC Alberto Quian pensa que la clau no és a l'augment d'hores de consum d'aquesta mena de portals a causa de la pandèmia, sinó si hi ha una «fidelització» de nous usuaris registrats i actius i si s'hi forma una «comunitat».

Rècords i política

El confinament i les restriccions d'interacció social han influït en l'acostament de tota mena de públics a aquestes eines digitals, segons els experts. «La pandèmia ha estat responsable que l'activitat en línia augmentés exponencialment, i els informes publicats fins ara asseguren que la tendència es consolidarà enguany», augura Neira, que destaca la «conversa» que estableixen els grans comunicadors amb els seus seguidors. «Això és la fórmula de l'èxit. Hi ha una contribució substancial dels espectadors als continguts d'aquests influenciadors, cosa que fa que l'emissió esdevingui més rellevant», relata la docent. Les fites se succeeixen en aquestes plataformes.

Per Twitch, Ibai Llanos, per exemple, va superar la televisió convencional retransmetent les campanades de la nit de Cap d'Any, amb més de mig milió d'espectadors i avui entrevista a Gerard Piqué pel seu canal. Així mateix, el periodista Emilio Doménech, Nanisimo a les xarxes socials, va fer un seguiment de les eleccions nord-americanes mitjançant aquesta plataforma —⁠en què té més de 16.000 seguidors⁠— i també per a La Sexta que va esdevenir un referent informatiu per a molts joves. I és que la política també s'ha deixat veure en aquesta plataforma.

La demòcrata Alexandria Ocasio-Cortez s'hi va connectar en plena campanya per demanar el vot mentre jugava a un videojoc; el partit Más Madrid té perfil de Twitch, tot i que encara no és gaire actiu, i el president francès, Emmanuel Macron, hi va impulsar un debat online en ple moment de protestes de les armilles grogues al carrer. Els polítics busquen un públic jove que no va als mítings, però els professors de la UOC apunten que l'important no és ser-hi present, sinó què s'hi fa i com es fa. «Simplement crear un canal perquè és on hi ha els joves, sense fer res més, no funcionarà, ja que s'interpretarà com una invasió del seu espai privat. La clau depèn de l'interlocutor i de la posada en escena del missatge, i que aquest missatge sigui d'interès», defensa Arnedo. Quian considera que aquestes plataformes seran el «laboratori de proves d'un màrqueting polític de precisió», i també assenyala les «narratives diferents» en què s'haurà de treballar per tenir èxit.

Discord: un lloc per parlar

Una altra plataforma amb molts seguidors —⁠i no solament per jugar⁠— és Discord, una aplicació gratuïta de xat. Durant el cinquè aniversari, el juny de l'any passat, el seu creador, Jason Citron, assegurava al blog del portal que aquesta plataforma era «el lloc per parlar» i ja apuntava que no solament era un lloc per a gamers, sinó «per a qualsevol a qui li agradés parlar».

La idea inicial era que els jugadors comentessin els seus avenços en els jocs, però actualment hi ha milers de servidors que formen comunitats per temàtiques, i n'hi ha d'altres de privats que creen grups d'amics, companys de feina o persones amb les mateixes aficions. Amb capacitat per duplicar pantalles o crear personalitzacions diverses, Discord ha crescut fins a arribar, segons els seus càlculs, als 13,5 milions d'usuaris actius a la setmana. «No hi ha cap algorisme que decideixi el que has de veure», llança el CEO de la companyia, que afirma que el que volen és que el client «sigui al costat de la comunitat i dels amics».

Tot i que els videojocs continuen batent rècords, com el del desembre de TheGrefg, amb més de 600.000 persones seguint alhora la retransmissió de com jugava a Fortnite, les dades també apunten que el 2020 la categoria «Just chatting» ('Xerrant')» està per sobre dels títols dels jocs més famosos en nombre d'hores vistes. «Tot i que s'està jugant, el que atreu els espectadors no és el joc en si o les seves habilitats, sinó la gràcia amb què es dinamitza la sessió», remarca Joan Arnedo. El carisma i la manera de comunicar d'aquests influencers és, doncs, part de l'èxit d'aquestes plataformes i el que fa que altres persones —⁠els seguidors⁠— es vulguin connectar amb ells. «Les xarxes socials són estructures d'interacció social online i a fora, al món físic», conclou Quian.