16/3/21 · Recerca

Cinc acadèmics de la UOC, entre el 2 % de científics mundials més citats el 2019

Un rànquing elaborat per la Universitat de Standford
Seu de l'IN3 de la UOC al Parc Mediterrani de la Tecnologia (Foto: UOC)

Seu de l'IN3 de la UOC al Parc Mediterrani de la Tecnologia (Foto: UOC)

La Universitat de Stanford ha publicat el Ranking of the World Scientists: World's Top 2 % Scientists amb els investigadors els treballs dels quals han estat més citats durant el 2019. Formen part d'aquesta llista cinc investigadors de la UOC: Hug March, del grup Urban Transformation and Global Change Laboratory (TURBA Lab), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), i professor dels Estudis d'Economia i Empresa; Jordi Cabot, professor de recerca ICREA i líder del grup Systems, Software and Models Research Lab (SOM Research Lab), de l'IN3; així com tres professors dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació: el catedràtic Ángel A. Juan, líder del grup Internet Computing & Systems Optimization (ICSO), de l'IN3; el catedràtic Xavier Vilajosana, líder del grup Wireless Networks (WINE), de l'IN3; i Ferran Adelantado, també investigador del grup WINE i subdirector de recerca d'aquests Estudis.

La llista aplega més de 161.000 investigadors dels gairebé set milions de científics que considera en actiu. Aquest rànquing, considerat un dels més prestigiosos a escala mundial, ha estat creat per un grup d'experts format per John Loannidis (Universitat de Stanford), Jeroen Baas (Elsevier B.V.), Kevin W. Boyack (SciTech Strategies) i Richard Klavans (SciTech Strategies). La base de dades de la classificació inclou 22 camps científics i 176 subcamps. 

El rànquing, publicat a la revista PLOS Biology, es basa en la informació continguda en la base de dades Scopus per avaluar científics i científiques per l'impacte de les seves citacions. Aquesta llista proporciona informació estandarditzada sobre citacions, índex h, índex hm ajustat per coautoria, citacions d'articles en diferents posicions d'autoria i un indicador compost, entre altres, dels diferents investigadors. A més, la classificació proporciona mètriques amb i sense autocitacions. 

El nombre de citacions de les publicacions científiques és un dels indicadors que tradicionalment es tenen en compte per determinar la notorietat de la recerca. Aquest indicador influeix en una altra sèrie d'índexs, com el denominat factor d'impacte, que continua sent àmpliament utilitzat per a l'avaluació científica, malgrat que no desperta tot el consens de la comunitat acadèmica. Igualment, la UOC, amb l'aprovació el 2018 del seu Pla d'acció de coneixement obert, aposta per millorar el sistema actual d'avaluació científica. Així, un dels eixos del Pla va articular la signatura de la Declaració de San Francisco (DORA), amb una sèrie d'institucions acadèmiques de tot el món, per impulsar que l'avaluació de la recerca es basi en la qualitat i l'impacte i no sols en la notorietat de les revistes científiques en què es publica.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en l'aprenentatge en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Recerca