La mala qualitat percebuda de l'aigua i viure amb infants influeixen en la preferència per beure-la embotellada a casa

Beure aigua a casa és un gest gairebé automàtic que fem cada dia. L'aigua pot provenir directament de l'aixeta, es pot comprar embotellada o pot estar processada per un sistema de tractament domèstic. Què influeix a l'hora de beure-la d'una manera o d'una altra?

És el que ha analitzat una recerca en la qual han participat investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). L'estudi revela que els principals factors que expliquen la preferència per beure aigua embotellada són la mala qualitat que es percep de l'aigua de l'aixeta, la manca d'un sistema de tractament hídric a la llar i la presència d'infants.

A escala estatal, el 2018 a Espanya es van consumir uns 2.600 milions de litres d'aigua embotellada, i les principals ingestes es van registrar a les regions costaneres i turístiques de Canàries i Balears, seguides de la Comunitat Valenciana i Catalunya.

«La percepció dels enquestats sobre la qualitat de l'aigua, que pot incloure des de consideracions organolèptiques fins a preocupacions sanitàries relacionades amb la duresa de l'aigua, era la variable més influent a l'hora de triar aigua embotellada o sistemes de tractament a la llar», afirma Hug March, coautor de l'estudi, investigador del grup TURBA Lab, de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), i professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC.

En la recerca, publicada a la revista d'accés obert Water, i en la qual també van participar Xavier García i Elena Domene, de l'IERMB, i David Sauri, de la UAB, els autors van treballar amb un total de 581 llars catalanes, els membres de les quals van ser entrevistats telefònicament l'abril de 2015.

«El resultat que ens va sorprendre més va ser la important presència d'algun tipus de sistema de tractament de l'aigua a la llar, per exemple, gerres de carboni actiu o sistemes més complexos, com ara l'osmosi inversa», indica March.

De fet, l'estudi mostra que un terç de les llars (el 31,2 %) disposava de, com a mínim, un d'aquests sistemes. Els més comuns van ser els descalcificadors d'aigua i els d'osmosi inversa (tots dos més costosos), seguits de les gerres o les ampolles amb filtre d'aigua.

La importància del gust i de l'olor

Els resultats de l'enquesta indiquen que beure aigua de l'aixeta preocupa més que emprar-la per cuinar. Mentre que el 80 % de les llars va qualificar l'aigua per cuinar com, almenys, acceptable, la proporció va baixar al 65 % en relació amb la ingesta.

A la pregunta de quines eren les principals motivacions per ingerir aigua embotellada, les dues raons principals van ser que té un gust i una olor més bons (el 51,3 %) i motius de salut (el 34,2 %).

«En general, en el nostre context geogràfic, l'aigua de l'aixeta passa molts controls sanitaris de manera molt recurrent que asseguren que és segur consumir-la en termes fisicoquímics i microbiològics», ressalta l'investigador.

No obstant això, una altra qüestió és la percepció de la seva qualitat, que és més subjectiva i, segons March, està lligada a la duresa de l'aigua i a la presència de certs minerals en una quantitat més o menys elevada en la font utilitzada per al subministrament.

«També és cert que per a algunes condicions individuals hi pot haver prescripcions mèdiques d'evitar aigües amb dureses elevades, encara que estiguin dins dels límits legals, i recomanacions de consumir aigües de mineralització baixa», afegeix.

L'aigua de l'aixeta és segura i l'opció més sostenible

Atès que un terç de les llars va argumentar que el consum d'aigua embotellada estava motivat per qüestions de salut, els autors indiquen que les institucions públiques i els subministradors d'aigua tenen un llarg camí per recórrer per convèncer els consumidors que beure aigua de l'aixeta és segur. Una altra qüestió és el gust que tingui.

Pel que fa a la sostenibilitat, March recorda que l'aigua de l'aixeta és l'opció que implica un impacte ambiental més baix. Si s'opta per consumir aigua embotellada, en la mesura del que sigui possible, s'hauria d'intentar generar els mínims residus, de manera que l'investigador recomana utilitzar envasos de gran capacitat, com ara garrafes, en lloc d'ampolles, i reciclar-los un cop s'acabin.

En relació amb alguns sistemes de tractament, com ara l'osmosi, «s'ha de tenir en compte que, tot i que no generen envasos, sí que poden requerir un consum energètic alt (en el cas de l'osmosi inversa) i poden utilitzar més aigua de la que s'acaba consumint, atès que una part és aigua amb les sals o els subproductes que cal eliminar», explica.

Aquesta recerca ha estat finançada per fons CICYT - CSO 2012 36996, i també per 2017 SGR 1351 i 2017 SGR 130.

Aquesta recerca afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) següents: el 6, Aigua neta i sanejament; l'11, Ciutats i comunitats sostenibles; el 12, Producció i consum responsables, i el 13, Acció climàtica.

Article de referència

March, H., García, X., Domene, E. i Sauri, D. «Tap Water, Bottled Water or In-Home Water Treatment Systems: Insights on Household Perceptions and Choices». A: Water. doi: 10.3390/w12051310.

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC