«L'empresa del futur serà sostenible o no serà.» I ho serà no sols per pressió administrativa o ciutadana, sinó pel convenciment que la cura del medi ambient i de l'entorn genera ocupació i competitivitat. Així de clar es mostra el director de Naturklima, la Fundació de Canvi Climàtic de Guipúscoa, David Zabala, que adverteix que «les companyies que no tinguin en compte criteris sostenibles i ambientals quedaran fora del mercat». De la mateixa opinió és August Corrons, professor dels Estudis d'Economia i Empresa i director del màster universitari de Responsabilitat Social Corporativa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que considera que, al marge de ser sostenibles econòmicament, les empreses tenen com a «únic futur» la responsabilitat amb l'entorn, «amb el personal, la naturalesa o qualsevol agent amb el qual estiguin vinculades».
Amb aquesta premissa, tots dos participaran en la xerrada «La sostenibilitat des de la responsabilitat social i l'economia circular», organitzada per la Xarxa Territorial de la UOC, que té per objectiu reflexionar sobre els desafiaments que la societat ha d'afrontar al llarg dels pròxims anys incorporant la perspectiva i les realitats locals. En aquest cas, Sant Sebastià serà la ciutat protagonista de l'esdeveniment el dia 28 d'abril, amb la col·laboració d'Impact Hub Donostia i presentat per la periodista Vanessa Sánchez.
Els dos experts, Zabala i Corrons, concorden que els problemes de sostenibilitat són comuns i mundials, però les solucions exigeixen l'actuació local i fins i tot personal. «Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides, que inclouen l'Agenda 2030, són genèrics, però, perquè l'efecte sigui global, han de començar en micro», assenyala Corrons, que creu que cada consumidor és el que «lidera» el moviment perquè «la sensibilització en aquesta època creix cada vegada més». «Tenim el poder, i aquest poder s'està traduint en el fet que reciclem més, mirem quin tipus de productes comprem, d'on venen, com es fabriquen…», enumera.
Mentrestant, les empreses són conscients, diu, i reaccionen. «O es posen aquí o perden. Ho han de fer per la seva supervivència», conclou, encara que postil·la que van «a remolc» del que exigeix la pròpia clientela i el que estableixen les administracions. Aquestes, diu, han d'animar i no sancionar les companyies perquè adoptin mesures de sostenibilitat. «Més que prohibir, han d'incentivar, tenir recursos per donar facilitats. En comptes de pagar impostos, per exemple, podrien fer una millor selecció de proveïdors o ajornar-los per dedicar més temps a prendre decisions més sostenibles», exemplifica el professor.
Un problema de tots
Dins del fenomen «global», el responsable de Naturklima defensa que una part «molt important de les respostes, les actuacions i les estratègies han d'aplicar-se en l'àmbit local». I per prendre decisions, sosté, cal analitzar el punt de partida. «Actuar contra el canvi climàtic és important, però abans d'actuar és imprescindible conèixer la dimensió del problema al qual ens enfrontem a cada territori», afirma. Per això, la fundació estudia, mitjançant el seu observatori, els efectes del canvi climàtic. I les conclusions no són esperançadores. El 40 % de la població de la província sofrirà un «impacte sever» en els pròxims anys, amb pujada de temperatures, inundacions o pèrdua de biodiversitat. Per compensar-ho, la Diputació de Guipúscoa s'ha compromès a reduir les emissions en, almenys, un 80 % per al 2050 respecte del 2005 i que el 80 % de l'energia utilitzada sigui d'origen renovable. La Unió Europea es marca com a objectiu baixar almenys un 40 % dels gasos d'efecte d'hivernacle per al 2030.
Per aconseguir aquestes ambicioses xifres, Zabala considera que falta conscienciació i adverteix que hi ha estudis que demostren que més de la meitat de les pimes no saben el que és l'economia circular. «Per a les empreses és el moment d'entendre que poden i han de ser part de la solució davant del repte del canvi climàtic», remarca, i afegeix que la sostenibilitat no sols pal·lia els efectes d'aquesta crisi, sinó que «genera ocupació i competitivitat». Segons el seu punt de vista, les organitzacions han d'«avançar-se» als canvis legislatius i a les tendències del consum.
La pandèmia ha frenat moltes iniciatives
El director del màster universitari de Responsabilitat Social Corporativa de la UOC alerta que habitualment es parla de l'«impacte» de les empreses en tres àmbits: econòmic, social i ambiental, però afegeix la importància del laboral i del de governança. «Està molt bé no generar efectes mediambientals, però si tenim treballadors explotats no arribarem enlloc», assenyala sobre el primer tema, mentre relaciona les «estructures jeràrquiques, de direcció i lideratge únic» com una altra manera de no oferir «condicions òptimes» a les plantilles. «Hi ha molts aspectes a tenir en compte i cadascun té el seu impacte. Cal buscar un punt equilibrat», proposa. La pandèmia de coronavirus, lamenta, ha «posat el fre» en moltes organitzacions i també en els consumidors. «La necessitat et fa prendre decisions que no són les més sostenibles», assegura Corrons, que apunta l'Administració com a generadora de solucions per a tots dos sectors, perquè tornin a la sendera de la conscienciació.
«El canvi climàtic és una amenaça global, però, sobretot, és una gran oportunitat», destaca el director de Naturklima, que apunta «noves línies de negoci» relacionades amb la sostenibilitat. Davant l'«exigència» de consumidors i l'Administració, afegeix Corrons, les empreses necessiten ser «més responsables amb el seu entorn», i aposta per crear llocs de treball específics que els ajudin a aconseguir aquests objectius.
Contacte de premsa
-
Redacció