El consum de podcasts ha augmentat un 25 % durant el confinament, segons un estudi de Voxnest, i ja és el format triat per una de cada quatre persones a Espanya. De la mateixa manera, Twitch i TikTok han aconseguit situar-se com una de les xarxes que creixen de manera més significativa aquest any 2021, segons l'informe Iab Spain. La xarxa de vídeos curts és la que augmenta de manera més destacada i se situa en la novena posició, i Twitch creix un 6 % respecte a l'any anterior pel que fa al seu ús mensual. Aquests nous formats semblen estar assaltant el tron de les xarxes clàssiques. "Ja des d'abans de la pandèmia cobraven força, però sens dubte ha estat l'emergència sanitària global i les seves restriccions a la mobilitat, així com el teletreball, el que ha disparat la demanda i, amb això, l'auge de les retransmissions en viu d'esdeveniments d'interès públic", afirma Leandro Lamor, delegat general de l'Agència EFE a Catalunya.
En aquesta línia, Candela Ollé, directora del màster universitari de Periodisme i Comunicació Digital: Dades i Noves Narratives de la UOC, afirma: "Les dades confirmen aquest augment en l'ús de TikTok, així com l'explosió i la consolidació de Twitch i els podcasts. Són tres formats emergents que són tendència i que tenen potencial de connexió amb l'audiència i amb públics objectius als quals fins ara no s'arribava". Sobre l'auge d'aquests nous canals com a fonts d'informació tractarà la V Jornada de Periodisme Mòbil (MoJoMAD), que organitzen la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i l'Agència EFE el dimarts 18 de maig.
L'actualitat ha ajudat a popularitzar aquests formats. El succés de Minneapolis que va globalitzar el moviment Black Lives Matter o l'intent d'assalt al Capitoli dels partidaris de Trump van ser clau. "Aquelles imatges, captades per milers de telèfons mòbils, es van disseminar per les xarxes mitjançant aquestes noves plataformes, que han trobat unes audiències ansioses de consumir informació en viu, narrada en directe, i que s'han convertit en noves finestres de realitat social", explica Lamor. Durant la Jornada MoJo, una de les taules rodones tractarà precisament sobre l'ús del mòbil a l'hora de registrar moments històrics recents, com l'assalt al Capitoli, les eleccions dels Estats Units, el cas George Floyd o l'incendi a Lesbos, amb professionals com Patricia Simón (La Marea), Alfonso Congostrina (El País) i Fran Sevilla (RNE).
Per mitjà de Twitch, Ibai Llanos va superar per Nadal la televisió convencional retransmetent les campanades de la nit de Cap d'Any, amb més de mig milió d'espectadors. El periodista Emilio Doménech, Nanísimo a les xarxes socials, va fer un seguiment de les eleccions nord-americanes mitjançant aquesta plataforma —en què té més de 16.000 seguidors— que va esdevenir un referent informatiu per a molts joves. "Twitch és un espai predominant de videojugadors (gamers), però també s'està consolidant com una eina periodística", afirma Ollé.
Recentment, la Volta a Catalunya es va convertir en la primera gran volta ciclista a Espanya a tenir un canal oficial a Twitch, a més de llançar un podcast oficial per buscar les audiències més joves. És un fenomen que atreu cada vegada més joves. En concret, sis de cada deu joves d'entre 18 i 24 anys escolten algun tipus de podcast. "Aquestes audiències es caracteritzen per un consum informatiu en el mòbil i per la seva inclinació a publicacions curtes, amb dades i un llenguatge senzills d'entendre", explica Lamor. Per Ollé, "el podcast té molt de potencial, per la seva varietat de focalitzacions i especialitzacions de continguts". Precisament, sobre el podcast com a element informatiu ens parlarà, durant la Jornada MoJoMAD, Cristina Mitre, creadora del blog sobre bellesa, benestar i salut "The Beauty Mail", la versió del qual en podcast va ser, el 2020, per tercer any consecutiu un dels cinc més escoltats a Espanya.
Queda per veure si aquests nous formats aconseguiran mantenir-se en el futur. Quants es recorden, per exemple, de Periscope? "Aquestes plataformes han vingut per quedar-se, perquè el món postpandèmic serà més digital que l'anterior i els mitjans no poden desentendre's d'això", adverteix Lamor, que afegeix: "Si els mitjans volen entrar en aquest segment, fracassaran si reprodueixen els seus formats actuals en aquestes noves plataformes. Hauran de revisar la manera d'explicar les notícies, o seran elefants en una terrisseria, encara que sigui digital." Durant la Jornada MoJoMAD s'abordarà aquest tema amb la taula rodona "Com treballar amb les xarxes pensades per a mòbils en el periodisme?". Serà la qüestió que centrarà una taula rodona sobre plataformes com Instagram, TikTok o Twitch, amb la participació dels periodistes Luis Blasco (El Mundo), Patricia Escalona (Antena 3 Noticias) i Rocío Benavente (Maldito Bulo). Serà Twitch el futur emissor d'uns mundials de futbol? O el fitxatge d'Ibai Llanos per a La Lliga és una mera operació de màrqueting o un nou filó? Com sobreviuran les estratègies de mur de pagament dels mitjans sense perdre audiències joves? Veurem el que ofereix el futur. La veritat és que el mercat de plataformes avança de pressa i es fa difícil saber quines d'aquestes sobreviuran o si alguna se situa com a substituta en l'actual ecosistema informatiu.
Nova edició dels Premis Internacionals de Periodisme Mòbil MoJo UOC - Agència EFE
La Jornada MoJoMadrid servirà també per avançar els Premis Internacionals de Periodisme Mòbil MoJo UOC - Agència EFE, que es decidiran d'atorgar el 4 de novembre, i que compten amb la col·laboració de l'aerolínia Vueling.
Aquests premis tenen com a objectiu promoure l'excel·lència en periodisme mòbil i estimular la pràctica d'aquest entre els professionals de l'ofici i els estudiants de periodisme i de titulacions vinculades al periodisme i a la comunicació, amb èmfasi en la innovació periodística, la recerca i l'experimentació.
Així mateix, aquests premis internacionals volen ajudar a la promoció i la publicació de reportatges que tracten temes poc presents en els mitjans basats en el treball mitjançant dispositius mòbils.
Els aspirants podran optar a la categoria individual realitzada per estudiants, dotada amb 1.000 euros i 500 euros en bitllets d'avió; la categoria per a professionals, que té la mateixa dotació, i la corresponent a periodisme mòbil de viatges, que amb el nom de Premi Vueling atorgarà al guanyador 1.500 euros en bitllets d'avió.
En l'edició de l'any passat el premi a la categoria professional va ser per a la periodista de Público Núria Martínez Ribot, per una cobertura sobre els treballs de salvament de l'Open Arms; Pedro Ramírez i Pedro Pardo van guanyar el premi per a estudiants en modalitat col·lectiva, per un treball sobre la protecció d'animals i plantes en la pandèmia, i el de viatges va recaure en el creatiu Dan Gamboa, per una obra amb el rerefons de les protestes de Hong Kong del 2019. A més, hi va haver una menció especial del jurat a Fermín Grodira pel seu treball sobre les protestes a Barcelona després de la sentència del procés.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció