Així és la nova diplomàcia digital

La tardor de 2018, una trobada va acaparar l'atenció mundial: el president francès, Emmanuel Macron, havia convidat al palau de l'Elisi el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg. Formava part d'una sèrie d'entrevistes amb els CEO de les principals empreses tecnològiques, i les reunions van mantenir un protocol similar al de les visites diplomàtiques. En aquell moment la premsa ja es feia ressò del fet que els temps en què presidents, primers ministres i caps d'estat marcaven les relacions del món estaven començant a quedar enrere.

«Tradicionalment, els actors protagonistes de la diplomàcia havien estat els estats», recorda Agustí Cerrillo, catedràtic de Dret Administratiu i professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, que explica que les regles del joc que han regulat des de temps immemorials la diplomàcia, i que estaven centrades en el protagonisme gairebé absolut dels estats, estan canviant. N'és la prova que, des de fa uns anys, han aparegut altres actors en l'escenari «i duen a terme diferents accions per representar o promocionar els seus interessos o per influir en la presa de decisions que els puguin afectar», diu. Són els protagonistes de la nova diplomàcia digital, a la qual defineix com «el conjunt d'accions per representar, protegir o promocionar els interessos relacionats amb el desenvolupament de la societat de la informació davant de tercers».

Els «jugadors»

Qui té un paper de més pes en aquesta nova diplomàcia? Els experts dirigeixen la seva atenció a les grans empreses tecnològiques de Silicon Valley, les conegudes com a GAFAM –Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft. Per començar, pel seu gran pes econòmic. En plena pandèmia, totes van continuar creixent i van registrar un creixement de dos dígits en els seus ingressos, segons Statista. El seu valor en borsa superava, ja a mitjans de l'any passat, els 5 bilions de dòlars (4,24 bilions d'euros), unes tres vegades el PIB d'Espanya el 2019. Però, a més d'aquest pes econòmic, compten amb una posició privilegiada en el món tecnològic. Per aquest motiu s'han erigit en superpotències amb un gran pes en l'era de la diplomàcia digital.

Entre les accions d'influència desenvolupades per les GAFAM en aquest escenari figuren opcions molt diverses, «des de la participació en fòrums internacionals fins al finançament de recerques en universitats de prestigi o les reunions amb representants polítics o tècnics d'institucions nacionals o internacionals», cita Agustí Cerrillo. Tanmateix, els gegants tecnològics no són els únics protagonistes d'aquestes relacions.

Com explica el catedràtic de la UOC, altres nivells territorials també estan adquirint protagonisme en la diplomàcia digital. En particular, les entitats locals (municipis, àrees metropolitanes, etc.), «que estan assumint comeses tradicionalment atribuïdes en exclusiva al poder estatal clàssic, com ara les relacions internacionals», afirma. Un exemple són les ciutats de Barcelona o Saragossa, que participen en la Coalició de Ciutats pels Drets Digitals per protegir i promoure els drets digitals de la ciutadania a escala global.

Les regles del joc

Però, què ha portat al fet que aquests nous actors disposin d'un protagonisme que no tenien abans en les relacions diplomàtiques? Per què, després de segles de diplomàcia gairebé exclusivament estatal, estan canviant les regles del joc? Segons explica Cerrillo, aquests canvis han estat necessaris perquè els interessos de totes les persones, que fins ara estaven representats i protegits pels estats, no quedin al descobert per les accions que puguin dur a terme, per exemple, les empreses tecnològiques multinacionals, els objectius de les quals poden entrar en col·lisió amb els interessos de determinats col·lectius.

De fet, la diplomàcia digital podria ajudar a promoure el desenvolupament econòmic i social i, en opinió del catedràtic de la UOC, també hauria de ser un instrument per enfortir els drets de les persones, coordinant l'acció de diferents actors. Una de les estratègies en aquesta direcció va ser el full de ruta impulsat per les Nacions Unides fa uns mesos per a la cooperació digital, que, entre altres mesures, preveu la creació d'un òrgan d'assessorament integrat per múltiples interessats sobre cooperació mundial en matèria d'intel·ligència artificial o un òrgan estratègic d'alt nivell de múltiples interessats que coordini les mesures de seguiment dels debats del Fòrum de la Governança d'Internet.

És una mostra més que la nova diplomàcia digital serà cada vegada més necessària, en opinió dels experts, perquè els reptes a què s'enfronten les societats actuals exigeixen més recursos que ja no són monopoli dels estats, sinó que estan dispersos entre diferents actors de naturalesa diversa, tant pública (les ciutats o les regions) com privada (les empreses tecnològiques, les entitats de la societat civil, etc.). «Un exemple evident el trobem en relació amb la intel·ligència artificial», assenyala el catedràtic de la UOC explicant que en aquest camp, i més enllà de les estratègies que puguin tenir els països o les entitats supranacionals com la Unió Europea, «és evident que les actuacions que puguin desenvolupar sobre aquest tema Amazon, Facebook o IBM determinaran, si no condicionaran, el desenvolupament d'aquesta tecnologia, les aplicacions que se li donaran o els límits que se li posaran», assegura el professor de la UOC.