La urgència d'una cooperació internacional que acceleri la vacunació global, a debat a la UOC

Les variables de la crisi sociosanitària generada per la pandèmia de la COVID-19 han estat analitzades amb diferents perspectives en un cicle organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Representants d'àmbits acadèmics, socials, industrials, econòmics, polítics i de la comunicació han debatut durant cinc sessions en un cicle dirigit a públic general per aportar claus sobre aquesta situació complexa i multidimensional que es pateix de manera asimètrica en diferents parts del món. Albert Barberà, director del centre de recerca en salut digital de la UOC, l'eHealth Center, ha estat el coordinador acadèmic del cicle i el moderador de totes les converses. 

Segons Barberà, l'organització del cicle respon a la convicció que les universitats són agents de transformació social i, per això, han de promoure espais de debat i reflexió crítica, aportant una visió oberta i reflexiva als problemes complexos.

Així ha estat segons Pastora Martínez, vicerectora de Globalització i Cooperació de la UOC, la qual manifesta que «aquest cicle ha aportat una mirada àmplia i crítica a la gestió de la de la COVID-19 i els reptes planetaris relacionats amb la vacunació a escala global, i ho ha fet incorporant les visions del coneixement adquirit des de diferents sectors i disciplines».

Les sessions es van emetre en directe i els participants van respondre a les preguntes del públic. Els vídeos de les converses estan disponibles al canal YouTube de la UOC i acumulen més de 1.250 visualitzacions fins avui. 

De la ciència a la salut pública

En la sessió inaugural del cicle, Albert Barberà va contextualitzar els eixos cardinals que abordaria i els objectius que es plantejava. Salvador Macip, professor i investigador dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, i la vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca de la UOC, Marta Aymerich, van assenyalar la necessitat d'afrontar la pandèmia amb criteris epidemiològics i científics i amb un enfocament global i visió a llarg termini. «La pandèmia ha posat en relleu coses molt bones com la comunicació científica i la rapidesa dels científics a generar coneixement i solucions, però també les guerres econòmiques i polítiques, i la diferència entre els països. Això no té sentit des de l'ètica, però menys des d'un punt de vista global, que ens afecta a tots», declarava Macip. Al seu torn, la vicerectora de la UOC Marta Aymerich va destacar el paper determinant de la ciència oberta i com compartir el coneixement ha estat puntal per generar estratègies, no sols de vacunació, sinó també de tractament als diferents centres sanitaris. 

Patents i accés global a les vacunes

L'opinió de Ion Arocena, director general de l'Associació Espanyola de Bioempreses, i Raquel Xalabarder, directora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i catedràtica de Propietat Intel·lectual, sobre la derogació de les patents de les vacunes contra la COVID-19 és que aquesta no abaratiria costos ni en facilitaria la producció, alhora que assenyalaven l'existència de mecanismes que ja preveuen llicenciar patents de manera obligatòria en cas d'emergències. En aquest sentit, Arocena va apuntar alguns colls d'ampolla en l'accés global a les vacunes contra la COVID-19, com ara l'escassetat de subministraments, la manca de la capacitat productiva necessària i els reptes comercials. En les seves aportacions, Francesc Cortada, director general d'Oxfam Intermón, va denunciar les enormes disparitats en el ritme de vacunació entre països i va apel·lar a la responsabilitat de les companyies farmacèutiques i dels governs per accelerar la producció i la distribució de les vacunes, amb mecanismes de reducció i control de preus.

Paper de la comunicació en temps de pandèmia 

Alexandre López-Borrull, professor i investigador dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, va explicar com la incertesa ha incentivat el negacionisme durant l'inici de la pandèmia principalment. López-Borrull va destacar que la comunicació científica ha millorat i s'ha incrementat l'interès per part de la ciutadania, que ha passat a seguir líders d'opinió de l'àmbit científic durant la pandèmia. Imma Aguilar, directora general de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i alumni UOC, va assenyalar que la reticència vacunal a l'Estat espanyol ha disminuït notablement el darrer any i va compartir amb Rocío Benavente, coordinadora de Maldita Ciencia a Maldita.es, que és urgent un periodisme útil i que cal continuar treballant per combatre les notícies falses i la desinformació. Segons Benavente, «tots som responsables, a l'hora de fer circular i compartir informació per canals que no són els mitjans (WhatsApp, Telegram, etc.)».

Multilateralisme i geopolítica en el món COVID-19

Xavier Prats Monné, assessor per a iniciatives estratègiques de la UOC, membre del consell assessor de l'eHealth Center i exdirector general d'Educació i de Salut de la Comissió Europea, va destacar que la crisi sanitària ha demostrat que el sector públic pot reaccionar i ha despertat més consciència del que és públic. Prats Monné va insistir en la falta de governabilitat global que la pandèmia ha posat en evidència, i en la urgència de comptar amb organismes multilaterals amb capacitat per intercedir en problemes planetaris. José Antonio Sanahuja, director de la Fundació Carolina, i Caterina García Segura, catedràtica de Relacions Internacionals de la UPF i responsable del Grup de Recerca en Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals, van coincidir a assenyalar el repte com a societat d'aprendre d'aquesta pandèmia i de reaccionar amb més cooperació multilateral. 

COVID-19, vacunes i salut planetària: la importància de la petjada ambiental

Els investigadors participants en el seminari web Fernando Valladares, professor investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), Manolis Kogevinas, investigador a ISGlobal, i Cristina O'Callaghan, professora i investigadora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i coordinadora del màster universitari de Salut Planetària que impulsa la UOC, van posar de manifest els vincles entre la biodiversitat i les malalties emergents i van alertar sobre la necessitat d'una complicitat entre els governs per millorar la situació ecològica amb una visió global i a llarg termini.

Encara que queda molt camí per recórrer, el director de l'eHealth Center i coordinador acadèmic del cicle es mostra optimista, ja que «hem après en molts camps. Hi ha hagut avenços en molts temes com la ciència oberta i en la presa de consciència de temes importants com la capacitat productiva, la col·laboració social o els sistemes de sanitat sòlids», va concloure Albert Barberà.

Consulta les converses del cicle

Pots veure els vídeos de les converses d'aquest cicle en aquests enllaços:

Les vacunes contra la COVID-19, de la ciència a la salut pública

Les patents són el problema de l'accés global a les vacunes contra la COVID-19?

Informar o desinformar. El rol de la comunicació en temps de pandèmia

Multilateralisme i geopolítica en el món COVID-19

COVID-19, vacunes i salut planetària: la importància de la petjada ambiental