La importància del camí cap a l'escola al voltant d'escoles massa contaminades

  cami escolar

A Madrid i Barcelona, la pol·lució que arriba a les aules supera els estàndards recomanats per l'OMS. (Foto: Element5 Digital / Unsplash.com)

28/07/2021
Bea González
A Madrid i Barcelona, la pol·lució que arriba a les aules supera els estàndards recomanats per l'OMS

El 93% dels nens i nenes de tot el món respira aire contaminat que posa greument en perill la seva salut. És una de les conclusions de l'informe de l'OMS "Contaminación atmosférica y salud infantil", que adverteix de l'alt cost que té aquesta situació en la població infantil. I tot i que es dona amb més intensitat als països amb ingressos baixos i mitjans, la resta del món tampoc es deslliura de la pol·lució. A Barcelona, el web que va elaborar la plataforma Eixample Respira amb dades estimades sobre la contaminació de l'aire al voltant de les escoles de la ciutat va deixar en evidència que, el 2018, el 30 % de les escoles —229 dels 755 col·legis de Barcelona— van superar en horari escolar el nivell màxim de contaminació d'NO2 recomanat per l'OMSA Madrid, els nens també respiren aire contaminat: l'estudi "Healthy air, healthier children", publicat el passat mes de juny, conclou que a les escoles madrilenyes el nivell de diòxid de nitrogen (NO2) procedent del trànsit rodat també supera els estàndards recomanats per l'OMS.

Aquest mateix estudi adverteix que la situació actual augmenta la possibilitat que els més petits desenvolupin asma, i també pot afectar el desenvolupament del cor, el cervell i el sistema nerviós de l'infant. Segons els experts, és un dels indicis que el disseny actual de les ciutats, i la ubicació dels centres escolars que tenen, s'ha de tornar a pensar. "L'infant és un indicador de referència de les ciutats, un paràmetre de qualitat de la vida urbana", explica Miguel Mayorga, arquitecte urbanista i professor col·laborador del màster universitari de Ciutat i Urbanisme de la UOC. "Si una ciutat està bé per als nens i nenes, està bé per a tothom. I al contrari: si no és saludable i no cobreix les necessitats dels nens i nenes, difícilment serà adequada per a altres col·lectius també vulnerables", afirma.

Va ser una de les raons, encara que no l'única, que els anys noranta apareguessin els primers camins escolars. L'objectiu era que nens i nenes poguessin anar sols a l'escola a través d'un itinerari segur i agradable. Una cosa que fomentaria la seva autonomia i, alhora, redundaria en l'entorn, ja que l'itinerari ha d'incloure zones amb arbres i fonts, a més de mantenir baixos nivells de contaminació acústica i de partícules en suspensió. "Perquè els nens i nenes puguin anar sols a l'escola se'ls ha de garantir una xarxa d'espais urbans en condicions, i això representa canvis", adverteix Miguel Mayorga, un dels impulsors principals, juntament amb Pía Fontana i Jorge Rodríguez, del projecte del City FOV Urban Lab: xarxa de refugi climàtic urbà escolar per a Barcelona, guanyador del concurs World Data Viz Challenge 2019 Barcelona-Kobe.

En el projecte es convida els ciutadans a proposar alguns d'aquests canvis participant en un mapa interactiu. Es tracta de concretar, amb l'ajuda dels veïns, un sistema d'itineraris urbans que uneixi equipaments, centres escolars, carrils bici, carrers per als vianants, transport públic, zones amb arbres, fonts d'aigua… "És una gran xarxa verda-blava que aposta per un urbanisme tècnic i participat en el qual es té al cap la idea de ciutat cuidadora", explica Mayorga, que assegura que el paradigma mediambiental obliga a replantejar la visió tradicional de la ciutat, pensada per afavorir el model productiu que connectava casa i feina, i passar a una visió de conjunt en la qual es tingui en compte el model reproductiu. Segons Miguel Mayorga, ara arquitectes i urbanistes no només han de mesurar l'amplada de les voreres o quants carrils té un carrer, sinó que també s'han d'interessar per les activitats, la qualitat ambiental i el valor ecològic que es vulgui fomentar en aquest espai públic "en el qual hi caben infants, gent gran i dones i homes de diferents col·lectius i també amb diverses necessitats", assenyala el professor col·laborador de la UOC.

 

Una variable per triar escola

La manera en què la contaminació afecta la població infantil pot modificar els criteris que els pares feien servir fins ara per triar escola per als seus fills. Fa tres anys el I Estudi de Preferències sobre Col·legis a Espanya afirmava que el que més valoraven llavors els pares a l'hora de triar un centre era que les escoles disposessin de protocols d'actuació per combatre el bullying, de manera que els seus fills aprenguessin en un entorn segur —el 97 % demanava que els centres tinguessin algun mètode de control— i que el centre fos bilingüe —prop d'un 85 % dels pares es decantava per aquesta opció. Una altra qüestió que feia decidir en la balança eren els avenços metodològics: el 88 % buscava centres que integressin tècniques d'innovació educativa en la formació.

En aquell moment, cap de les preocupacions dels pares feia referència a la seguretat mediambiental. Però els qui sí que se'n preocupen són precisament els més petits. Segons el Baròmetre d'Opinió d'Infància i Adolescència 2019 d'Unicef, el medi ambient és, després de l'educació, el tema que més inquieta els infants espanyols d'entre 11 i 18 anys.

L'opinió dels nens, sumada als indicis sobre la situació actual de les escoles de grans ciutats en relació amb la contaminació, podria incloure una variable fins ara absent a l'hora de triar escola: la d'un entorn accessible, verd, net i saludable. 

#expertsUOC

Miguel Mayorga

Arquitecte urbanista i professor col·laborador del màster universitari de Ciutat i Urbanisme de la UOC

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: