Peacebuilder: intel·ligència artificial i mediació per solucionar conflictes sense arribar als jutjats

Quin és el mètode més adequat per arribar a un acord amistós en un divorci o en la disputa amb un veí? La nova plataforma digital de Peacebuilder, una empresa emergent (start-up) impulsada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ajuda les persones i les associacions a trobar els mitjans més efectius per resoldre les discrepàncies mitjançant la intel·ligència artificial i un grup d'experts en resolució de conflictes. El seu objectiu és que la societat disposi de més eines per afrontar les desavinences i fomentar que els problemes se solucionin sense arribar als jutjats.

El projecte es va engegar després de més de deu anys de recerca científica revisada per experts i d'experiments amb casos individuals, i ha quedat finalista en l'última edició del programa SpinUOC d'emprenedoria. «La idea inicial va sorgir dels estudis per la pau, dels aspectes que s'ocupen de com es pot millorar la societat per pacificar-la; vam pensar com podíem ajudar a resoldre conflictes quotidians», explica el seu fundador, el professor col·laborador dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC Óscar Daniel Franco Conforti.

Óscar Daniel Franco Conforti presentant Peacebuilder a l’SpinUOC

Algorismes per evitar jutjats

A diferència de les vies tradicionals, com les legals, Peacebuilder intenta que siguin les mateixes parts implicades les que arribin a un acord amb l'ajuda de la intel·ligència artificial i dels experts. El funcionament és molt senzill: les persones emplenen un formulari en línia amb el seu problema, un algorisme l'analitza comparant-lo amb milers de casos semblants per suggerir una metodologia i, si escau, es contacta amb els professionals, que convidaran l'altra part implicada i faran de mediadors.

«En la majoria de casos, amb les eines adequades es poden fer encaixar els punts de vista de cada part», explica Franco Conforti. «Moltes vegades es tracta de petits canvis, com ara començar a parlar de necessitats i no pas d'interessos. En un divorci, per exemple, un pot reclamar un vehicle de l'altre perquè el pot vendre per una gran quantitat de diners, mentre que per a la seva exparella representa el somni de tota la vida. Si tots dos entenen que el que es necessita és aquesta quantitat de diners, i no pas l'objecte, es pot començar a buscar una solució».

A més de la participació personal en la resolució del conflicte, Peacebuilder ofereix altres avantatges: ajuda les persones a desenvolupar eines per a futures discrepàncies, estalvia temps i diners, evita el desgast emocional comú dels jutjats i afavoreix que les parts compleixin els compromisos, atès que els han negociat elles mateixes.

Per augmentar el compliment dels contractes, Peacebuilder està buscant finançament per desenvolupar contractes intel·ligents (smart contracts) en cadena de blocs (blockchain) i afegir altres garanties. «La tecnologia blockchain permetria fer un seguiment públic del contracte, cosa que en promouria l'èxit», afirma Franco Conforti. «D'altra banda, si hi afegíssim algun mecanisme, com ara una fiança que només es pogués recuperar si es complís el que s'ha promès, s'oferiria una gran seguretat», conclou.

Institucions internacionals interessades

Peacebuilder ja ha despertat l'interès d'agències governamentals, com ara el poder judicial de Mèxic i el Govern de Santa Fe, a l'Argentina. Segons el fundador, els governs es poden beneficiar enormement d'aquesta mena de plataformes, ja que farien que molts conflictes sortissin dels jutjats i representarien un gran estalvi. «Són ells els que les haurien de posar al servei de la ciutadania per afavorir una altra manera de resoldre els problemes i millorar la societat», explica Óscar Daniel Franco Conforti.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 16, pau, justícia i institucions sòlides.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC