Els addictes al mòbil, més vulnerables davant els cibercriminals

Fer servir el telèfon intel·ligent durant un nombre elevat d'hores suposa una exposició més alta a continguts digitals, i és possible que fins i tot també un coneixement més profund d'aquest entorn. No obstant això, per als cibercriminals, un nombre elevat d'hores d'ús del mòbil suposa un atractiu a l'hora de triar les víctimes. Aquest és el resultat d'un estudi dut a terme per investigadors de la Universitat d'Oviedo, la Universitat Politècnica de Madrid i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

El treball, desenvolupat per Juan Herrero, Andrea Torres, Antonio Hidalgo, Francisco J. Rodríguez, Alberto Urueña i Josep Vivas, dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, es basa en la teoria d'activitats rutinàries d'estil de vida, un dels enfocaments teòrics més acceptats per estudiar la victimització per delictes cibernètics i com es relaciona amb l'ús addictiu del mòbil. 

La teoria d'activitats rutinàries d'estil de vida relaciona, al seu torn, dos enfocaments teòrics: la teoria d'activitats d'elecció racional i la teoria de l'exposició a l'estil de vida. "La teoria de l'elecció racional se centra en les característiques del delicte més que en les dels delinqüents reals i sosté que els esdeveniments delictius es produeixen per la unió en el temps i l'espai d'un delinqüent motivat i un objectiu atractiu", expliquen els investigadors. 

Per la seva banda, els teòrics que parlen de l'exposició a l'estil de vida expliquen el risc de patir un delicte en funció dels estils de vida que potencialment es puguin exposar als delinqüents. "Les persones amb un risc més alt de ser víctimes tenen més probabilitats de tenir estils de vida que consisteixen a passar més temps en públic (especialment de nit) i lluny de la família i ser pròximes a grups d'alt risc", afegeixen. 

Els resultats de l'estudi confirmen, com en investigacions anteriors, les prediccions de teories clàssiques per explicar la victimització per delictes cibernètics. A més, afegeixen una nova variable que influeix en la probabilitat de patir un ciberatac: l'addicció al mòbil.

Una nova perspectiva per a la prevenció

Però, com s'aplica tot això a l'ús del mòbil i al fet de tenir-hi addicció? Els investigadors van constatar que una addicció elevada al telèfon no solament implica més exposició al mitjà digital i, per tant, als ciberdelinqüents, sinó que també ofereix més possibilitats de coincidir en l'espai i el temps amb un cibercriminal i ser-ne víctima. 

"Els resultats de l'estudi ens van permetre identificar l'addicció als telèfons intel·ligents com un predictor important de victimització per delictes cibernètics. Aquest efecte és important i es produeix de dues maneres: afecta els efectes indirectes i influeix directament en la victimització per delictes informàtics (efecte directe). Aquest efecte directe és especialment rellevant, atès que suggereix que els usuaris més addictes al telèfon també mostren una tendència més alta a la victimització per delictes cibernètics", detalla l'equip investigador.

Per als investigadors, la principal aportació d'aquesta recerca, que ha estat publicada a la revista International Journal of Environmental Research and Public Health i va ser una de les cinc beneficiàries dels Ajuts Fundació BBVA a Equips d'Investigació Científica 2019, és la seva possible aplicació a la detecció precoç de col·lectius vulnerables als ciberdelictes. "Conèixer aquestes variables ens permet dissenyar estratègies de detecció més concretes i centrar l'atenció en alguns components que fins ara no s'han tingut en compte en la identificació i la prevenció dels ciberdelictes", asseguren. 

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 3, garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom en totes les edats.

Article relacionat

Herrero, J.; Torres, A.; Vivas, P.; Hidalgo, A.; Rodríguez, F. J.; Urueña, A. Smartphone Addiction and Cybercrime Victimization in the Context of Lifestyles Routine Activities and Self-Control Theories: The User’s Dual Vulnerability Model of Cybercrime Victimization. Int. J. Environ. Res. Public Health 2021, 18, 3763. https://doi.org/10.3390/ijerph18073763

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC