Arròs de llevat vermell, un suplement per a les hipercolesterolèmies lleus i moderades

Quan es tracta de controlar els nivells de colesterol, és habitual fer esment dels complements a base d'arròs, ja que es presenten com una alternativa «natural» als fàrmacs de referència (les estatines) per tractar aquest problema. Ara bé, no és, ni de bon tros, un remei nou: ja en els tractats de farmacopea de la Xina ancestral s'hi al·ludia com una «substància suau i útil per millorar la circulació sanguínia».

La clau d'aquest i d'altres efectes beneficiosos que se li atribueixen radica en una substància, la monacolina, «tot i que seria més correcte emprar el terme monacolines, perquè es tracta d'una família de substàncies (més de deu) que s'extreuen de la fermentació de l'arròs amb el llevat Monascus purpureus, i que donen una tonalitat vermella a l'arròs. Entre aquest grup de monacolines destaca la monacolina K, que durant segles s'ha utilitzat a Àsia amb diferents finalitats: per a la conservació de la carn, com a colorant alimentari, com a potenciador del sabor i, també, com a substància medicinal», explica Mar Blanco Rogel, farmacèutica i professora col·laboradora del màster universitari d'Alimentació en l'Activitat Física i l'Esport de la UOC.

Monacolina i colesterol

Respecte al seu potencial en el control dels nivells de colesterol sanguini, l'experta en contextualitza l'ús i recorda que, en general, es recomana mantenir uns nivells de colesterol inferiors a 200 mg/dl. «Entre 200 mg/dl i 239 mg/dl, el nivell de colesterol es considera elevat o limítrof, per la qual cosa s'aconsella reduir-lo amb mesures higienicodietètiques i hàbits saludables. En aquests nivells ja es parla d'hipercolesterolèmia, i és llavors quan es podrien recomanar els complements a base d'arròs de llevat vermell. Quant a nivells superiors, un colesterol de 240 mg/dl o més es considera elevat, de manera que cal prendre mesures farmacològiques i higienicodietètiques per reduir-lo».

Per tant, el grup de pacients en què, segons diferents estudis, hi ha evidència que aquesta substància és efectiva en la reducció dels nivells de colesterol i en què, per consegüent, se'n recomanaria el consum, són les persones amb una hipercolesterolèmia diagnosticada (això és, amb uns nivells de colesterol de 200 mg/dl - 239 mg/dl). «En aquests casos s'ha demostrat que la suplementació amb arròs de llevat vermell durant un període de, com a mínim, vuit setmanes pot disminuir en un 20 % tant el colesterol total com l'LDL (el "dolent")», afirma Mar Blanco Rogel.

Bàsicament, el mecanisme d'acció pel qual l'arròs fermentat de llevat vermell produeix aquest efecte està en l'activitat inhibitòria que la monacolina té respecte a l'hidroximetilglutaril-coenzim A (HMG-CoA) reductasa, «que és l'enzim responsable de la síntesi del colesterol endogen», assegura l'experta. Aquesta acció de la monacolina contribueix a mantenir les concentracions normals de colesterol sanguini.

Diferències i semblances amb les estatines

La «carta de presentació» habitual de l'arròs de llevat vermell és com a alternativa a les estatines, que són actualment el grup farmacològic d'elecció en l'abordatge de la hipercolesterolèmia. La principal semblança entre totes dues opcions és que tenen el mateix objectiu terapèutic: la reducció dels nivells elevats de colesterol en la sang. Però hi ha diferències importants entre ambdues: «Les monacolines, i concretament la monacolina K, són un tipus de lactona, i tenen una forma idèntica a la lovastatina, que és un fàrmac pertanyent a la família de les estatines, que són les opcions de referència en el tractament de la hipercolesterolèmia», afirma Blanco Rogel.

«No obstant això», continua l'especialista, «els extractes d'arròs de llevat vermell no sols aporten monacolina K, sinó també altres substàncies que proporcionen una activitat antioxidant, la qual és important per evitar que el colesterol s'oxidi (el colesterol oxidat està directament relacionat amb l'aparició de l'arterioesclerosi)».

Actualment és possible trobar aquests suplements en diferents formats (càpsules, sticks…). L'elecció de l'un o l'altre depèn de les preferències personals. «Quant a la posologia, n'hi ha diverses, en funció de si l'arròs de llevat vermell es consumeix sol o acompanyat d'altres substàncies com els policosanols, la berberina, el resveratrol, el coenzim Q10, les vitamines del grup B... La posologia més habitual, i amb un efecte demostrat, en la regulació del colesterol són 10 mg/dia, tal com estableix el Reglament 432/2012 de la Comissió Europea, del 16 de maig de 2012».

La professora de la UOC comenta que, «malgrat l'evidència científica acumulada, a Europa encara està pendent l'harmonització de la monacolina K en complements alimentosos pel que fa a nivells de dosificació màxima. Fins i tot és possible que, a començament del 2022, aquests valors màxims de monacolina es redueixin a 3 mg/dia, amb la qual cosa disminuirà la seva activitat».

En relació amb això, Blanco Rogel apunta que, «encara que un producte tingui dosis baixes de monacolines, no implica que no sigui efectiu. És possible que els altres ingredients de la fórmula actuïn en sinergia per reduir els valors de colesterol, com ara els policosanols de la canya de sucre, la berberina, les fibres...».

Interaccions, efectes secundaris i altres precaucions d'ús

El fet que es tracti d'una substància no farmacològica no implica que sigui apta per a tothom. Com explica Mar Blanco Rogel, es recomana que la ingesta d'aquests complements estigui supervisada per un metge o un altre professional de la salut.

«En les persones sensibles a aquesta substància, consumir-la els pot provocar efectes secundaris com nàusees, gasos, diarrea o restrenyiment. A més, algunes persones hi poden ser intolerants, encara que és una situació poc freqüent, i en aquests casos la ingesta dona lloc a trastorns musculars i hepàtics», adverteix l'experta.

També cal tenir en compte que aquest complement afavoreix una sèrie d'interaccions: «Per exemple, pot interactuar amb el suc d'aranja i, també, amb un tipus de medicaments, els inhibidors del CYP3A4 (com els que s'utilitzen per tractar la hipertensió arterial), ja que podria comportar l'augment dels nivells de monacolines i, per tant, elevar el risc d'efectes secundaris. Tampoc no s'ha de prendre juntament amb medicaments hipocolesterolemiants com les estatines, perquè la combinació podria potenciar-ne els efectes secundaris. Així mateix, aquest complement està contraindicat per a dones embarassades o lactants, en nens o adolescents i en persones més grans de setanta anys», comenta Blanco Rogel.

El problema de la citrinina

Una altra qüestió relacionada amb la composició d'aquests complements i que està actualment en revisió és el seu contingut en citrinina, que, com explica Mar Blanco Rogel, és una micotoxina nefrotòxica que es produeix com un contaminant indesitjable en els productes de fermentació del fong Monascus purpureus (com l'arròs de llevat vermell), i que també es pot trobar en productes fermentats de diverses espècies d'Aspergillus, Penicillium i Monascus.

«L'any 2012 es va regular per primera vegada el contingut de citrinina i se'n va fixar un màxim de 200 mg/kg, però el 2019 se'n van modificar els valors i se'n va reduir la presència a un màxim de 100 mg/kg en els complements alimentosos a base d'arròs fermentat de llevat vermell Monascus purpureus (Reglament UE 2019/1901 de la Comissió, de 7 de novembre de 2019)».

Al marge d'aquests «reajustaments» en la composició, hi ha una sèrie de pautes que cal tenir en compte si s'opta per incorporar els complements d'arròs de llevat vermell en l'estratègia de control de la hipercolesterolèmia (sempre com un element més en el context d'uns hàbits de dieta sana i pràctica d'exercici físic) per optimitzar els beneficis que proporciona aquesta substància: «Els pacients amb hipercolesterolèmia s'han de fer controls analítics per determinar tot el seu perfil lipídic, ja que no solament és important la dada del colesterol total sinó també el dels valors del colesterol HDL, de l'LDL i, també, dels triglicèrids», afirma Mar Blanco Rogel.

Finalment, la professora del màster universitari d'Alimentació en l'Activitat Física i l'Esport de la UOC destaca la importància que aquests complements alimentosos s'adquireixin a través de canals de venda que aportin confiança, respecte a l'emmagatzematge i la distribució dels productes, per part d'empreses que tinguin un registre sanitari i l'autorització pertinent de les autoritats competents.