23/9/21 · Institucional

Cinc claus per ser competent digital

El 8 % dels espanyols mai no ha fet servir internet

La crisi sanitària ha fet evidents les desigualtats digitals en moltes llars
Foto: Freepik

Foto: Freepik

La necessitat de ser competents digitals, de saber utilitzar i gestionar la tecnologia, és «indefugible». Així ho afirmen expertes en aquest àmbit, que remarquen que, tot i que abans de la pandèmia ja existia una desigualtat digital, la crisi sanitària ha fet evidents les «esquerdes» en moltes llars. Un estudi del Centre Reina Sofia marca com a «molt baix» el nivell de competència digital de la meitat de les famílies desfavorides espanyoles, i situa en un 14 % els joves no universitaris que no tenen internet a casa o prou dispositius. El 8 % de la població, segons un informe del Govern, no ha fet servir mai la xarxa.

«S'estan fent esforços per minimitzar la bretxa, però s'ha posat de manifest la necessitat imperiosa de digitalitzar-nos», afirma Teresa Romeu, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). No obstant això, la competència digital no implica només «conèixer les eines», sinó també «saber fer servir la tecnologia adequada en cada situació», afirma Montse Guitert, també docent d'aquests estudis. L'administració ha de «crear escenaris favorables» perquè la ciutadania es vegi capaç d'adquirir i gestionar aquests coneixements, suggereix la docent.

En el sector educatiu és fonamental encarar aquest repte, ja que, segons un estudi de l'OCDE, entorn d'un 40 % dels docents europeus no es consideraven preparats per utilitzar tecnologies digitals, i més d'un terç d'estudiants de 13 i 14 anys no tenien un nivell bàsic de competència en aquest àmbit, en dades d'un informe de la Unió Europea. També en l'àmbit laboral cal avançar, sosté l'experta, per poder afrontar la «transformació digital» que s'ha accelerat amb el coronavirus.

«La manera de relacionar-nos, d'accedir a la informació i de comunicar-nos és una realitat que va més enllà del simple ús de la tecnologia i que es converteix en un sistema de relació social, professional, acadèmica», insisteixen les expertes, que consideren que és fonamental, a més de la formació, tenir una «visió crítica». Qualsevol de nosaltres pot disposar d'un telèfon mòbil, un ordinador o una tauleta i fins i tot saber-los manejar, però ser competent digital és molt més que això. Per adquirir els coneixements necessaris, aposten per incorporar els vessants metodològic i tecnològic. «Només tenint en compte les dues cares de la mateixa moneda en garantim la plena adquisició i empoderem la persona sobre el perquè de fer servir una eina determinada», afirma Teresa Romeu.

Com ens hem de convertir en competents digitals? Hi ha cinc punts clau, segons les expertes:

  1. Ser flexibles i curiosos. «Atès que les tecnologies evolucionen constantment, ens situem en un escenari de canvi constant», explica Guitert, la qual descarta l'adquisició d'un coneixement inamovible i permanent. «Necessitem persones que s'adaptin al canvi contínuament, amb capacitat i actitud per innovar de manera constant, que es qüestionin les coses i hi reflexionin», afegeix Romeu, que assenyala que les persones amb aquestes competències són curioses i «exploren» les noves tecnologies i les integren en el dia a dia.
  2. Superar les tres bretxes digitals: accés, ús i qualitat d'ús. Les docents reclamen que l'administració ajudi a superar les bretxes d'accés a la tecnologia, però també les d'ús i qualitat d'ús. Opinen que és en l'àmbit laboral on més es detecten aquestes dues darreres bretxes. La persona treballadora compta amb els mitjans necessaris per fer la seva feina, però no té els coneixements adequats. «És fonamental abordar la formació i l'actualització», explica Guitert.
  3. Aplicar i compartir. La persona competent digitalment utilitza les TIC per «expressar la seva creativitat i millorar la seva actuació professional». I no sols ho fa de manera individual, sinó que també és capaç de «connectar, comunicar i col·laborar» amb altres persones en entorns digitals. En aquests escenaris virtuals, apunten les professores, té una «actitud digital cívica» i, coneixent els riscos de la tecnologia, pot «protegir les seves dades personals i prendre mesures de seguretat apropiades».
  4. Actualitzar-se en col·laboració i per mitjà de canals diversos. No fa falta adquirir les competències digitals en un escenari digital, tot i que podria ser òptim, apunten les expertes. «El fet de compartir amb col·legues, per exemple, els nostres dubtes ens permet aprendre entre iguals a partir del context en què s'apliquen aquestes competències digitals», posen com a exemple. «Podria semblar obvi que l'actualització de les competències digitals hauria de ser vehiculada per mitjà d'una formació en línia, però considerem que els canals han de ser com més diversos millor», explica Romeu. Així, enumera que les competències digitals s'adquireixen per cursos en línia, en una jornada presencial, en un congrés, en una tertúlia amb amics, utilitzant recursos oberts a internet, etc.: una infinitat d'oportunitats d'aprendre i posar en comú en qualsevol entorn «familiar, social i laboral». «L'aprenentatge no és individual, sinó que s'aprèn entre iguals de manera col·laborativa i en contextos diferents», conclou Guitert.
  5. Personalització. Les professores adverteixen que no totes les persones necessiten unes mateixes competències digitals. El que és «obvi», diu Guitert, és que actualment «tots necessitem un nivell». A partir d'aquest mínim, «global», cadascú pot avançar cap a l'«especialització» en una competència o una altra. Una de les raons és la laboral, segons els àmbits professionals. «L'actualització ha de donar resposta a les necessitats reals de cadascú», argumenta Romeu.

La pandèmia també ha servit de revulsiu per a moltes persones en la digitalització. Ho va constatar la Comissió Europea, que ha fet una consulta pública, en la qual el 95 % dels entrevistats considera que la crisi sanitària ha comportat un «punt d'inflexió» en aquests coneixements. Més del 60 % es va enorgullir d'haver millorat les capacitats digitals i més de la meitat va mostrar la intenció d'ampliar-les. Així, doncs, es compleix la màxima que tenen les expertes: «formar-se i actualitzar-se constantment». Ambdues seran les ponents del simposi «Ser competent digital avui: noves formes de relació i treball», que organitza la UOC i que tindrà lloc el 28 de setembre. L'objectiu de la jornada és establir què és ser competent digital i com es poden superar les barreres per «viure, aprendre i treballar plenament en la societat digital».

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Institucional