Claus per detectar si el teu fill té depressió

Un de cada set adolescents del món té un problema mental diagnosticat i gairebé 46.000 se suïciden cada any (l'Organització Mundial de la Salut estima que és la segona causa de mort entre els joves). Unicef acaba de fer públic l'informe sobre l'Estat Mundial de la Infància 2021 i les xifres són demolidores. I la pandèmia no ha ajudat a reduir aquestes xifres: una metanàlisi publicada en JAMA Pediatrics afirma que els símptomes de depressió s'han duplicat en nens i adolescents en comparació amb l'època anterior. Per a conscienciar que aquest problema no només afecta els adolescents, sinó a gran part de la població, des de fa disset anys, cada primer dijous d'octubre es commemora el Dia Europeu de la Depressió (DED).

La depressió es pot prevenir i també tractar, però per a això cal adonar-se d'alguns senyals que poden donar als pares la veu d'alarma. Com explica Amalia Gordóvil, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, els principals són canvis en l'estat d'ànim, més enllà dels habituals —per exemple, que un adolescent s'aïlli no només dels seus pares, sinó també dels seus amics i perdi l'interès per activitats que abans li agradaven— o que es mostri més irritable en diversos entorns quan això abans no succeïa, encara que també pot manifestar-se per mitjà d'altres senyals. «Altres signes d'alerta són canvis en l'autocura, com ara no tenir una bona higiene personal, una baixada del rendiment acadèmic o conductes de risc, siguin sexuals, d'abús de substàncies o delictives», explica Gordóvil.

Quan podem començar a advertir aquests signes d'alarma? Els especialistes afirmen que, encara que la depressió pot diagnosticar-se ja des de la infància, hi ha una etapa especialment vulnerable: l'adolescència. La raó és que es tracta d'un període en el qual el desenvolupament personal sa passa per una crisi d'identitat en què l'adolescent busca altres models de referència més enllà dels que ha rebut de la seva família. «Això no significa que hi hagi una relació causal entre adolescència i depressió, però sí que hem de treballar ja des de la infància per reduir riscos», assenyala la psicòloga familiar i professora col·laboradora de la UOC.

Aquest treball consisteix fonamentalment en el fet que hi hagi un clima de confiança i comunicació a casa sobre les emocions que se senten, perquè es puguin expressar sense pors. Però, a més, és important que els fills rebin models saludables d'afrontament davant de les dificultats de la vida. «La millor ajuda que poden oferir els pares és cuidar la seva pròpia salut mental per ser models saludables d'afrontament», adverteix Gordóvil.

«Aliats» de la depressió

Els experts defineixen la depressió clínica com un trastorn mental que afecta l'estat anímic de la persona que el pateix, de manera que la tristesa o la irritabilitat i la frustració interfereixen significativament en la vida diària de la persona durant un llarg període de temps, cosa que dificulta la seva vida personal, social, escolar o laboral. I especifiquen que sempre ha de ser diagnosticada per un professional de la salut mental.

Però què pot conduir-hi? Segons la professora de la UOC, a la literatura científica apareixen descrits factors anomenats «de risc», que poden augmentar les possibilitats de patir depressió a edats primerenques. Entre aquests hi ha el fet que algun membre de la família consumeixi substàncies, la presència de depressió en algun dels progenitors o dificultats relacionals entre ells, haver patit maltractament i viure altres situacions d'estrès agut o sostingut, com ara l'assetjament o abusos.

Advertir-ho a temps és clau, ja que els professionals de la salut mental afirmen que molts casos de depressió no són detectats, i per tant no es tracten. Si això passa, la conseqüència més greu, en opinió de Gordóvil, és que la persona no rebi les eines necessàries per gestionar les seves emocions i que apareguin pensaments de suïcidi, que poden portar-se a la pràctica. Però, a més, hi ha altres possibles seqüeles, com ara l'augment de possibilitats de patir depressió en la vida adulta o arribar a aquesta fase de la vida amb una baixa autoestima que pugui conduir a relacions tòxiques dependents, sentiments profunds d'incapacitat o el desenvolupament d'altres patologies mentals. «Tot això dificultarà el dia a dia de la persona, probablement tant en el terreny personal com en el laboral i el familiar», afirma la psicòloga familiar.

Els errors més comuns dels pares

Què poden fer els pares, a més de generar a casa un clima de confiança i comunicació emocional que animi els fills a explicar el que els passa? Per a la psicòloga familiar la resposta és clara: a més de l'anterior, la millor ajuda que poden oferir els pares és servir de model als seus fills, afrontant les situacions estressants de manera saludable. «Si els teus fills veuen que davant d'un mal dia a la feina et queixes i et beus un gintònic per oblidar-ho, o et prens un ansiolític, els transmets que la regulació emocional passa per l'ús de substàncies. Això no és un bon mecanisme d'afrontament», assenyala.

És un dels errors que els adults cometem inconscientment amb més freqüència, però no l'únic. Hi ha altres equivocacions que també poden empitjorar la situació, encara que no ens n'adonem. La més gran de totes, en opinió de Gordóvil, és invalidar les emocions dels fills, transmetent missatges com ara «això que et passa no és res», «jo a la teva edat no tenia aquestes ximpleries al cap» o «vinga, espavila, que la vida no és fàcil». Amb això es transmet als fills que les emocions que senten no són correctes i no se'ls dona l'acompanyament i la guia que en aquest moment necessiten. A més, hi ha dos missatges importants, que es poden transmetre explícitament o amb actes, que posen en risc la salut mental dels fills. Són el «no ets capaç» i el «no ets suficient», adverteix Gordóvil. Afegeix que el primer es transmet des de la sobreprotecció, fent pels fills coses que per edat podrien fer per si mateixos, i el segon es transmet des de l'exigència quan no donem valor a les coses que fan bé o desaprovem decisions en la cerca del seu propi camí.