Espanya encareix l'electricitat dotze vegades més quan hi ha dèficit de gas natural

Investigadors del grup Finance, Macroeconomics and Management (FM2) de la UOC, encapçalat per Jorge M. Uribe, juntament amb Stephania Mosquera, professora de la Universitat EAFIT, de Colòmbia, han dissenyat un model estadístic que permet observar amb quina magnitud les variacions del preu del gas es transmeten als preus de l'electricitat en períodes de relativa escassetat o abundància de generació elèctrica.

"Gran part de l'explicació d'aquesta pujada en els preus de l'electricitat rau en els màxims històrics observats en els preus internacionals del gas natural, impulsats al seu torn per una demanda efectiva més gran per part dels països asiàtics, després de deixar enrere els efectes econòmics negatius de la pandèmia", explica Uribe, també professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC.

Quan la demanda d'electricitat no es pot cobrir en un primer moment amb fonts més verdes, les centrals de generació tèrmica ofereixen la seva capacitat al mercat. Per a l'investigador, aquestes plantes, encara que generen electricitat de manera bastant ineficient en comparació amb les fonts renovables, actualment són necessàries perquè el sistema pugui garantir el subministrament d'electricitat a tothom que ho necessiti i d'aquesta manera s'evitin conseqüències nefastes per al benestar de les persones i l'economia.

La pregunta és si les pujades actuals del preu de l'electricitat són un fenomen temporal o si es tracta d'una característica permanent del mercat. La resposta no és fàcil, ja que depèn de factors que comprenen la política, la tecnologia, l'economia i el clima. "Són sistemes molt complexos per separat i no cal dir que la complexitat i la dificultat analítica augmenten enormement quan s'estudien conjuntament, que és el que cal fer per entendre el mercat elèctric. Malgrat tot, podem analitzar les dades disponibles per fer-nos una primera idea del que podem esperar en el futur", aclareix el professor de la UOC.

Uribe explica que el nou model, que consta d'un conjunt d'indicadors relacionats amb els preus de mercat i amb diferents variables climàtiques, permet identificar la ràtio de transmissió del preu del gas natural al preu de l'electricitat en períodes en els quals l'electricitat és relativament barata o cara. El grup d'investigadors ha analitzat les dades dels mercats d'electricitat de tretze països europeus (vegeu el gràfic 1) durant deu anys (des del 31 de març del 2011 fins al 3 de setembre del 2021) i també ha estudiat les dades de l'índex general del preu del gas natural, l'Henry Hub.

"Hem observat que, si la fórmula proporciona un nombre més gran que u, indica que el preu del gas natural es transmet al preu de l'electricitat en una proporció més elevada quan l'electricitat és cara que quan és barata", comenta Uribe. "Si la relació entre els dos preus fos sempre la mateixa, sense que importés a quant es cotitza l'electricitat, només caldria que es produís una reducció dels preus del gas natural en el futur per observar una baixada proporcional en els preus de l'electricitat", afegeix.

Malgrat tot, l'efecte del gas natural sobre l'electricitat és molt diferent entre els països analitzats, segons si es tracta d'un mercat amb relativa escassetat o abundància en la generació elèctrica. És a dir, als països estudiats, les variacions del preu del gas no es traslladen amb la mateixa força als preus de l'electricitat en aquests dos escenaris de mercat. Hi ha països que, per la configuració del seu mercat elèctric, són més vulnerables i suporten un encariment molt més elevat de l'electricitat en períodes d'escassetat en la generació i que, a més, quan arriben els períodes d'abundància i es produeix acumulació de les existències de gas, no experimenten una baixada proporcional dels preus de l'electricitat.

Gràfic: J. M. Uribe / Fuente: Uribe y Mosquera (2021)

La configuració del mercat elèctric a Espanya i Portugal fa més inestable la relació entre preus

Segons les estimacions, la dada d'Espanya és 12,4, que és el resultat de dividir l'efecte del gas natural sobre l'electricitat, quan el preu de l'electricitat és alt (aquest efecte és 7,35), sobre l'efecte quan l'electricitat té un preu baix (aquest efecte és 0,59). "Aquesta ràtio indica clarament que el preu es transmet més a l'alça (quan els preus tendeixen a ser alts) que a la baixa (quan tendeixen a ser baixos). Es transmet 12,4 vegades més quan l'electricitat és cara. És a dir, en mercats d'abundància per a la generació elèctrica, les pujades mai no són compensades amb reduccions de la mateixa proporció", adverteix Uribe.

Aquesta ràtio és més gran que 1 en gairebé tots els països de la mostra, però presenta variacions importants: des d'un 0,8 en el cas de Finlàndia fins a un màxim de 18,6 a Portugal. De fet, l'aplicació dels models proposats alerta sobre la necessitat d'avançar en la compressió dels mecanismes de formació de preus del mercat elèctric peninsular, que tenen de lluny les ràtios més altes, i sobre la necessitat d'avançar polítiques públiques que permetin aïllar els consumidors elèctrics més vulnerables del tipus de conseqüències econòmiques no volgudes que observem avui dia.

"En un sistema de preus 'marginalista', com el que opera als mercats elèctrics d'Europa, i específicament a Espanya, la generació més costosa i ineficient és la que al final determina el preu al qual es remunera totes les fonts de generació. Això implica que, en la mesura en què les centrals tèrmiques traslladin al seu preu de generació el sobrecost que comporta una cotització a l'alça del gas natural, el preu de l'electricitat que paga la gent a casa seva es veurà directament afectat pel preu del gas natural", assenyala l'expert.

Això és crucial, sobretot si considerem que, de fet, les pressions a l'alça en el preu de l'electricitat es tendiran a intensificar en el futur pròxim a causa de la transició energètica cap a fonts de generació més verdes, en la qual es troben immersos els països europeus, i que ja no dona un minut d'espera. Aquestes pressions estaran acompanyades d'una intensificació de restriccions de les emissions de CO₂ en el marc regulador comú europeu, cosa que portarà a dinàmiques similars a les que s'observen des de finals del 2020 en els preus dels drets d'emissions de gasos contaminants, que també estan en màxims històrics, després d'haver estat estancats durant dècades. Aquest sobrecost afectarà precisament, en gran manera, les centrals de generació tèrmica que requereixen aquests drets per poder operar.

Nord Pool, exemple d'integració del mercat elèctric

Els resultats obtinguts en la recerca del grup FM2 conviden a explorar altres formes d'organització del mercat, més interconnectades físicament i econòmicament a escala internacional i regional. "Observeu, per exemple, que la ràtio de transmissió de preus per als països pertanyents al Nord Pool, que és el mercat més profundament integrat a Europa, compost per Dinamarca, Suècia, Noruega, Letònia, Lituània, Estònia i Finlàndia, tendeix a ser més baixa que per a la resta dels països", remarca Uribe.

Els mercats nòrdics tenen una relació entre preus molt més estable davant de diferents configuracions de mercat que Portugal i Espanya. "La raó és que els mercats més integrats ajuden a coordinar més bé l'oferta i la demanda i a mitigar els efectes de xocs externs provinents dels combustibles fòssils que Europa importa", apunta l'expert.

La integració de mercats promet ser un aspecte fonamental per a la comprensió dels mecanismes de formació de preus al mercat elèctric espanyol i per al disseny de polítiques públiques per protegir les persones més vulnerables d'efectes adversos que hi pugui haver.

Aquests resultats conviden, sobretot, a repensar el paper tan important que té l'Estat per garantir una transició energètica sense traumatismes i que tingui el suport de les bases electorals, com ha de ser perquè sigui sostenible. "De fet, no ens hauria d'estranyar que el món hagi d'operar amb una electricitat més cara en el futur pròxim, per fer-ho de manera més sostenible, fins que es dissenyin formes d'emmagatzemar energia més eficients que les que hi ha avui dia. No obstant això, fins i tot en aquest escenari extrem, la transició cap a aquest món nou més sostenible ha de minimitzar en tot moment l'impacte sobre les persones menys afavorides, que, en aquest cas, són precisament les qui es poden cobrir menys davant els efectes adversos de la inflació i la pujada dels preus de l'electricitat", conclou Uribe.

Aquesta recerca afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 1, fi de la pobresa; 7, energia neta i assequible, i 13, acció climàtica.

 

Referència

Uribe, Jorge M., Mosquera-López, S. «A note on the relationship between electricity and natural gas prices across European markets in times of distress». IREA – Working Papers, 2021, IR21/17. https://www.ub.edu/irea/working_papers/2021/202117.pdf

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearn Center (eLC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC