El turisme s'adapta a Instagram

Xiapu és un petit poble de la Xina on el turista és testimoni de postals bucòliques, pescadors que recullen xarxes de pesca antigues, grangers amb eines mil·lenàries per llaurar el camp o dones que porten vestimentes típiques. Encara que pugui semblar la fotografia perfecta, en realitat, res no és real, tot és un decorat. Aquest petit comtat ha basat bona part de la seva estratègia turística a crear espais temàtics per a gust i gaudi del turista. "Està molt orientat a les xarxes socials i al fet que tot sigui molt fotografiable i molt impactant, perquè cridi a la publicació en xarxes socials", afirma Pablo Díaz, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i expert en turisme. 

Els seus habitants ofereixen sessions amb models, attrezzo i excursions per aconseguir la foto perfecta, cosa que els ha funcionat, sobretot en xifres turístiques. Segons The New York Times, entre el 2008 i el 2019 la quantitat de turistes que visitaven la regió es va multiplicar per deu, d'acord amb les estadístiques oficials. "Aquest tipus de turisme no és nou, ja hi ha molts destins que ofereixen el que es coneix com museus vivients a l’aire lliure com el Colonial Williamsburg a EUA o el Norsk Folkemuseum a Noruega", considera Díaz. Alguns es tematitzen temporalment, com, per exemple, Lapònia o altres països del nord d'Europa per Nadal, mentre que el poble dels Barrufets (Júzcar, a la província de Màlaga) està completament tematitzat de blau per aconseguir turistes.

La veritat és que viatjar a una destinació que sigui "instagramejable" agrada. Segons un informe d'eDreams, els espanyols són els europeus que més postureig fan a les xarxes socials, ja que més de la meitat (55 %) afirma tenir en compte el potencial "instagramejable" de la seva destinació abans de triar-la, xifra que supera en 11 punts la mitjana global. Segons aquest estudi global, que va comptar amb més de 8.000 viatgers d'Espanya, el Regne Unit, Portugal, Itàlia, Alemanya i França, en l'àmbit europeu els que valoren més el potencial "instagramejable" del viatge són, en primer lloc, els italians, seguits dels espanyols, i els que menys, els britànics. 

Com és aquest turista?

"Pot tenir diversos objectius: l'històric o antropològic, és a dir, conèixer les formes de vida d'altres societats antigues; el de l'art, a través de les caracteritzacions i les formes de vestir, o el que només vol mostrar una foto bonica de la seva destinació", explica Díaz, també investigador del grup Noves perspectives en turisme i oci (NOUTUR). Segons l'estudi d'eDreams, és el públic més jove, els millenials, wla que més trien la seva destinació sobre la base del potencial "instagramejable" que ofereix (69%), en comparació amb els baby boomers (40%). Però no tan sols hi ha "destinacions tematitzades", també hi ha empreses que ofereixen serveis com el lloguer d'un jet privat de luxe (que no vola) per fotografiar-s'hi dins, publicar-ho i mostrar-ho al món.

Una manera de conservar l'autenticitat?

"Un excés de tematització pot portar a certa homogeneïtat obligada, per exemple, que els habitants es vegin obligats a viure o mantenir cert attrezzo per estar en línia amb la destinació", adverteix Díaz. A Xiapu, per exemple, la majoria dels habitants són jubilats i aconsegueixen treure un extra amb aquests treballs, sigui com a models, guies o attrezzistes. En un món cada vegada més globalitzat, són moltes les àrees turístiques que han perdut la seva autenticitat i genuïnitat, sobretot les urbanes. "Pot ser una tendència de futur que hi hagi destinacions que representin o mantinguin maneres de viure pretesament autèntiques com una manera de preservar aquests estils de vida i paisatges que, d'una altra forma, estarien en perill per les tendències globalitzadores i de les grans multinacionals", conclou Díaz.