El nou sistema de 'free-login' de les empreses de repartiment de menjar a domicili incrementa la precarietat laboral dels repartidors

En els últims anys, les empreses de repartiment a domicili de menjar i ultramarins han tingut un creixement exponencial, especialment a les grans ciutats, i encara més durant la pandèmia provocada per la covid. La "llei rider", aprovada fa poc, estableix un principi de presumpció de laboralitat i ha provocat respostes diverses per part d'empreses com UberEats i JustEat, empreses que ja havien estat provant diferents models d'administració de personal des del començament.

És precisament en aquest context en el qual plataformes com Glovo, sota els arguments de la flexibilització de l'ocupació i la llibertat d'elecció de l'horari i la zona laboral, han implantat fa poc un nou sistema de registre dels repartidors d'inici de sessió lliure anomenat free-login. Es tracta d'un sistema semblant al que Deliveroo va introduir abans d'abandonar el mercat espanyol, que es basa a oferir la possibilitat tècnica als riders de connectar-se a l'aplicació mòbil de l'empresa quan, on i tant com vulguin.

A causa d'aquests canvis, un equip d'investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha analitzat aquest model d'inici de sessió lliure per als repartidors a Deliveroo i ha conclòs que el sistema de free-login incrementa encara més la precarietat laboral dels riders o repartidors.

"Si la introducció del sistema del free-login ha acabat generant formes encara més precàries de treball és perquè la remuneració s'ha reduït", explica Melissa Renau, investigadora predoctoral de l'Escola de Doctorat de la UOC, experta del grup de recerca Dimmons de l'IN3-UOC i autora principal d'aquest treball publicat en accés obert. Dimmons forma part del projecte H2020 PLUS (Platform Labour in Urban Spaces), en el qual participen tretze socis de tot Europa i en què s'investiguen les condicions laborals en quatre sectors de l'economia de plataforma (allojtament de curta durada, repartiment de menjar a domicili, sector del taxi i ride-hailing i treball domèstic) en set ciutats europees (Barcelona, Berlín, Bolonya, Lisboa, Londres, Tallinn i París).

Precarització del sector durant la pandèmia

Aquesta situació de deteriorament de les condicions laborals dels repartidors s'ha intensificat durant la pandèmia, de manera més destacada des de l'abril del 2020. En concret, el confinament va propiciar que molts restaurants se sumessin al repartiment de menjar a domicili i recorreguessin a aquesta mena de plataformes, ja que era una de les poques vies de facturació durant aquells mesos. De fet, en aquell període els clients també van fer més ús de les plataformes de repartiment. S'estima que durant la pandèmia s'han incrementat més d'un 40 % les comandes de menjar a domicili, i també el nombre de restaurants que ofereixen aquesta mena de serveis, segons el Gastrómetro 2021.

En aquell moment, durant el començament del segon trimestre del 2020, Deliveroo, la plataforma de repartiment que fa poc ha abandonat el mercat espanyol, va aprofitar la conjuntura per fer un canvi en el sistema d'inici de sessió. En concret, el març del 2020, durant l'inici de la pandèmia de la covid, la plataforma va presentar una actualització de l'aplicació que tècnicament permetia a repartidors de la plataforma connectar-se a la seva aplicació mòbil quan, on i tant com volguessin. En contra del que pot semblar, en lloc de millorar la llibertat i flexibilitat dels repartidors, aquest canvi va acabar generant encara més inestabilitat i inseguretat en el treball. Ara, amb la introducció de la "llei rider", altres empreses que encara operen al mercat espanyol, com Glovo, introdueixen sistemes que repliquen part del model que va introduir Deliveroo el 2020.

Aquestes empreses van aprofitar l'inici de la pandèmia per reduir el pagament total. "En aquest període es va implementar una reducció en el pagament mínim per lliurament i es van fer importants campanyes de contractació desproporcionades que van reduir la mitjana de comandes disponibles per repartidor", detalla Renau-Cano. Igualment, a causa de l'excés d'oferta de repartidors de plataforma i del funcionament de l'algoritme de l'aplicació, la distància per lliurament es va reduir significativament, la qual cosa també va fer disminuir el temps de treball remunerat.

"A més de la falta de transparència sobre l'algoritme, els riders de la plataforma no tenen veu en el sistema de pagament que determina no només quant es paga a un missatger o missatgera per lliurament, sinó també quines tasques es paguen", adverteix la investigadora.

Segons els experts, s'estima que el sector del menjar a domicili en línia a Espanya tindrà un volum de negoci de més de 1.000 milions d'euros el 2021, un 16 % més que el 2020, en plena pandèmia.

Funcionament del free-login

En el cas de Deliveroo la plataforma defensa que aquest sistema permet als repartidors ajustar i modificar l'horari laboral més lliurement, ja no han de planificar els seus horaris amb dues setmanes d'antelació. A més, també elimina els requisits previs i permet que els riders comencin a treballar en diferents districtes de la ciutat i no es limitin a una àrea concreta. El sistema de free-login de Glovo va més enllà ja que permet fixar preus als repartidors mitjançant un multiplicador. No obstant, el sistema es basa en un mecanisme de subhasta a la baixa. Cosa que alhora incentiva els treballadors a marcar preus molt baixos per continuar sent competitius. "És a dir, a la pràctica aquests avantatges no es tradueixen en els beneficis als treballadors i treballadores que prometen introduir", indica l'experta.

Per exemple, la capacitat de decidir quan connectar-se i desconnectar-se de la plataforma a través d'aquest model no és suficient per augmentar la flexibilitat i llibertat dels treballadors. "En utilitzar el sistema free-login, els repartidors de la plataforma no tenen el control total del seu temps", detalla l'experta.

De la mateixa manera, amb el model d'inici de sessió lliure hi ha sempre més gent connectada i menys encàrrecs per persona, especialment en les hores punta. "És més, amb aquest sistema no hi ha un màxim d'hores de treball, i encara que no existeix la imposició a iniciar sessió en una zona concreta, les zones d'alta demanda sempre seran on es concentrin més repartidors, per la qual cosa el repartidor no és 100 % lliure de començar on vulgui", argumenta Renau.

Possibles solucions

Davant d'aquest nou panorama del sector, cada vegada més digitalitzat i amb una demanda creixent per part dels consumidors a les grans ciutats, els experts detallen que és primordial garantir no només la seguretat i qualitat de l'ocupació dels treballadors, sinó també evitar que les empreses existents limitin l'aparició de negocis similars en el sector.

En aquesta línia se situen les diferents mesures que constitueixen la iniciativa europea per a la millora de les condicions de treball dels treballadors de plataforma. La proposta de directiva, formada per més de vint articles, haurà de ser incorporada per Espanya en un termini de dos anys a partir de la seva entrada en vigor. En aquest sentit, encara que amb la "llei rider" Espanya ja ha avançat part dels aspectes inclosos en la directiva, com la presumpció de laboralitat, altres aspectes, com la transparència algorítmica, tenen més abast en la directiva.

"És important garantir que les lleis de competència no obstaculitzen el sorgiment i creixement d'organitzacions que col·loquen l'interès dels treballadors al centre de la seva activitat", apunta l'autora de la recerca, que conclou que entre altres mesures s'ha d'aclarir per part de les autoritats què es considera com a temps de treball efectiu en l'economia d'aquesta mena de plataformes.

"En l'estudi recomanem considerar temps de treball tot el període complet en el qual el treballador està disponible per a la plataforma", recalca Renau-Cano.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 8, treball decent i creixement econòmic; 10, reducció de les desigualtats, i 11, ciutats i comunitats sostenibles.

 

Referència

Renau-Cano, Melissa, et al. "Flexibility and Freedom for Whom? Precarity, Freedom and Flexibility in on-Demand Food Delivery." Work Organisation, Labour & Globalisation, vol. 15, núm. 1, Pluto Journals, 2021, pàg. 46–68, https://doi.org/10.13169/workorgalaboglob.15.1.0046.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 52 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC