El 62 % dels residents a Barcelona són favorables al turisme

En l'última dècada, el turisme a les grans ciutats s'ha incrementat de manera notable fins a convertir-se en un dels principals motors del progrés i desenvolupament d'aquests entorns urbans. No obstant això, juntament amb aquest creixement, també han aparegut diferents moviments socials i veïnals que reclamen un turisme menys massificat i es mostren contraris a la gentrificació dels districtes més concorreguts pels viatgers, a causa del model de desenvolupament que es promou i dels conflictes que pot generar.

Ara, un equip d'investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha analitzat l'opinió dels residents en aquests barris, a la ciutat de Barcelona, per comprendre d'una forma més completa el fenomen del sobreturisme a les grans ciutats.

"Hi ha una diferència en la percepció dels residents sobre el turisme de masses a les ciutats que respon a factors emocionals, un aspecte que fins ara s'ha tingut poc en compte en l'anàlisi del sobreturisme", explica Francesc González Reverté, autor principal d'aquest treball, investigador del grup NOUTUR de la UOC i professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat.

Les percepcions dels residents en aquests districtes poden incloure tant una resposta negativa com una visió emotiva favorable o agradable respecte a la presència de turistes i d'activitat turística. "Es poden esmentar diversos factors que expliquen parcialment les respostes emocionals, com la proximitat a les zones turístiques o les pràctiques que fan els turistes en aquests barris de la ciutat", detalla González sobre les diferents percepcions.

Percepcions del turisme de masses

En concret, aquest treball, que s'ha dut a terme mitjançant enquestes a 450 residents a Barcelona en els mesos previs a la pandèmia que va començar a principis del 2020, permet observar diferències en diversos aspectes. D'aquesta manera, gràcies a una anàlisi psicosocial de les respostes dels residents, l'autor ha distingit tres perfils amb una resposta diferent i emocional al turisme, que són "proturístic", "neutral" i "oposat al turisme".

A grans trets, el 62 % dels residents es mostren favorables al turisme, els neutrals ascendeixen al 30 %, mentre que els turismofòbics representen un 7,5 %. "Entre els favorables al turisme hem distingit dos perfils, uns que anomenem 'turismofílics', que tenen una resposta emocional molt positiva, i uns altres, als quals denominem 'residents que donen suport al turisme', la resposta emocional dels quals és clarament positiva, però que també destaquen alguns elements negatius en les seves respostes, com ara l'impacte mediambiental", detalla l'expert per comprendre encara més bé aquest fenomen turístic que està generant importants conflictes en algunes grans ciutats.

Un aspecte clau per entendre les diferències en la resposta emocional entre aquests perfils és la percepció de la pèrdua de control de la comunitat local sobre el seu lloc de residència, així com la sensació d'irritació per la presència de turistes o la incomoditat que representen per a determinats residents. Per la seva banda, quant a la resposta emocional positiva destaca el fet que hi ha residents que valoren la presència de turistes de manera que ja han aconseguit crear certa familiaritat i naturalitat amb el turisme, al qual consideren, fins i tot, part del seu paisatge quotidià.

"És interessant destacar que algunes pràctiques són valorades en especial de forma negativa emocionalment, fins i tot pels partidaris del turisme, com la presència de turistes borratxos, vestits amb poca roba o els comiats de solter o soltera, tot i que també hi ha pràctiques que són valorades de manera positiva per tots els perfils de residents, com les associades al consum de cultura o el passeig i la socialització a l'espai públic", subratlla González.

Opinions diverses

D'altra banda, els autors de l'estudi expliquen que es detecta una clara diferència entre les percepcions i opinions de les persones en funció del districte en què resideixen. Per exemple, aquest estudi compara barris molt turístics, com la Barceloneta, el Barri Gòtic o l'entorn de la Sagrada Família, amb uns altres de molt menys turístics, com Sarrià, Vallcarca o Sant Andreu.

"Als barris turístics les reaccions emocionals negatives davant la presència dels turistes són més abundants, encara que no generalitzades, mentre que als barris menys turístics, les emocions positives o no conflictives amb el turisme hi són més presents", afirma González. "És més, la presència de perfils de residents oposats al turisme és molt més gran als barris turístics que en els no turístics, on predominen els favorables al turisme", apunta el professor de la UOC.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 11, sobre ciutats i comunitats sostenibles, i 12, de producció i consum responsables.

Referència

González-Reverté, Francesc. 2021. The Perception of Overtourism in Urban Destinations. Empirical Evidence based on Residents’ Emotional Response, Tourism Planning & Development. DOI: 10.1080/21568316.2021.1980094

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 52 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC