Una teràpia cognitiva conductual a través d'internet millora el tractament habitual contra la depressió

L'adopció de tecnologies de salut digital és un dels reptes del sector sanitari. Entre les barreres que impedeixen la implantació d'aquestes solucions destaca la manca d'evidència sobre la seva efectivitat i també d'estudis econòmics adequats sobre la seva integració en el sistema. Un estudi de la UOC, publicat en accés obert, ha analitzat l'impacte i el cost de la implementació en atenció primària d'una intervenció de teràpia cognitiva conductual a través d'internet per tractar pacients amb depressió. Els resultats, publicats al Journal of Medical Internet Research, mostren que la intervenció digital és cost-efectiva, és a dir, milloraria la qualitat de vida dels pacients amb un cost assumible en comparació amb l'atenció habitual en un context assistencial com el de Catalunya.

El treball forma part de la tesi doctoral de Jordi Piera, investigador del doctorat de Societat de la Informació i el Coneixement i professor col·laborador dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació. Francisco Lupiáñez-Villanueva, també professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i codirector de la tesi, també ha participat en la recerca.

"Aquesta recerca és un exemple que posa de manifest que la implementació de la salut digital en la rutina habitual és una alternativa viable als tractaments tradicionals. Les evidències que aporta aquest estudi, així com les d'altres recerques, ens haurien d'ajudar a reflexionar sobre un nou model assistencial que aprofiti sistemàticament les oportunitats que ofereixen les tecnologies de la transformació digital en un sector tan tradicional com és el mèdic", destaca Jordi Piera.

La salut digital, una alternativa per als pacients amb depressió

El trastorn depressiu major és una malaltia crònica. Es tracta de la condició de salut mental més freqüent entre la població adulta i una de les principals causes no mortals de discapacitat a escala mundial durant gairebé tres dècades. Les teràpies conductuals cognitives són un tipus de tractament psicològic que ajuda a modificar els pensaments, els sentiments i els comportaments negatius i que s'ha demostrat efectiu contra aquesta malaltia.

Tenint en compte la manca i la distribució desigual de professionals qualificats o el retard en la prestació dels tractaments, aquesta mena de teràpia conductual a través d'internet és una alternativa molt prometedora per arribar abans i a un nombre de pacients més elevat. "Els recursos de psicologia que normalment hi ha en el territori no són suficients per donar resposta a les necessitats del sistema. De fet, la idea del projecte sorgeix de la sensació dels professionals d'atenció primària que els pacients amb aquesta patologia estan subtractats i que no tenen prou eines per donar-los resposta", subratlla Jordi Piera.

"Super@ tu depresión", una intervenció autoadministrada

En aquest context, els investigadors van analitzar "Super@ tu depresión", una teràpia conductual a través d'internet desenvolupada en el marc del projecte europeu MasterMind i que s'ha implementat durant els darrers anys a l'atenció primària de Badalona, mitjançant Badalona Serveis Assistencials (BSA), una organització de titularitat municipal que presta serveis integrals de salut i socials a la població del Barcelonès Nord i al Baix Maresme.

Mitjançant la teràpia es pretén influir en el comportament, el pensament i l’estat d’ànim dels pacients amb l’objectiu de millorar el seu estat de salut. Es tracta d’ajudar-los a activar recursos propis, aprendre noves estratègies i posar en marxa petits canvis que els permetin gestionar millor les emocions.

Els pacients s'inscriuen a la teràpia a través dels professionals d'atenció primària de BSA, dels centres de salut mental i de la unitat de fibromiàlgia. Des de la Consulta de Prescripció Tecnològica es fa l'acollida i assessorament inicial al pacient sobre l'ús del programa i el posterior acompanyament tècnic. A nivell assistencial, el pacient segueix en mans del seu professional de referència.

El programa consta de nou mòduls compostos per vídeos, contingut de text i qüestionaris per controlar la progressió dels símptomes i l'adhesió a la intervenció. "La intervenció és autoadministrada, la qual cosa vol dir que principalment els pacients interactuen sols amb la plataforma en línia i, només en el cas d'empitjorament de la condició clínica, la plataforma avisa el professional perquè pugui prendre les accions necessàries", explica l'investigador.

L'efectivitat i els costos de la intervenció es van comparar amb els de l'atenció habitual, que consisteix en visites periòdiques amb els metges de família d'atenció primària i tractament farmacològic. Aquesta informació es va recollir a partir de dades publicades en estudis anteriors a la mateixa zona. "Aquest és un estudi pragmàtic en el qual el que es prioritza és la implementació en la rutina habitual d'una intervenció que ja està basada en l'evidència, és a dir, l'eficàcia de la qual ja s'ha demostrat en estudis aleatoritzats. Amb el disseny d'aquest estudi, volem identificar com aterra la intervenció en un entorn real, lluny dels entorns controlats que es donen en els dissenys d'estudi aleatoritzats", argumenta Jordi Piera.

El 66,7 % dels pacients es va recuperar al final de la intervenció

L'estudi va reclutar 253 pacients, dels quals 147 van completar el tractament. Es tractava de persones adultes diagnosticades de trastorn depressiu major lleu, moderat o greu, residents a Badalona i que, segons el seu metge de capçalera, tenien un cert nivell d'alfabetització tecnològica i connexió a internet per tenir més garanties d'aprofitament de la teràpia digital. Al final de la intervenció, 98 participants (el 66,7 % del total) s'havien recuperat de la malaltia.

Posteriorment, per a l'anàlisi dels costos es va fer servir una eina, desenvolupada per controlar la sostenibilitat financera d'aquest tipus d'iniciatives de salut, que considera tres tipus de costos: costos puntuals, que representen el cost total incorregut només una vegada en el punt d'implementació —per exemple, la formació del personal professional o el cost dels dispositius—; costos d'assistència sanitària —és a dir, consum de recursos d'assistència sanitària, com ara els costos associats al temps que els professionals de la salut dediquen a la prestació dels serveis, les hospitalitzacions, la farmàcia, etc.—, i, finalment, costos socials, que estan relacionats amb el temps que hi dediquen els pacients o els cuidadors informals, com ara el temps durant el qual utilitzen la tecnologia o van a l'hospital.

Segons els resultats d'aquesta anàlisi, el programa "Super@ tu depresión" va proporcionar beneficis als pacients amb un cost que en permetria la implantació a Espanya, en què s'accepten intervencions per sota dels 30.000 euros per any de vida ajustat per la qualitat de vida (AVAQ), un tipus de mesura que relaciona l'impacte d'una determinada tecnologia amb els efectes sobre la salut mitjançant millores en la qualitat de vida i la mortalitat. A més, els investigadors van calcular que un nombre més elevat de participants en el programa també comportaria una reducció del cost per sessió i, per tant, del cost d'implementació.

El repte del canvi cultural i organitzacional

Aquesta recerca demostra l'impacte potencial d'aquest tipus d'eines de salut digital. Amb tot, per a l'investigador de la UOC, el repte més important perquè es puguin implantar en el futur continua essent "el canvi cultural i organitzacional" que implica el desplegament d'aquest tipus de solucions en la rutina habitual del sistema assistencial. "Les tecnologies existeixen, estan disponibles i s'ha demostrat que són eficients. Els grans reptes són, en primer lloc, el canvi cultural que implica que els professionals de la salut se les facin seves i les implementin i, en segon lloc, el canvi organitzacional que representa replantejar-se els processos assistencials perquè també incorporin aquests models d'atenció no presencial per als perfils de pacients que se'n puguin beneficiar", argumenta Jordi Piera.

En aquest sentit, l'investigador apunta a la necessitat de més estudis per explorar "el perfil del pacient que es pot beneficiar més de la intervenció perquè els metges generals tinguin més informació per orientar adequadament la teràpia".

Aquesta recerca afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar.

Un dels centres acadèmics de la UOC, l’eHealth Center, promou la recerca en salut digital i activitats de discussió científica en aquest àmbit.  

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 52 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC