Un estudi constata la necessitat dels professionals de l'educació social d'adquirir coneixement digital per millorar el treball amb joves

  educadors socials formació TIC

L'estudi mostra la necessitat de desenvolupar un pla de formació en tecnologies digitals adaptat a les necessitats dels professionals de l'educació social per afavorir la seva feina amb els joves. (Foto: Creative Christians, Unsplash)

18/03/2022
Joan Antoni Guerrero

Una enquesta mostra que els educadors tenen un coneixement limitat de les competències digitals


Els resultats també demostren l'interès a incorporar les eines digitals a les tasques quotidianes

La pandèmia ha accelerat l'ús de les eines digitals en la majoria dels àmbits professionals, també en el de l'educació social. En aquest camp, la digitalització s'ha convertit en un element important per treballar amb joves, perquè el que abans havia estat una opció s'ha acabat convertint, a causa de l'emergència sanitària, en una necessitat.

Un estudi interdisciplinari dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), dut a terme per investigadors del Grup de recerca en Aprenentatges, Mitjans de Comunicació i Entreteniment (GAME) i del Laboratori d'Educació Social (LES) —i que forma part d'una tesi doctoral en desenvolupament—, acaba de posar en relleu quin és el nivell de formació i competències dels professionals de l'educació social en aquest camp. Els autors són Pedro Fernández de Castro, Eva Bretones, Jordi Solé i Víctor Sampedro. L'estudi s'emmarca en el projecte d'R+D "EsDigital: Educació social digital" del programa estatal de generació de coneixement i enfortiment científic i tecnològic del sistema d'R+D+I del Ministeri de Ciència i Innovació.

L'estudi, titulat "Educació social digital: una exploració de la formació i les competències digitals dels professionals de l'educació social", inclou una enquesta feta entre 150 educadors socials d'Espanya (7 de cada 10, dones), que ofereix dades esclaridores sobre la situació actual. Els resultats, publicats a TECHNO REVIEW. International Technology, Science and Society Review aquest 2022, no es poden extrapolar a escala general, però posen de manifest una tendència i un patró en aquest àmbit.

Les dades mostren que la majoria de les persones enquestades són propenses a utilitzar les tecnologies i que es veuen competents en un nivell bàsic de coneixement de les eines digitals. Això inclou, per exemple, fer servir plataformes de gestió de continguts per produir publicacions multimèdia; gravar, editar i penjar contingut a plataformes digitals, o compartir i distribuir continguts a les xarxes. En canvi, admeten que tenen menys competències digitals crítiques, és a dir, menys coneixements sobre les característiques elementals dels serveis digitals, sobre l'ús que fan de les dades personals les empreses o sobre la legislació vigent relativa a internet i les tecnologies digitals, entre altres aspectes.

 

Formació autodidacta

Més de la meitat dels professionals, el 53,1 %, assegura haver rebut formació en aspectes digitals. Ara bé, una gran majoria reconeix que va ser de manera autodidacta. Les altres vies d'adquisició de competències han estat a través de familiars i amics, activitats professionals, sistema educatiu i acadèmies. Per als autors de l'estudi, els resultats de l'enquesta reforcen la necessitat de desenvolupar "una proposta formativa sobre tecnologies digitals adaptada als professionals de l'educació social", en la línia del que ja es fa en el grau d'Educació Social de la UOC.

L'estudi indica que els resultats "apunten al fet que hi ha una predisposició" entre aquests professionals "a adquirir les competències digitals necessàries per incorporar les tecnologies digitals a la pràctica professional". En realitat, quan aquests professionals incorporen les eines, ho fan perquè hi ha un ús quotidià, tant en l'àmbit personal com professional, i un esforç autodidacte. Per això, també valoren positivament la formació que reben en l'àmbit laboral.

En resum, l'estudi mostra que els professionals enquestats tenen un domini limitat de les competències digitals. Tot i que fan servir dispositius, eines i serveis tecnològics, manifesten límits a l'hora d'incorporar-los a la pràctica professional. En conseqüència, els autors de l'estudi opinen que això és "un incentiu per desenvolupar propostes formatives en tecnologies digitals en l'àmbit de l'educació social, especialment dedicades a fomentar l'acostament a la població jove i a promoure'n la participació cívica".

De fet, la hipòtesi inicial del projecte de recerca parteix del supòsit que certs usos d'internet i els mitjans digitals podrien potenciar una ciutadania activa i la participació política dels joves. En aquest sentit, els autors de l'estudi consideren necessari crear marcs i eines per entendre i fer servir críticament les TIC a través de la participació en el disseny i la implementació d'aquestes tecnologies. L'estudi aposta per "explorar la funció i les possibilitats de l'educació social en l'ús d'internet i les tecnologies digitals entre els joves i, més específicament, en el desenvolupament de la seva competència digital per estimular una ciutadania activa".

 

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 4, educació de qualitat.

Article de referència:

Fernández-de-Castro, P., Bretons, E., Solé, J., & Sampedro, V. (2022). "Digital Social Education: An Exploration of the Training and Digital Competencies of Social Education Professionals". TECHNO REVIEW. International Technology, Science and Society Review, 11 (1), 13–27. https://doi.org/10.37467/gkarevtechno.v11.3113

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 52 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

Experts UOC

Pedro Fernández de Castro

Pedro Fernández de Castro

Estudiant de doctorat de la UOC en e-Learning

Jordi Solé Blanch

Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació

Eva Bretones Peregrina

Expert/a en: Polítiques educatives i atenció a la diversitat, formació de formadors, interculturalitat, i educació i etnografia dels processos educatius.

Àmbit de coneixement: Pedagogia.

Veure fitxa