Deu grans preguntes sobre la invasió d'Ucraïna

Un mes després de l'inici del conflicte, la solució de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia encara sembla lluny. Com i per què s'ha arribat a aquest punt? Quines conseqüències econòmiques tindrà? Estem ben informats? Experts de la UOC responen deu grans preguntes sobre la guerra.

1- Quin és l'origen del conflicte?

Per què Rússia ha envaït Ucraïna? Quan va començar el conflicte? Josep Ferrés Corominas, analista polític i estudiant predoctoral de la UOC, explica que "el conflicte actual entre Ucraïna i Rússia, iniciat el 2014 amb l'annexió de Crimea per part de Rússia i la formació de les repúbliques de Donetsk i Lugansk, comença amb la creació de la República Socialista d'Ucraïna, un estat plurinacional amb greus problemes d'estatalitat que va veure qüestionada la seva legitimitat des del moment en què l'Estat ucraïnès no va saber trobar la manera d'acomodar la minoria russa que vivia en aquest territori. Amb un decalatge de gairebé 25 anys, és un fenomen semblant al que va passar en altres repúbliques soviètiques, com ara Geòrgia (Abkhàzia i Ossètia del Sud) i Moldàvia (Transnístria), o al que va estar a punt de passar a Estònia (Narva)". Per a Ferrés Corominas, "les crisis polítiques, l'agreujament de les tensions ètniques, la influència russa i el creixent nacionalisme, i la incapacitat de resoldre l'esquerda entre Occident i Rússia, en un país de gran importància geoestratègica, han anat aguditzant un conflicte que, si bé els últims anys semblava esmorteir-se, ha experimentat un ressorgiment molt perillós per a l'estabilitat europea i mundial".

Accedeix a l'article complet: Ucraïna i Rússia a la dècada de 1990. Orígens del conflicte.

2- Es tracta d'una invasió provocada per un sentiment nacionalista?

Què hi ha darrere de la guerra d'Ucraïna? El nacionalisme és el motiu de la invasió? Iván Serrano, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, destaca que "els patrons de nacionalització que trobem en molts països eslaus com Ucraïna o Rússia no segueixen els models ideals del nacionalisme occidental. Les teories acadèmiques del nacionalisme no sempre s'han adaptat adequadament a la realitat d'entorns de fora d'Europa occidental, caracteritzats per llargs processos de formació estatal i nacional, amb una estabilitat institucional, de fronteres i poblacions relativament alta en perspectiva comparada. El conflicte que s'està vivint aquestes setmanes amb la invasió militar russa és l'expressió de fenòmens històrics que no podem entendre sense tenir una perspectiva històrica àmplia que sigui capaç d'incloure, a més, les dinàmiques que el món contemporani ens afegeix, des del paper de Rússia en el context internacional fins als reptes geopolítics derivats del canvi climàtic i l'energia".

Accedeix a l'article complet: Les teories del nacionalisme i la invasió d’Ucraïna

3- S'ha produït una vulneració del dret internacional?

Rússia ha violat una sèrie de principis fonamentals del dret internacional. Ara que hi ha una guerra, tot s'hi val? Bettina Steible, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, afirma que, "arran de la invasió russa, la situació es pot qualificar de conflicte armat internacional, per la qual cosa s'activa l'aplicació del dret internacional humanitari (DIH) amb independència de l'origen o de la intensitat del conflicte. El dret internacional dels drets humans continua essent aplicable, però de manera complementària". No obstant això, es pot acudir als tribunals per aquestes vulneracions del dret internacional? Segons Steible, "en aquesta situació d'emergència, el Tribunal Internacional de Justícia, el Tribunal Penal Internacional i el Tribunal Europeu de Drets Humans han demostrat que és possible donar una resposta ràpida, tot i que tindrem els resultats sobre el fons dels assumptes més endavant. Si bé de moment no sembla que l'acció dels tribunals tingui un efecte dissuasiu en l'actuació de Putin, estableix un estàndard per protegir les persones en un context de crisi humanitària i assenta les bases de la lluita contra la impunitat en aquest conflicte".

Accedeix a l'article complet: Guerra a Ucraïna: El Dret Internacional en acció

4- Com legitima la invasió Putin?

Quines són les claus del discurs de Putin per legitimar la guerra d'Ucraïna? Zarina Kulaeva, alumni del màster universitari de Drets Humans, Democràcia i Globalització de la UOC, analitza el missatge que el president rus, Vladímir Putin, va enviar als ciutadans russos el 24 de febrer amb la finalitat de justificar les actuacions militars a la frontera d'Ucraïna i a la República Popular de Donetsk (DNR) i la República Popular de Lugansk (LNR). El reconeixement de les repúbliques com a estats sobirans per part de Rússia va tenir lloc el 21 de febrer. Segons Kulaeva, "les tres claus del discurs són l'expansió de l'OTAN cap a l'est i l'acostament de la seva infraestructura militar a les fronteres de Rússia, la salvaguarda de les fronteres i dels territoris de les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk, i la desnazificació, entesa com un instrument de neteja dels ideals nacionalistes extrems i dels neonazis que lideren Ucraïna".

Accedeix a l'article complet: Les claus del discurs de Putin per a legitimar la guerra a Ucraïna

5- La desinformació, una arma més de la guerra

Quines conseqüències poden tenir les notícies falses (fake news) en una guerra? Quina informació i desinformació rebem en aquest conflicte? Alexandre López Borrull, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i expert en notícies falses, explica que "la desinformació en conflictes bèl·lics no és res nou, i cal entendre que, quan parlem de desinformació, en aquest cas estem parlant que les conseqüències són la guerra i les pèrdues humanes, la crisi humanitària i el patiment. Rússia ha hagut d'improvisar un relat justificatiu en què ha fet una muntanya d'un gra de sorra, atès que la situació al Donbass no havia empitjorat ni es podia justificar com a resposta a una invasió no solament d'aquesta zona, sinó també de la resta del país. El Govern ucraïnès ha sabut llegir la importància del moment i, sobretot, del relat; en aquest sentit, la figura de Volodímir Zelenski ha adquirit una dimensió especial a l'hora de vendre el relat".

Accedeix a l'article complet: Invasió russa a Ucraïna: anàlisi desinformatiu de la primera setmana de conflicte

6- On ens podem informar del que està passant?

Davant la infoxicació mediàtica i la desinformació sobre el conflicte, no sempre és fàcil trobar periodisme de qualitat que ens permeti fer un seguiment de la guerra des de l'anàlisi i el context adequats. Efraín Foglia, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, comparteix una selecció de podcasts sobre Rússia i Ucraïna.

Accedeix a l'article complet: Podcasts sobre Rússia i Ucraïna: claus per a entendre el conflicte

7- Quin paper hi poden tenir les aplicacions de missatgeria?

Quelic Berga, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC i expert en metadades, adverteix de la importància de protegir la privacitat. "La diferència entre els conflictes bèl·lics anteriors a Occident i la guerra actual d'Ucraïna és l'aparició no solament d'internet, sinó, sobretot, dels sistemes de missatgeria instantània, espais en què es comparteix informació amb persones de confiança: gustos, aficions, llocs que es freqüenten, ideologia política, etc. El que en temps de pau formaria part del lleure de gairebé qualsevol ciutadà, en temps de guerra pot ser informació capaç de posar en risc les nostres vides. L'usuari mitjà de WhatsApp i Telegram no és conscient que constantment comparteix informació sobre la seva localització i les hores d'ús d'aquestes aplicacions, i fins i tot envia converses privades als servidors" explica Berga.

Accedeix a l'article complet: Les metadades, l'arma silenciosa en un conflicte bèl·lic

8- Quines conseqüències econòmiques tindrà?

El conflicte entre Ucraïna i Rússia tindrà un impacte negatiu en l'economia mundial, i l'economia espanyola no en serà cap excepció. Antoni Cunyat, professor col·laborador dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, informa que, "en les economies de la Unió Europea, l'impacte previsiblement serà més gran que en altres àrees econòmiques, no solament per la gran dependència energètica del gas i el petroli provinents de Rússia, sinó també pels vincles comercials que ens uneixen amb aquest país. Des del punt de vista macroeconòmic, el conflicte afectarà de manera substancial les principals magnituds macroeconòmiques que mesuren l'activitat econòmica: la inflació i el PIB. Respecte al comerç internacional, podem preveure una desglobalització de l'economia mundial".

Accedeix a l'article complet: L'impacte econòmic de la guerra a Ucraïna

9- Com afecta les cadenes de subministraments?

Quins efectes tindrà la guerra d'Ucraïna en el sector logístic, encara ressentit per la pandèmia i sense haver recuperat els nivells d'operativitat previs a la COVID-19? Cristian Castillo, professor lector dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, explica que "les cadenes de subministrament estan tensionades un altre cop per les conseqüències que la guerra de Rússia contra Ucraïna té en el mapa geopolític. L'increment de fins a un 5 % de les assegurances per als vaixells que operen al mar Negre o el desviament de rutes marítimes per mantenir-se allunyades del conflicte són alguns exemples d'aquestes conseqüències en la logística. Si bé és cert que els sectors afectats són (i seran) molts, podem destacar tres: alimentació, automoció i energia".

Accedeix a l'article complet: Guerra de Rússia contra Ucraïna: noves disrupcions en la cadena de subministrament