Un estudi observa més tendència a corregir en anglès que en espanyol a intercanvis lingüístics

Millorar l'aprenentatge de llengües creant activitats més eficaces per als intercanvis lingüístics entre alumnes és un dels objectius de l'estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que s'acaba de publicar a la revista científica d'accés obert System, d'Elsevier.

Les trobades virtuals entre estudiants d'idiomes diferents per practicar una llengua són cada vegada més comunes i les escoles les estan començant a incorporar a projectes que combinen els recursos de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) amb intercanvis amb altres centres. Arran de la pandèmia, s'ha accelerat l'ús d'aquesta eina, que s'ha establert com un instrument més en l'aprenentatge de llengües.

Per això, és fonamental conèixer amb precisió quines són les necessitats dels alumnes d'aquest tipus d'aprenentatge.

A partir de l'observació de trobades virtuals en tàndem entre estudiants d'anglès i espanyol, la recerca posa en relleu que, malgrat les recomanacions, els participants no utilitzen els idiomes de la mateixa manera. En comptes de dividir el temps entre les dues llengües de manera similar, en transcriure les converses es va veure que l'ús de l'anglès era molt més extens (61 %) comparat amb el de l'espanyol (39 %).

"En aquests intercanvis se sol recomanar als alumnes que practiquin els dos idiomes durant un temps semblant, cosa que sí que fan els estudiants", diu la investigadora de l'estudi, Laia Canals, del grup TechSLA Lab dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, "però sembla que la manera com els participants es corregeixen o exemplifiquen com funciona l'idioma que coneixen més és diferent. En aquest cas, en les parts de la conversa en què es parlava en anglès es feien més correccions, mentre que quan es parlava en espanyol es donaven més oportunitats als estudiants d'espanyol perquè ells mateixos corregissin els errors o problemes lingüístics".

Beneficiar totes les llengües

Les implicacions d'aquest estudi són importants, ja que, per poder dissenyar tasques més equilibrades de les quals es beneficiïn les dues parts (l'estudiant d'anglès i l'estudiant d'espanyol), caldria tenir en compte aquestes diferències.

"Aquests resultats es podrien extrapolar a intercanvis entre escoles que segueixen el model eTwinning (una iniciativa de la Comissió Europea que fomenta la col·laboració escolar entre diferents llocs d'Europa) i a altres iniciatives en què hi hagi intercanvis virtuals entre grups o parelles d'estudiants en països o regions diferents", explica la investigadora, "però també podrien ser útils en altres contextos presencials en què hi hagi intercanvis entre parlants competents de dos idiomes diferents que es trobin per practicar-los".

Una de les diferències principals que es van observar entre els moments en què es parlava espanyol i els moments en què es parlava anglès és que en anglès es feien més correccions, mentre que en espanyol els estudiants disposaven de més oportunitats per buscar paraules o expressions diferents en la comunicació.

"Això es pot deure als diferents estils d'aprenentatge dels diferents països, però també al fet que l'anglès funcionava més com la llengua utilitzada per defecte a l'hora de corregir", afirma Canals.

Un camp d'estudi per ampliar

L'estudi es va elaborar amb 32 participants —16 alumnes d'un curs d'espanyol de nivell intermedi de la Universitat de Dalhousie, al Canadà, i 16 d'un curs d'anglès avançat de la UOC— que van participar a través de Skype en intercanvis en parelles que es van gravar per analitzar-se posteriorment. Els intercanvis es feien en tàndem, és a dir, entre persones natives de cada llengua.

Aquests resultats poden servir per millorar les activitats, però només són l'inici en un camp d'estudi que s'ha de continuar ampliant. "Amb la pandèmia hem vist que moltes de les formes d'aprenentatge d'idiomes mitjançant l'ús de la tecnologia són aquí per quedar-se", afirma Canals. "Per això, crec que s'hauria de continuar investigant com podem integrar amb eficàcia les tasques o activitats d'aprenentatge en aquests contextos. Necessitem estudis empírics basats en evidències que demostrin que la tecnologia o la virtualitat s'estan utilitzant de manera efectiva amb la integració d'activitats d'aprenentatge o tasques autèntiques, significatives i amb un objectiu clar", conclou la investigadora.

Article relacionat

Laia Canals, The role of the language of interaction and translanguaging on attention to interactional feedback in virtual exchanges, System, volum 105, 2022 https://doi.org/10.1016/j.system.2022.102721

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 4, educació de qualitat.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC