La manca d'incentius i de reconeixement frena l'aprenentatge virtual dels professionals sanitaris

  aprenentatge virtual professionals sanitaris

Una tesi de la UOC defensa incloure l'aprenentatge virtual en els programes de formació del Sistema Sanitari de Salut espanyol (Foto: Chris Montgomery, Unsplash)

12/04/2022
Teresa Bau i Sònia Armengou

Un estudi evidencia que la formació actual dels professionals sanitaris hauria d'adequar-se a la realitat tecnològica del segle xxi


La recerca posa de manifest la necessitat d'incorporar les anomenades "comunitats virtuals" a la formació continuada dels professionals sanitaris


El Sistema Nacional de Salut no incentiva aquest tipus d'aprenentatges, que aporten beneficis socials i psicològics, a més d'habilitats tècniques i coneixement

"El sistema sanitari té una necessitat inajornable d'actualització de coneixements i competències professionals. Hi ha una bretxa generacional en les habilitats d'ús de les TIC entre els diferents col·lectius professionals de la salut", assegura la investigadora dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Corpus Gómez, experta en gestió sanitària i recursos humans i doctora per la Universitat Oberta de Catalunya dins el programa de doctorat d'Educació i TIC (E-learning). I anota una possible solució: "Les anomenades 'comunitats virtuals' —enteses com un grup d'individus que voluntàriament s'associen a través d'internet amb un objectiu comú— han demostrat resoldre els problemes de manera més àgil i millorar el funcionament de les organitzacions, mitjançant la generació d'un coneixement tàcit que emergeix de la interacció amb altres col·legues".

En la tesi defensada recentment Las Comunidades Virtuales de Aprendizaje en el ámbito de los profesionales sanitarios: oportunidades para la formación médica continuada en línea y el desarrollo profesional, Corpus Gómez, directora de Recursos Humans de Marina Salud, a Dénia, ha analitzat les experiències i opinions de professionals sanitaris del Sistema Nacional de Salut de l'Estat espanyol, de professionals d'una comunitat virtual d'aprenentatge vinculada a la Universitat d'Antioquia (Colòmbia) i d'experts del món de la sanitat i l'educació.

La tesi, que combina metodologia mixta quantitativa i qualitativa, l'han codirigida Francesc Saigí, professor agregat dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, col·laborador de l'eHealth Center de la UOC i director del centre col·laborador de l'OMS en salut digital, i Sandra Sanz, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació.

Entre les comunitats analitzades per Corpus Gómez destaquen projectes innovadors d'aprenentatge virtual, com ara AnestesiaR —una comunitat de formació continuada d'anestesiòlegs—; el Semillero de Posgrados en Ciencias Básicas Biomédicas de la Universitat d'Antioquia, i altres grups professionals, com els de l'Hospital Clínic San Carlos, de Madrid; el Departament de Salut de Dénia; l'OSI Tolosaldea (Servei Basc de Salut), o el grup de salut digital Euskosanidad Digital —que comparteix coneixements a Twitter.

 

L'edat i el gènere, condicionants decisius

En el Sistema Nacional de Salut hi treballen més d'un milió de professionals sanitaris. Entre el personal mèdic la franja d'edat més nombrosa és la de 55 a 64 anys, un grup demogràfic no tan familiaritzat amb les noves tecnologies i internet. També es constata la important feminització del sector, atès que més del 77 % de les persones que treballen en salut són dones. La recerca ha establert que hi ha diversos condicionants en la participació en les comunitats virtuals d'aprenentatge. D'una banda, l'edat: els professionals més joves exerceixen de líders en les comunitats, mentre que els d'edat més avançada prenen el rol de lurkers (membres d'un xat o comunitat que no hi participen), cosa que limita la transmissió de coneixement a gran escala. El gènere també és un condicionant rellevant: com més gran és la desigualtat de gènere, més grans són els esforços de les professionals per pal·liar aquesta desigualtat mitjançant la formació en línia. Corpus Gómez conclou que "el binomi educació i ús de la xarxa és fonamental per al desenvolupament professional de la dona".

 

La manca d'incentius frena l'aprenentatge

Una observació preocupant de la tesi de Gómez és que fins i tot els professionals que estan convençuts de la importància de les TIC i les utilitzen en la seva feina no fan ús de la xarxa per a l'aprenentatge o la millora de les competències professionals. "Falten incentius per a l'aprenentatge no formal i manca cultura de treball i aprenentatge col·laboratiu en xarxa, tant en l'àmbit individual com en l'organitzatiu", explica la investigadora. Els plans de formació mèdica continuada no reconeixen aquestes metodologies formatives ni són incorporats als sistemes de carrera professional. I és que, com ha demostrat Gómez, per als professionals espanyols és més important l'acreditació de la formació que no pas l'adquisició d'aprenentatge en si mateix o l'actualització de competències.

Així, doncs, "cal adoptar aquestes metodologies formatives i reconèixer formalment els aprenentatges d'aquest tipus", assegura la investigadora. El repte és orientar els professionals en l'ús d'internet com a eina d'aprenentatge i utilitzar un nou model basat en la col·laboració, és a dir, no fer ús d'internet merament com la plataforma on es practica el mateix model d'aprenentatge antic, sinó incorporar-hi nous formats i continguts.

 

Beneficis socials i psicològics de l'aprenentatge col·laboratiu virtual

En la seva recerca, Corpus Gómez posa de manifest que les comunitats virtuals d'aprenentatge aporten beneficis socials i psicològics, a més dels purament tècnics i acadèmics. "L'aprenentatge i el coneixement compartit es veuen afavorits per aquesta dimensió social. Aquestes variables relacionals són les que produeixen més satisfacció entre els usuaris", assegura. Així doncs, a més de tenir efectes positius en la gestió del coneixement, aquest model "també influirà positivament en altres àmbits laborals: esfera social, treball en equip, comunicació, cohesió organitzativa i desenvolupament de competències professionals transversals".

En definitiva, aquesta recerca de la UOC posa de manifest que la formació contínua que reben actualment els professionals sanitaris no s'adequa a les necessitats reals que exigeix la realitat tecnològica del segle xxi. L'aprenentatge en comunitats virtuals és una alternativa vàlida als mètodes tradicionals de formació continuada per als professionals sanitaris, i és clau per al desenvolupament professional. El Sistema Nacional de Salut no incentiva prou l'ús d'aquestes eines com a element formal d'aprenentatge, ja que no tenen reconeixement ni acreditació i no s'incorporen als plans de formació continuada de les organitzacions ni són reconegudes als sistemes de carrera professional. És imperatiu reorientar el model de formació mèdica continuada dels professionals.

 

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 4, educació de qualitat; 3, salut i benestar, i 5, igualtat de gènere.

 

Document de referència:

Tesi de María Corpus Gómez Calderón, UOC. 9-2021: Las Comunidades Virtuales de Aprendizaje en el ámbito de los profesionales sanitarios: oportunidades para la formación médica continuada en línea y el desarrollo profesional.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

Experts UOC

Corpus Gómez

Corpus Gómez

Doctora en e-learning per la UOC i autora de l'estudi

Foto de la professora Sandra Sanz Martos

Sandra Sanz Martos

Expert/a en: Comunitats de pràctica, comunitats d'aprenentatge, aprenentatge col·laboratiu, treball col·laboratiu i aprenentatge virtual (e-learning).

Àmbit de coneixement: Informació i documentació.

Veure fitxa