El sector tecnològic considera "grans" els programadors de més de 35 anys

 

En altres indústries es consideren "treballadors grans" els que superen els 55 anys (Foto: Arif Riyanto / Unsplash)

10/05/2022
Pablo Ramos

Un estudi liderat per la UOC analitza les percepcions dels programadors sobre l'edat als sectors tecnològics


Els mateixos programadors sovint consideren que a mesura que es van complint anys serà més difícil continuar essent rellevants al sector


La passió i la dedicació de la joventut es perceben com a valors fonamentals per a l'accés al mercat laboral i empresarial a les companyies tecnològiques

Els últims anys, el sector tecnològic ha augmentat de manera exponencial les ofertes d'ocupació. Les característiques pròpies d'aquesta mena de feines, amb constants canvis en els llenguatges i possibilitats de programació, obliga els programadors a estar en un procés de formació contínua. Aquesta situació provoca un context laboral complex en què les etapes vitals del personal es perceben com un factor determinant.

Un equip d'experts liderats per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha analitzat els estereotips i la percepció sobre el pes de l'edat en les trajectòries professionals dels programadors. "En aquesta indústria, es percep que un programador de més de 35 anys és un programador 'gran'", apunta Andrea Rosales, investigadora del centre Communication Networks & Social Change (CNSC) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i autora principal d'aquest treball.

Segons indiquen els autors, les empreses tecnològiques es consideren companyies rupturistes en les quals es dissenya el futur. Per fer-ho, els programadors sovint es troben davant el repte d'haver d'aprendre llenguatges de programació nous o d'investigar possibilitats tecnològiques innovadores. Aquesta ambició per canviar el món requereix moltes hores de dedicació, la qual cosa s'identifica més sovint amb una persona jove i incansable que amb una persona més madura que, per exemple, ha de recollir la mainada al col·legi a la tarda.

 

Estereotips comuns a tot el món

En aquest treball, els autors han fet entrevistes en profunditat a divuit programadors de diversos grups d'edat i de diferents companyies de tot el món, des d'empreses emergents fins a algunes de les grans tecnològiques establertes a Silicon Valley. A les entrevistes, els investigadors han trobat percepcions i estereotips comuns en tots els professionals entrevistats.

D'aquesta manera, la passió devota pel treball s'associa més freqüentment a un treballador tecnològic més jove. Per això, les corporacions tecnològiques tendeixen a excloure els treballadors tecnològics considerats "grans" i fins i tot a ignorar i desprioritzar les seves necessitats. "El que determina aquesta discriminació són les idees preconcebudes que es tenen sobre l'edat. D'una banda, es valora molt que els programadors joves siguin molt apassionats i molt entusiastes per la tecnologia, i algunes empreses s'aprofiten d'aquestes circumstàncies", recalca Rosales.

D'altra banda, els mateixos programadors assumeixen que, a mesura que un professional madura, va decaient la passió i la dedicació que caracteritza la joventut, unes circumstàncies en què es valora poc l'experiència i el rigor. No obstant això, aquestes qualitats són més comunes a mesura que s'adquireix experiència i també són necessàries per ser un bon programador.

D'aquesta manera, els estereotips es veuen reforçats pel fet que, després de diverses generacions, la gran majoria del personal de programació encara té menys de 30 anys, especialment a les empreses més joves. Per tant, en aquests contextos, els programadors de més de 35 anys es consideren "grans".

En altres indústries es consideren "treballadors grans" els que superen els 55 anys, de manera que s'avança en 20 anys aquesta etiqueta per al personal de programació. Així mateix, aquesta idea es reforça, en part, a causa dels ambients de treball que se solen crear a les empreses tecnològiques, més enfocats a un estil de vida jove, en el qual l'oficina es presenta com una extensió de la llar en què s'inclouen jocs, menjar i festes que allarguen la jornada laboral. D'aquesta manera, probablement, els programadors de més de 40 anys i amb una vida familiar pròpia no se solen identificar amb aquest model de vida o no els encaixa amb les prioritats de la seva etapa vital.

 

Dubtes sobre les capacitats i l'edat

A més, els mateixos programadors també tenen molts dubtes sobre les seves capacitats mentals futures. Sovint, aquests empleats no saben si podran mantenir tota la capacitat mental i la concentració necessària per ser un bon programador. "Ser programador implica aprendre llenguatges nous per continuar essent rellevant en el context laboral, cosa que requereix molta concentració mental. És més, alguns programadors pensen que potser quan tinguin 50 anys no tindran aquesta capacitat de concentració", detalla Rosales.

Aquesta idea a priori és totalment errònia perquè no totes les persones envelleixen de la mateixa manera, i una persona madura i amb experiència està en plenes capacitats físiques i mentals. "No obstant això, aquests empleats perceben i alimenten aquesta idea, que es converteix en una profecia autocomplerta", destaca la investigadora.

No obstant això, cal tenir en compte que aquestes percepcions es poden veure incrementades o minimitzades en funció del context laboral, l'oferta i demanda d'ocupació, així com l'empresa per a la qual es programa. "Aquests estereotips actuen com un parany, perquè els que es dediquen a la programació, encara que siguin joves, apassionats i dedicats, també volen tenir una vida pròpia i és més difícil encaixar a la indústria si no respons a l'estereotip", adverteix l'autora principal d'aquest treball.

 

Aquest treball està emmarcat en una beca Juan de la Cierva del Ministeri de Ciència i Innovació.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 8, treball digne i creixement econòmic; 9, indústria, innovació i infraestructura, i 10, reducció de les desigualtats.

Referència

Rosales, Andrea i Svensson, Jakob. Perceptions of age in contemporary tech. A: Nordicom Review [en línia]. 2021. Vol. 42, núm. 1, pàg. 79-91. Disponible a: https://doi.org/10.2478/nor-2021-0021

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

Experts UOC

Foto d'Andrea Rosales

Andrea Rosales

Investigadora de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3)

Expert/a en: Anàlisi de registres digitals per a entendre les experiències d'usuari, en combinació amb aproximacions etnogràfiques des d'una perspectiva generacional, focalitzades especialment en la gent gran.

Àmbit de coneixement: Experiència d'usuari, gent gran i registres.

Veure fitxa