Avantatges i riscos de la intel·ligència artificial i el reconeixement facial

La UOC organitza els dies 13 i 14 de juny la 17a. edició del Congrés Internet, Dret i Política (Foto: cottonbro/pexels)

La UOC organitza els dies 13 i 14 de juny la 17a. edició del Congrés Internet, Dret i Política

Dos motors de cerca que fan servir intel·ligència artificial per al reconeixement facial són qüestionats aquests dies pel seu ús ètic i legal: PimEyes, del qual es fa ressò el New York Times i que permet penjar una foto d'una cara per obtenir imatges de cares similars a internet, i Clearview AI, que va recol·lectar més de 20.000 milions de fotografies de rostres en línia de tot el món per crear una base de dades. Tots dos estan en dubte per qüestions de privacitat i protecció de dades.

Els pròxims dies 13 i 14 de juny, la UOC organitza la 17a. edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP) per debatre sobre els avantatges, els riscos i els avenços normatius de la intel·ligència artificial i el reconeixement facial. Experts, acadèmics i professionals parlaran sobre les formes d'assegurar un desenvolupament d'aquestes tecnologies de manera coherent amb els drets fonamentals i contribuir, així, a enfortir les societats democràtiques.

Aquestes tecnologies, habituals en el sector públic i privat, es fan servir en investigacions penals, control de fronteres, seguretat ciutadana, estudis demogràfics i anàlisis de sentiments, entre altres. "No hi ha dubte dels beneficis que poden aportar en termes d'eficiència o de suport a la seguretat ciutadana. No obstant això, el seu potencial pot afectar els drets fonamentals de les persones, com ara el dret a la protecció de la vida privada, el dret a l'oblit o el dret a no ser discriminat", assenyala Miguel Ángel Elizalde, director del màster universitari de Drets Humans, Democràcia i Globalització de la UOC i membre del comitè organitzador del congrés. Són sistemes de control intrusius i, a vegades, poden obtenir dades confidencials de ciutadans sense que aquests ho sàpiguen.

A escala internacional, els Estats Units, la Xina i Europa tenen un enfocament molt diferent en aquest àmbit. Segons Elizalde, Europa és la més protectora dels drets humans i la que restringeix més l'ús d'aquestes tecnologies; la Xina se situa al pol oposat, perquè l'autoritat pública en fa un ús gairebé il·limitat, i els Estats Units, en ser propietaris de moltes d'aquestes tecnologies, són els que aposten per la lliure competència per guanyar mercats. "Tot i que no estan tan desregulats com la Xina, els preocupa perdre terreny davant la potència asiàtica", remarca l'expert, també professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC.

En aquest context, hi ha diverses iniciatives normatives que, apostant pel desenvolupament d'aquestes tecnologies per obtenir els màxims beneficis socials, intenten establir unes bases per minimitzar-ne els riscos associats. Per evitar la perpetuació de biaixos discriminatoris i infraccions de seguretat, s'estudia la possibilitat de prohibir certs usos i exigir precaucions i garanties en totes les fases del disseny, el desenvolupament i la implementació d'aquestes tecnologies, entre altres.

 

Dos dies de ponències i debats

El primer dia del congrés, 13 de juny, se centrarà en l'anàlisi de les capacitats de la intel·ligència artificial i el reconeixement facial i les qüestions ètiques relacionades. La catedràtica de Propietat Intel·lectual de la UOC i directora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat, Raquel Xalabarder, obrirà la jornada a les 16 h. A continuació, Eduardo Quiñonesinvestigador en el Barcelona Supercomputing Center, impartirà una ponència. Finalment, hi haurà un panel de discussió, moderat pel professor de la UOC Marc Guinjoan, en el qual participaran, a més de Guim, la fundadora i consellera delegada d'Eticas Research and Consulting, Gemma Galdón, i la professora associada de la Facultat de Medicina i directora de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona, Itziar de Lecuona.

L'endemà, 14 de juny, el debat girarà entorn dels desafiaments legals del reconeixement facial. Hi haurà una primera ponència a les 16 h de Mark Andrejevic, professor de l'Escola de Mitjans de Comunicació, Cinema i Periodisme de la Universitat Monash, i, posteriorment, un panel de discussió, moderat per la professora de la UOC Laura Alascio. A més d'Andrejevic, en el debat hi participaran el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de València Lorenzo Cotino i el lector de Dret de la Propietat Intel·lectual de la Universitat de Sussex i editor en cap del Journal of World Intellectual Property, Andrés Guadamuz.

Alguns panels i ponències es faran en castellà i altres seran en anglès. El congrés serà en línia, es podrà seguir en directe mitjançant aquests enllaços:

Dilluns, 13 de juny: https://youtu.be/RDo6kUjkyGI
Dimarts, 14 de juny: https://youtu.be/oSMnKcqLmV8

 

Aquest esdeveniment afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 10, reducció de les desigualtats, i 16, pau, justícia i institucions sòlides.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

Experts UOC

Miguel Ángel Elizalde

Director del màster universitari de Drets Humans, Democràcia i Globalització de la UOC