8 lliçons sobre la infodèmia de la COVID-19: què poden fer les biblioteques per combatre les 'fake news'?

El gener del 2020, la Xina va construir un enorme hospital amb centenars de llits, cosa que va cridar l'atenció del món. No obstant això, en aquell moment van ser poques les persones que van prendre consciència de la importància d'aquest fet. A les notícies ja hi circulava el terme coronavirus, però les informacions eren força confuses. A mesura que la situació s'agreujava, centenars de teories conspiranoiques i notícies falses (fake news) van omplir un buit informatiu al qual els científics, els experts i els responsables públics no van saber donar resposta. Aquest fenomen es va definir com la primera "infodèmia global".

Ara, més de dos anys després, un investigador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha publicat una reflexió científica, publicada en obert, en què ofereix una sèrie de recomanacions i lliçons perquè la societat i les biblioteques es puguin dotar de recursos i eines per esdevenir agents actius capaços de combatre la infodèmia generada per aquestes notícies falses massives.

"L'objectiu d'aquest article és plasmar, a manera de resum, vuit aspectes que tenen relació amb la infodèmia global sorgida amb la pandèmia de la COVID-19, dels quals podem extreure lliçons que poden ser una oportunitat per lluitar contra la desinformació i les fake news, tant per a la societat en general com per a les biblioteques en particular", indica Alexandre López-Borrull, investigador del grup de recerca en Aprenentatges, Mitjans i Entreteniment (GAME) i professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va encunyar el terme infodèmia el març del 2020 i el va definir com "un gran augment del volum d'informació relacionada amb un tema particular, que es pot tornar exponencial en un període curt a causa d'un incident concret com la pandèmia actual". En aquest panorama, els rumors falsos, les fake news, la desinformació i les notícies manipulades tenen una gran repercussió i unes intencions dubtoses, de manera que es converteixen en un "fenomen amplificat mitjançant les xarxes socials, que faciliten que es propagui més lluny i més ràpidament, com un virus", destaca l'OMS.

"De la COVID-19 també en podem extreure lliçons sobre la relació de la societat amb la informació i sobre el consum i la dieta informativa digital dels ciutadans. A partir d'aquí, considerant la desinformació com una realitat que estarà present els pròxims anys, hem de plantejar quin rol poden adoptar les biblioteques per combatre-la", afegeix aquest expert.

Recomanacions per lluitar contra la desinformació

Després de gairebé dos anys d'estudi, López-Borrull ha sintetitzat l'anàlisi de la primera infodèmia global i ha elaborat una llista amb vuit lliçons apreses perquè tots els agents implicats en la informació col·laborin a favor de la veracitat. D'aquesta manera, aspectes com l'alfabetització de la societat en tots els àmbits i la participació proactiva de les biblioteques com a espais de coneixement i informació es plantegen com a pilars bàsics a partir dels quals s'ha de construir el pensament crític del segle xxi en el context actual.

"Les circumstàncies d'aquell moment van ser molt complexes i difícils de gestionar, però amb un aprenentatge adequat també representen una oportunitat per pensar com podem treballar en el futur en la lluita contra la desinformació. En aquest aspecte, davant un problema global present en tota la societat, les biblioteques han de tenir un paper actiu contra la infodèmia i han d'aportar eines, arguments contrastats i justificacions per facilitar als ciutadans informació veraç i lliure de notícies falses", recalca López-Borrull.

La primera d'aquestes lliçons assenyala que "l'equidistància entre la veritat i la falsedat no existeix". És a dir, és fonamental que institucions com les biblioteques analitzin els temes complexos i els conflictes informatius per ajudar els usuaris a distingir entre la veritat objectiva i la falsedat, amb l'objectiu de potenciar el pensament crític. "Les biblioteques no intenten evitar que els usuaris trobin falsedats, sinó que miren d'ajudar la ciutadania a llegir críticament i a arribar a conclusions vàlides i ben fonamentades sobre el que és veritable i bo i el que és fals i dolent", incideix l'expert.

La segona d'aquestes recomanacions reflecteix la necessitat de fer múltiples aproximacions i posicionaments contra la desinformació en un context d'incertesa, ja que la infodèmia pot tenir diversos aspectes. "El tractament informatiu de la COVID-19 ens ha permès comprovar que la desinformació té moltes arestes i, sobretot, que no hi ha una única solució ni un únic actor responsable d'eliminar-la. Per tant, són prioritàries la coordinació d'actors i les múltiples aproximacions cap a la desinformació per aconseguir més capacitat de solució", recalca l'expert.

Per exemple, les biblioteques poden exercir un paper fonamental aportant contingut veraç, especialment en àmbits més locals. D'aquesta manera, si hi ha cap tipus de notícia falsa sobre qualsevol situació o problema social, en aquests espais es pot optar per fer tallers, difondre informació específica o fer divulgació des de les seves pròpies xarxes aportant contingut contrastat, amb un valor afegit i de qualitat. Amb això, s'ajuda a desmentir les mentides que vagin circulant, s'afavoreix l'alfabetització de la ciutadania i s'impulsa el desenvolupament de competències per disposar d'un pensament crític capaç de distingir informació falsa i dubtosa.

Una altra de les lliçons apreses a partir de la infodèmia és que no fa falta "una" alfabetització, sinó alfabetitzacions múltiples. Aquest abordatge des de diferents fronts implica promoure accions i sinergies que permetin potenciar sistemes de valoració i validació. "La COVID-19 també ens ha mostrat la importància d'un nou tipus d'alfabetització per entendre la informació i el coneixement sobre el qual trobem informació publicada, i per comprendre les maneres que té la ciència de validar i difondre coneixement, encara més en un moment d'incertesa", destaca López-Borrull.

Un altre aspecte que cal afrontar és la identificació de notícies falses en forma de productes audiovisuals d'alta qualitat, ja que la imatge de professionalitat d'aquesta mena de continguts convida a pensar que són veritat. En aquest cas, durant els primers mesos de la pandèmia —moment de més incertesa—, van proliferar de manera sistemàtica diverses notícies falses i teories conspiranoiques que, davant el buit informatiu, van ser acceptades per bona part de la societat. "Aquesta mena de productes són un repte per a les biblioteques, però també una oportunitat per aprendre de la comunitat i per verificar plegats continguts presents a internet, per exemple, en forma de tallers en què els usuaris puguin aportar el seu coneixement i actuar de manera col·laborativa", afirma l'investigador de la UOC.

Així mateix, una altra lliçó apresa arran de la infodèmia és el marcat pes de les agendes polítiques polaritzades en un context de desinformació, especialment davant l'ús massiu de les xarxes socials, en què contínuament es realimenta una determinada dieta informativa. "Les biblioteques han d'esdevenir un agent actiu per a la promoció i el consum d'una dieta informativa rica i plural, però això implica que hi hagi fons i premsa que la fomentin", detalla López-Borrull. A més, l'expert remarca el paper de les biblioteques per ajudar la ciutadania en general i els usuaris en particular a entendre i a fer servir més bé les xarxes socials i les eines digitals.

Un altre aspecte analitzat per aquest expert és la coocurrència de desinformació com un factor generador de capes concèntriques de desinformació, és a dir, l'estratègia que diversos agents han dut a terme per guanyar visibilitat social i mediàtica amb l'objectiu d'arribar a més públic del que habitualment tindrien. "Espais com les biblioteques tenen l'oportunitat de convertir-se en un node del teixit associatiu de la comunitat, cosa que, a més, serviria com a termòmetre actiu de diferents tipus de desinformació per saber quina mena de fons, tallers i formacions es podrien incorporar per lluitar contra mites i llegendes urbanes. Amb això, es poden elaborar materials per combatre l'entrada de missatges d'odi, especialment cap als col·lectius més fràgils per edat o per la condició sociodemogràfica, com ara el racisme", explica l'expert.

Igualment, la reflexió se centra en la necessitat de desenvolupar noves competències per als professionals de la informació en relació amb la desinformació. D'aquesta manera, el paper de les biblioteques com a entorns per promoure, formar i fer cura de continguts a les xarxes socials és important, ja que podrien oferir nous serveis d'informació digital. "En aquest aspecte, les biblioteques podrien fer projectes o oferir serveis de verificació en funció de la realitat sociodemogràfica de la seva comunitat d'usuaris", exemplifica l'investigador, com una opció pragmàtica per lluitar contra les infodèmies del futur.

Finalment, aquest treball presenta la necessitat de disposar d'una ciència més oberta, i no de més soroll documental, com a eina fonamental contra la infodèmia. D'aquesta manera, si es té accés fàcil a contingut validat i contrastat, es fomenta la compartició d'informació en una societat en què el coneixement científic cada cop té més rellevància en la presa de decisions.

"El paper de les biblioteques respecte a la societat és fonamental per garantir més alfabetització i per millorar les competències dels ciutadans per saber diferenciar entre informació falsa i informació veraç", incideix López-Borrull, que destaca que l'objectiu és que la ciutadania pugui identificar les notícies falses i validar els continguts per si mateixa. "Amb tot, mentre això passa, hem d'implementar estratègies i eines per eliminar informació falsa i omplir els canals de comunicació amb contingut verídic, contrastat i de fonts de confiança", conclou aquest expert.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar; 4, educació de qualitat, i 12, producció i consum responsable.

Referència

Lopez-Borrull, A. COVID-19: 8 lecciones de la primera infodemia global que deberían ser una oportunidad para las bibliotecas, Boletim do Arquivo da Universidade de Coimbra, extra 1 [2022], p. 83-103. https://doi.org/10.14195/2182-7974_extra2022_1_4

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC