Quin paper té el professorat en entorns de formació en línia?

La formació en competències digitals dels docents s'ha convertit en una tasca clau en el model d'educació del segle xxi. Tenint en compte aquesta realitat, i a partir de l'experiència de més de 25 anys en formació en línia de la UOC, primera universitat en línia del món, les professores dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i membres del grup de recerca Edul@b, Teresa Romeu i Montse Guitert formen professorat en competències digitals en el marc de l'e-Stiu TIC 2022, una formació tecnològica d'estiu que s'adreça principalment a docents i que organitza anualment Cibernàrium, servei de divulgació i capacitació tecnologica de Barcelona Activa.

En col·laboració amb Barcelona Activa, Romeu i Guitert han publicat Online trainer handbook. Com dissenyar, implementar i avaluar la formació en línia, un manual en què es revelen les claus per a una educació remota de qualitat. Abans la UOC ja havia impulsat altres iniciatives, com ara l'edició en obert del llibre gratuït Decàleg per a la millora de la docència en línia. Propostes per educar en contextos presencials discontinus, que es va publicar sis mesos després de l'inici de la pandèmia.

L'arribada de la COVID-19 va provocar que més de 1.700 milions d'estudiants d'arreu del món, segons xifres de Statista, es veiessin afectats per una situació que va sacsejar el model actual de l'educació. La tecnologia es va presentar com l'únic mitjà per poder mantenir el procés d'ensenyament i aprenentatge. No obstant això, segons els experts, la urgència de la situació va impedir que es dissenyés una formació en línia de qualitat que aprofités tot el potencial de les tecnologies.

"El que va passar en la majoria de casos va ser que es va reproduir l'ensenyament presencial i es van utilitzar les pantalles per fer sessions síncrones de manera digital", explica Romeu. Aquesta solució d'emergència va permetre que el procés d'aprenentatge no s'interrompés completament. Amb tot, en opinió de Romeu, s'allunya del concepte d'educació en línia, en què el formador té un paper important com a dissenyador, dinamitzador, guia i avaluador del procés d'aprenentatge.

"L'educació en línia de qualitat posa el focus en l'estudiant, que ha de ser actiu i protagonista, responsable, capaç d'aprendre a aprendre i de gestionar el seu propi procés d'aprenentatge, i que ha de saber treballar en xarxa, interactuant i col·laborant amb els companys i amb l'entorn virtual. Perquè això passi, el disseny de la formació i el paper del formador són fonamentals", indica Romeu.

Les claus per al disseny d'una formació en línia

Quins passos cal seguir per aconseguir una educació en línia de qualitat? “Una de les claus principals és dedicar temps i esforços al disseny de la formació per garantir un bon procés d'implementació i avaluació de l'ensenyament”, explica Montse Guitert. "Això, a més, permet a l'estudiant disposar de la informació imprescindible abans de començar el curs, de manera que li és més fàcil planificar-se i organitzar-se el temps de treball i d'estudi", indica Guitert.

En concret, el disseny de la formació en línia s'ha de basar en els cinc pilars que exposen les professores Romeu i Guitert:

- Interacció. En la formació en línia, la interacció té especial rellevància. "Sense interacció no hi ha aprenentatge", afirmen. I aquesta interacció ha de tenir en compte tres dimensions: social, cognitiva i organitzativa. Això "permet generar confiança entre els agents, a més de crear acostament i autonomia, construir el coneixement conjuntament i fer-ho de manera estructurada".

- Col·laboració. El principi de la col·laboració va lligat al de la interacció. Implica un procés d'interacció i reciprocitat entre estudiants que facilita la construcció conjunta d'un objectiu comú a partir del treball individual.

- Personalització. Comporta l'adaptació al ritme, els interessos, les preferències i les necessitats de cada estudiant, també tenint en compte les seves necessitats socials. La personalització es vehicula amb l'acompanyament i el seguiment, i es canalitza amb el retorn.

- Flexibilització. Lligada a l'asincronia i la sincronia, la flexibilitat possibilita que l'aprenentatge presencial i l'aprenentatge en línia es puguin complementar.

- Informalització. "Al llarg de la vida, les persones anem construint diferents contextos d'aprenentatge formals, no formals i informals. Aquests últims s'adquireixen en activitats quotidianes relacionades amb la feina, la família o el lleure", explica Guitert.

Recomanacions per als docents

A més, les professores de la UOC ofereixen una sèrie de recomanacions per als docents que poden ajudar a fer que el procés d'ensenyament i aprenentatge sigui eficaç. Entre aquestes recomanacions, destaquen l'aplicació de metodologies actives i col·laboratives que posen el focus en el paper actiu dels estudiants; el disseny d'activitats d'aprenentatge en què l'estudiant hagi de posar en joc les competències que ha d'adquirir; l'ús de recursos d'aprenentatge en diferents formats, i el fet de tenir una planificació de la docència ben definida i clara que ajudi l'estudiant a organitzar-se.

Igualment, aconsellen fomentar una actitud digital crítica i cívica entre els estudiants i tenir en compte com se'ls avaluarà i quin rol tindran en el procés d'avaluació. Cal recordar que l'avaluació ha de ser contínua i formativa, i que l'estudiant hi ha de participar mitjançant un procés d'autoavaluació i coavaluació. "Perquè tot això sigui possible, el docent, a més de ser un gran dissenyador del procés, ha d'estar molt present en tot el procés d'implementació de la docència com a guia, dinamitzador i facilitador de l'aprenentatge de l'estudiant. Al professor se li demana presència docent", afirma Guitert.