Claus per entendre el moment econòmic que travessa l'Amèrica Llatina

L'augment del cost de vida, l'increment de la demanda i la limitació de l'oferta són alguns efectes que ha deixat la pandèmia a escala mundial, que se sumen a la crisi derivada de l'impacte econòmic i social de la guerra d'Ucraïna.

Segons la Comissió Econòmica per a l'Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL), "els països de la regió s'enfronten a una desacceleració de l'activitat econòmica, a una recuperació lenta i desigual dels mercats laborals i a un augment de la pressió inflacionària". Això comporta l'augment dels nivells de pobresa i inseguretat alimentària. 

Per a l'expert Jorge Mario Uribe Gil, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), els canvis econòmics que s'han vist a la regió es deuen principalment al canvi de les condicions monetàries als Estats Units. "En particular, la preocupació per les pressions inflacionàries ha portat fa poc la Reserva Federal dels Estats Units i el Banc Central Europeu a canviar les postures monetàries laxes de les últimes dècades", destaca.

Segons el professor Uribe, com que s'apugen les taxes d'interès de referència als Estats Units, molts dels capitals que buscaven més rendiments a l'Amèrica Llatina tornen a aquest país, a causa de l'alta rendibilitat i la disminució del risc. Això, al seu torn, comporta que els inversors internacionals liquidin les seves posicions en moneda local, fet que genera depreciacions en tota la regió i fins i tot a escala mundial. 

D'altra banda, a l'alt cost dels béns importats —que es tradueixen en l'efecte inflacionari que té aquesta mateixa depreciació— s'hi sumen les pressions inflacionàries globals. Aquestes pressions provenen de l'increment dels preus de matèries primeres energètiques —com ara el gas natural i els productes agrícoles—, a causa de la guerra d'Ucraïna, i de les interrupcions en les cadenes globals de producció i de subministraments, causades, en part, per les polítiques implementades per respondre a l'emergència sanitària de la COVID-19. 

"Els països que surten més ben parats en termes d'inflació són els que estan dolaritzats, perquè per construcció no s'enfronten al component extern que contribueix a la inflació. També hi ha diferències marcades per factors com el nivell de deute extern de cada país, l'estabilitat política, les regles d'inversió estrangera, etcètera. En el panorama general, encara és molt aviat per parlar de clars guanyadors a la regió", indica el professor Uribe. 

Davant d'aquesta situació, el fet que l'Equador tingui una economia dolaritzada pot representar un petit benefici, ja que en situacions com l'actual el govern no s'ha de preocupar pels efectes de la depreciació d'una moneda local. 

Un escenari de depreciació de les monedes locals representa una facilitat per al sector empresarial, que pot competir en preus amb empreses de l'exterior. "No obstant això, a causa de la gran dependència d'exportació de matèries primeres a la regió, es tracta d'un benefici incert, ja que els preus dels commodities (que actualment són alts) es poden revertir i caure de manera que s'evaporin aquests ingressos més elevats per increments en el volum d'exportació", assegura el professor.

Recessió econòmica: veritat o mentida?

El professor considera que el món encara no viu una recessió econòmica. Amb tot, no descarta que n'hi pugui haver una, ja que, si els bancs centrals dels Estats Units i Europa sobrereaccionen davant la inflació, la poden impulsar. No obstant això, indica que "també hi ha el risc que no facin prou per frenar la inflació i aquesta situació acabi consumint els salaris reals dels treballadors, fet que és una altra forma de patiment que no necessàriament s'associa a un augment de la desocupació". En aquest context, recomana mantenir un balanç òptim de la inflació mitjançant polítiques públiques que no afectin els treballadors.

L'enfocament macroeconòmic s'encarrega d'estudiar els indicadors globals de l'economia mitjançant l'anàlisi de variables com el comportament general dels preus, la suma total de béns i serveis produïts, el nivell d'ocupació i el tipus de canvi, entre altres factors. D'acord amb això, l'economia global és una xarxa complexa de connexions que es pot veure afectada per qualsevol situació ja esmentada. Per exemple, la interrupció de les cadenes productives durant la pandèmia va provocar la disminució de béns en circulació, que van augmentar de preu.

L'Amèrica Llatina es pot veure més afectada davant una recessió econòmica? Per què?

Davant aquesta pregunta, el professor de la UOC afirma que "es pot veure més afectada per la seva dependència de fonts de finançament externes". "Els seus nivells d'endeutament són molt elevats i, si bé bona part d'aquest deute és en moneda local (cosa positiva en aquest cas), una altra part està lligada al preu del dòlar o d'altres monedes fortes. Els nivells de deute del sector privat (i públic) a Llatinoamèrica ja eren una font de preocupació des d'abans de la pandèmia, i van empitjorar durant la crisi sanitària. Per això, una recessió global i la consegüent reducció en aquests fons internacionals que busquen refugi als Estats Units poden afectar especialment la regió", afegeix l'expert.

Per acabar, i tenint en compte el context polític de l'Amèrica Llatina, és important esmentar que els canvis de govern sempre generen incertesa, independentment del corrent ideològic. Això s'accentua quan hi ha un canvi de tendència, és a dir, quan hi ha un pas de dreta a esquerra o viceversa. Davant aquesta situació, el professor afirma que "un govern de dretes no és sinònim de garanties institucionals o estabilitat. Això és una fal·làcia que s'ha intentat vendre fa poc temps. De fet, tal com ens demostra la història recent de Colòmbia, el Regne Unit o els Estats Units, pot ser tot el contrari: un govern de dretes també pot portar a la desinstitucionalització, a la pèrdua de la confiança per a la inversió i a la deterioració de les condicions econòmiques de qualsevol nació", conclou Uribe.