Com podem ajudar els menors amb autisme o trastorns del llenguatge a entendre els altres?

nens i nenes aula amb mestra

La investigadora Esteve-Gibert estudiarà la comprensió del llenguatge de 250 menors de centres educatius de Catalunya (Foto: Ksenia Chernaya/Pexels)

18/08/2022
Pablo Ramos/Sònia Armengou

Un projecte de la UOC avalua el paper de l'entonació de la parla i la gestualitat en la comunicació d'infants amb desenvolupament típic, amb trastorn del desenvolupament del llenguatge i amb trastorn de l'espectre autista


La recerca, finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació, durarà tres anys i hi participaran prop de 250 menors de diferents centres educatius de Catalunya


L'estudi també servirà per millorar les intervencions, els tractaments i les eines que es destinen a facilitar la comprensió del llenguatge en menors

La detecció de les dificultats de compressió del llenguatge que pot presentar un menor és un dels reptes més complexos de la recerca lingüística. Els factors que intervenen en la comunicació —com ara les capacitats cognitives i lingüístiques individuals de cada infant o les habilitats interpersonals, entre molts altres— dificulten tant el diagnòstic com la posada en marxa de les intervencions específiques que contribueixen a millorar la comprensió del llenguatge.

Ara un projecte liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), anomenat PROGESPRAG (Prosòdia, gestualitat i pragmàtica), avaluarà els mecanismes lingüístics i comunicatius en el desenvolupament infantil que promouen la capacitat de comprensió dels altres més enllà de la literalitat de les paraules. Especialment, s'analitzaran aspectes com la prosòdia de la parla i la comunicació gestual en menors que pateixen trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) o trastorn de l'espectre autista (TEA).

"L'objectiu és investigar dos elements de la comunicació i del llenguatge que creiem que poden ajudar els infants amb TDL o TEA en el procés de comprensió del llenguatge, com l'entonació de la parla i la gestualitat del cos. Es tracta de dos elements molt importants en la comunicació però que s'han estudiat menys, ja que en general s'han analitzat més altres aspectes, com ara la sintaxi o el vocabulari, a l'hora d'avaluar com parlen els menors o com entenen el llenguatge", apunta Núria Esteve-Gibert, responsable d'aquest projecte, membre del grup de recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL), adscrit a l'eHealth Center de la UOC, i directora del màster universitari de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge de la UOC.

 

Anàlisi dels mecanismes de percepció lingüística i gestual

En concret, aquest equip de treball estudiarà els mecanismes prosòdics i gestuals que contribueixen al desenvolupament infantil i a la capacitat de comprensió del llenguatge i la comunicació dels menors més enllà de la literalitat de les paraules. "El llenguatge és una percepció complexa perquè depèn molt de la intenció amb què volem transmetre els arguments en cada moment i de la persona amb qui ens comuniquem. És més, en la interpretació del missatge hi influeixen molts factors de l'entorn i del context, com ara el cansament cognitiu o el que pensem que volen dir els altres, i tot això afecta la finalitat i la comprensió del llenguatge. Captar els matisos entonatius i els gestos que acompanyen la parla, com ara l'entonació i la gestualitat, pot ajudar els infants amb problemes de processament gramatical i sociocognitiu a interpretar aquesta intenció comunicativa dels altres", destaca la responsable de l'estudi.

D'aquesta manera, el projecte analitzarà la comprensió del llenguatge en uns 250 menors d'entre 5 i 10 anys de diferents centres educatius de Catalunya que presenten un desenvolupament típic, un trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) o un trastorn de l'espectre autista (TEA), i compararà els resultats entre aquests tres grups.

"En aquest cas, els infants amb autisme, per exemple, no tenen tantes dificultats amb el llenguatge, sinó més aviat amb el contingut social i comunicatiu de les interaccions, però aquestes dificultats també poden repercutir en el llenguatge. A més, tenen dificultats per integrar informació procedent de diversos sentits. Per això, en aquest projecte volem veure si la prosòdia i la gestualitat els poden ajudar a desxifrar més fàcilment i més ràpidament la informació que els transmetem", afirma Esteve-Gibert.

A Espanya, s'estima que els menors que tenen un trastorn de l'espectre autista arriben a 50.000. D'altra banda, es calcula que el trastorn del desenvolupament del llenguatge o TDL (també anomenat trastorn específic del llenguatge, TEL) té una incidència de prop del 7 % de la població infantil, fet que representa uns 300.000 menors de 12 anys. Els dos trastorns comporten problemes en la parla i la compressió, així com en la capacitat d'expressar opinions, pensaments i sentiments.

A més, també s'avaluarà en temps real com processen els menors els matisos lingüístics i prosòdics del discurs, a més de la gestualitat. En aquest sentit, aspectes com l'entonació, el ritme de la parla, els moviments corporals, els gestos i les expressions facials tenen un paper molt important a l'hora d'entendre el missatge de manera completa i precisa. Tot això, indirectament.

"Fer servir metodologies que avaluïn la comprensió del llenguatge de manera indirecta és molt adequat perquè, si no, no sabem mai si els infants no responen perquè no entenen el que els diem o perquè tenen dificultats a l'hora de produir la resposta, especialment en casos de trastorns del neurodesenvolupament", explica la investigadora de la UOC.

 

Metodologia i tecnologia aplicada

Per aconseguir-ho, l'equip farà servir una tecnologia de seguiment ocular que permetrà identificar el moviment i la resposta dels ulls davant la percepció d'un missatge. Aquesta tecnologia, anomenada eye tracking en anglès, és un sistema que es basa en el fet que, quan escoltem una frase i tenim un element visual en l'entorn que representa aquesta frase, mirem aquest element sense adonar-nos-en i de manera implícita.

Amb aquesta tecnologia, si registrem el moviment de la pupil·la davant una frase concreta, podem veure si el menor observa en una pantalla l'objecte esmentat o la intenció de la frase, i així es demostra que ha entès el missatge. "Pensem que la parla, la comunicació gestual i la prosòdia són cares d'una mateixa moneda, totes essencials per transmetre i comprendre el missatge", destaca Esteve-Gibert.

 

Avaluació de les intervencions

A més, aquest estudi també servirà per millorar les intervencions, els tractaments i les eines que es destinen a facilitar la comprensió del llenguatge en menors (per exemple, la funcionalitat dels suports visuals en casos concrets de trastorns del neurodesenvolupament). D'aquesta manera, es volen aportar evidències de com es poden dissenyar avaluacions i intervencions com més efectives millor en el tractament de les dificultats del desenvolupament del llenguatge i de la comunicació en menors, ja que la recerca que analitza aquests camps és limitada i es desconeix el pes de la prosòdia i la gestualitat en el llenguatge.

"Esperem que els nostres resultats contribueixin a dissenyar intervencions molt més precises i adequades per ajudar els infants que presenten aquestes dificultats en el desenvolupament del llenguatge i la comunicació social", conclou la responsable d'aquest projecte.

 

Aquest treball, emmarcat en la convocatòria de projectes de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) de l'Agència Estatal de Recerca del Ministeri de Ciència i Innovació, es porta a terme durant l'exercici 2021-2024 i té un finançament d'aproximadament 70.000 euros.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar; 4, educació de qualitat, i 10, reducció de les desigualtats.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-Learning Research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

Experts UOC

Núria Esteve Gibert

Núria Esteve Gibert

Professora i investigadora del Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació