31/8/22 · Estudis d'Economia i Empresa

El teletreball, una opció laboral més verda?

El canvi d'hàbit ha permès als treballadors millorar la conciliació entre vida personal i laboral
Actualment, experts internacionals es plantegen si, més enllà d'aquests beneficis personals, aquest canvi tindrà un impacte positiu o negatiu des del punt de vista mediambiental. (Foto: Pexels / Olia Danilevich)

Actualment, experts internacionals es plantegen si, més enllà d'aquests beneficis personals, aquest canvi tindrà un impacte positiu o negatiu des del punt de vista mediambiental. (Foto: Pexels / Olia Danilevich)

Durant el 2021, el 17,6 % de les persones ocupades d'entre 16 i 74 anys va teletreballar, principalment en els sectors de les tecnologies digitals i les activitats professionals científiques, tècniques i financeres. Aquest canvi d'hàbit laboral ha permès als treballadors millorar la conciliació entre vida personal i laboral i aprofitar més el temps. Actualment, experts internacionals es plantegen si, més enllà d'aquests beneficis personals, aquest canvi tindrà un impacte positiu o negatiu des del punt de vista mediambiental. La resposta és complexa i depèn de molts factors.

Segons Eva Rimbau, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i experta en recursos humans i teletreball, "en general, d'acord amb les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), les persones que volen treballar a distància destaquen com a punt més positiu el fet que el teletreball evita desplaçaments, facilita la gestió del temps de feina, fa possible la conciliació amb la vida personal i permet aprofitar més el temps".

Per analitzar l'impacte que aquests canvis d'hàbits dels teletreballadors tenen sobre el medi ambient, "és interessant consultar un informe d'Eurofound publicat fa poc, que destaca que l'avaluació dels beneficis mediambientals del teletreball és una tasca complexa, perquè augmentar el teletreball implica una sèrie de canvis en les vides i les activitats quotidianes dels individus, i comporta decisions en l'àmbit de l'empresa que poden influir positivament o negativament en el nivell d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle".

Aquests són alguns factors que poden influir més en el balanç final:

  • La freqüència del teletreball (un o dos dies a la setmana, o més habitualment).
  • La distància recorreguda i la durada del viatge (molt curta, mitjana o llarga).
  • La intensitat d'emissió del mitjà de transport utilitzat (per exemple, cotxe dièsel o gasolina, vehicle elèctric o transport públic).
  • L'ocupació del cotxe durant els desplaçaments (si només hi va el conductor o si és un cotxe compartit).

Segons Rimbau, en funció de "com es combinin aquests factors, es produiran impactes ambientals diferents". "És evident, per exemple, que qui teletreballi més freqüentment generarà menys emissions de gasos d'efecte d'hivernacle que qui viatgi sol en cotxe (de gasolina o dièsel) i recorri una llarga distància", afirma l'experta.

Amb tot, el teletreball també té possibles impactes negatius: "el més evident —‍que contraresta, en part, els beneficis de la reducció dels viatges— és l'augment de l'ús d'energia a les llars, atès que els teletreballadors tenen més necessitat de calefacció, refrigeració, il·luminació, internet, cuina, equipament d'oficina, etc.". "A més, la possibilitat d'aprofitar el teletreball i evitar els viatges alguns dies a la setmana podria fer que els treballadors estiguessin més disposats a acceptar més distància els dies que són a l'oficina. Això podria arribar a compensar l'estalvi d'emissions que haurien aconseguit els dies de teletreball", destaca Rimbau.

Amb les dades a la mà, a més, el teletreball no passa la millor època: les xifres assolides durant el confinament han disminuït notablement. Segons Rimbau, "el 2021, el 17,6 % de les persones ocupades de 16 a 74 anys va teletreballar, d'acord amb l'Enquesta sobre equipament i ús de tecnologies d'informació i comunicació a les llars". "Aquesta xifra és superior a la registrada abans de la pandèmia, però cal destacar que al llarg de l'any el teletreball va anar disminuint gradualment, tant en la modalitat habitual com en la modalitat ocasional. Hi ha dotze milions de persones (el 65 % de la població ocupada) que tenen una feina que no els permet teletreballar, bé perquè es tracta d'una feina de producció de béns materials —com l'agricultura, la indústria manufacturera o la construcció— o bé perquè és un sector en què preval l'atenció física al públic —com ara l'hostaleria i el comerç—", afirma l'experta. Així doncs, caldria preguntar-se si, en el cas del medi ambient, el 17 % de la població (o menys) pot contrarestar l'impacte negatiu de la majoria de treballadors o fer que les millores siguin significatives.

Canvi de vida, canvi d'habitatge

Arran de la pandèmia, algunes veus van començar a parlar de canvi de residència: la gent deixava la ciutat per anar a viure en un entorn rural. Semblava que, potser, arribava una nova edat daurada per als pobles. Un cop més, la realitat és complexa. Rimbau afirma que "les dades de l'enquesta nacional de treball a distància feta a Irlanda l'abril del 2021 mostren que el 8 % dels enquestats ja s'havien traslladat a altres zones del país per la seva experiència de teletreball durant el brot de COVID-19, mentre que un 24 % considerava la reubicació. La proporció més alta d'aquests darrers enquestats eren residents a la regió de Dublín", fet que podria apuntar en aquesta línia. Segons l'Estadística de variacions residencials de l'INE, l'any 2020 es poden observar algunes alteracions respecte als quatre anys anteriors a la pandèmia: hi ha un descens del moviment a les ciutats i un augment de les sortides cap a entorns rurals. Segons l'estudi Cambios de residencia en tiempos de COVID-19: un poco de oxígeno para el despoblamiento rural, publicat a la revista Perspectives Demogràfiques, del Centre d'Estudis Demogràfics, malgrat això, "la major part de les migracions internes van ser entre ciutats, igual que abans de la pandèmia, i tot apunta que es va tractar d'un fet conjuntural" d'àmbit estatal.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits