La UOC i l'Ajuntament de Barcelona presenten una publicació digital amb tots els pregons de la Mercè

L'activista Custodia Moreno va ser la pregonera de les Festes de la Mercè al 2021 (foto: Ajuntament de Barcelona / ajuntament.barcelona.cat)

12/09/2022
Joan Antoni Guerrero

L'anàlisi dels textos ajuda a entendre l'evolució de la ciutat des del 1975 fins a l'actualitat

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i l'Ajuntament de Barcelona presentaran, el proper 15 de setembre (20 h), a la Casa dels Entremesos, una publicació digital conjunta que recull tots els pregons pronunciats en el marc de les festes de la Mercè des del 1975 fins a l'actualitat. A banda de la publicació digital dels pregons d'aquesta festivitat, també es presentarà l'informe que recull les conclusions de l'anàlisi textual que s'ha fet de tots els textos recuperats. El treball ha consistit en la codificació dels pregons en diferents categories, un total de tretze, però en destaquen principalment quatre: acceptació i construcció del pregó, festa, tensions de salut i mite de la Mercè.

Aquesta anàlisi dels pregons de la Mercè ha estat un treball del grup de recerca Llengua, cultura i identitat en l'era global (IdentiCat), dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, dins el projecte europeu FESTSPACE, liderat per la professora i investigadora Alba Colombo. Colombo i l'antropòleg Xavier Villanueva, un dels autors de l'estudi, seran els responsables de presentar, en l'acte de la Casa dels Entremesos, els resultats de l'anàlisi de les categories "Festa", "Tensions de salut" i "Acceptació i construcció del pregó" en el corpus de pregons de la Mercè del període 1975-2020.

La conceptualització del corpus de pregons com a unitat ha permès dotar la ciutadania contemporània de Barcelona de la possibilitat d'accedir d'una manera sincrònica als continguts i les formes del corpus de pregons sencer, així com facilitar-ne una lectura crítica i reivindicar l'alta rellevància cultural d'aquests discursos com a patrimoni immaterial i col·lectiu de la ciutadania de Barcelona.

 

Entendre l'evolució de la ciutat a través dels pregons

Com a fruit de les anàlisis, han pogut sortir a la llum una sèrie de característiques dels pregons que permeten entendre l'evolució de la ciutat des del final del franquisme fins a l'actualitat. Els autors de l'estudi ressalten el procés de resignificació semàntica del mite de la Mercè des de postures marcadament catòliques fins a la institució de la reconstrucció cívica o laica del mite. També posen en valor l'observació de les preocupacions contínues dels pregoners i les pregoneres sobre les tensions relacionades amb la salut, no només presents en el contingut dels pregons en aquests moments d'inestabilitat pandèmica, sinó constants durant tot el període estudiat.

A les conclusions de l'estudi, els autors també destaquen la forta relació que hi ha als textos entre tensions de salut i tensions de tipus social, polític i econòmic; o, també, la clara sintonia entre les característiques del fet festiu destacades pels pregoners i les pregoneres i les constants antropològiques de les festes. Per damunt de tot, però, apunten que cal insistir en el pes dels plantejaments democràtics i de millora social exposats com a desideràtum en el corpus de pregons des del 1977, i també de la insistència de molts pregoners i pregoneres en la construcció conjunta d'una ciutadania plural i diversa i, alhora, mediterrània i catalana.

 

Un projecte emmarcat dins d'una gran xarxa europea

El projecte dels pregons forma part de la iniciativa europea FESTSPACE, projecte finançat per HERA, una gran xarxa social de països que financen projectes de recerca en humanitats. El projecte s'emmarca en la convocatòria Public Spaces: Culture and Integration on Europe (2019-2022), per treballar al voltant de l'impacte que tenen els festivals i els esdeveniments culturals en l'espai públic. A més de la UOC, hi participen centres de recerca de Glasgow, Londres, Dublín i Göteborg, entre d'altres entitats.

 

El projecte Festivals, events and inclusive urban public spaces in Europe (FESTSPACE) ha estat finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación a través del programa Humanities in the European Research Area (HERA), en virtut de l’acord de subvenció 769478.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-Learning Research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

Experts UOC

Foto de la professora Alba Colombo Vilarrasa

Alba Colombo Vilarrasa

Professora dels Estudis d'Arts i Humanitats

Expert/a en: Economia de la cultura, polítiques culturals, estratègies i cooperació cultural, planificació d'institucions, organitzacions i esdeveniments culturals, teoria de la cultura i sociologia de la cultura.

Àmbit de coneixement: Política, economia i gestió cultural.

Veure fitxa
Xavier Villanueva

Xavier Villanueva

Investigador del grup IdentiCat

Enllaços relacionats