L'última publicació de l'Institut Internacional d'Estocolm d'Estudis per a la Pau (SIPRI) recorda que el 2021 ja hi havia més de 13.000 armes nuclears al món. La guerra entre Rússia i Ucraïna ha tornat a posar sobre la taula l'amenaça nuclear i el paper de la teoria de la dissuasió en una possible escalada del conflicte. No obstant això, els experts adverteixen que confiar en la dissuasió nuclear comporta riscos. Aquest serà el tema de debat de la trobada "Geopolítica i dissuasió nuclear: una visió internacional" que la UOC celebrarà a Madrid el 2 de novembre.
"La teoria de la dissuasió nuclear entén les armes nuclears com el màxim exponent per obtenir un poder de dissuasió davant un adversari", explica l'expert en política nuclear i Pròxim Orient Daniel Rajmil Bonet, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. "En una estratègia de dissuasió nuclear, les armes nuclears s'utilitzen per dissuadir un adversari de fer una acció determinada abans que la dugui a terme, o forçant el canvi de rumb d'aquesta acció", afegeix. A més, l'expert recorda que, d'altra banda, també durant la guerra freda es va atribuir a la teoria de la dissuasió el fet que es mantingués l'equilibri entre dues potències nuclears com l'URSS i els Estats Units.
"Es considera que va ser precisament el temor que es poguessin arribar a fer servir les armes nuclears i el seu gran poder destructiu el que va proporcionar un equilibri entre les dues potències nuclears i va evitar la confrontació nuclear. No obstant això, la manca d'episodis d'atacs nuclears des d'Hiroshima i Nagasaki fa que sigui una teoria molt difícil de comprovar empíricament", assenyala el professor de la UOC. "Atribuir-li tot l'èxit de l'equilibri aconseguit durant i després de la guerra freda per justificar-ne el funcionament avui dia és molt més dubtós. Van ser un conjunt de característiques o de condicionants els que van fer que, afortunadament, no es produís cap atac amb armes nuclears després dels episodis d'Hiroshima i Nagasaki. Repassarem aquests episodis en la jornada per entendre el seu paper en les relacions internacionals d'ahir i d'avui", indica l'expert en política nuclear.
Càlcul de costos i beneficis
A més, segons els especialistes, l'estratègia de la dissuasió nuclear no garanteix els resultats esperats. Com recorda Gracia Abad Quintanal, experta en Corea del Nord i professora de la Universitat Antonio de Nebrija, Rússia ha recorregut reiteradament a la dissuasió nuclear per condicionar els estats favorables a Ucraïna a fi que no incrementessin el seu suport a aquest país, "i ha tingut un èxit força limitat". "Entre els problemes que comporta, cal assenyalar que, perquè sigui una estratègia efectiva, qui dissuadeix ha d'aconseguir ser convincent sobre la seva voluntat de materialitzar l'amenaça si no se satisfan les seves exigències. Així, si l'amenaça es repeteix en el temps sense que realment es concreti, tot i que les seves demandes no es vegin ateses, perd la capacitat de ser eficaç", assenyala Abad Quintanal, que també participarà en la jornada.
La història ja ha demostrat que la teoria de la dissuasió nuclear no sempre és efectiva. Ana Ballesteros, experta en l'Índia, el Pakistan i l'Afganistan i investigadora associada del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), a més de ponent en la trobada "Geopolítica i dissuasió nuclear: una visió internacional", explica que l'Índia i el Pakistan s'han enfrontat bèl·licament algunes vegades. Un dels conflictes es va produir després de les proves nuclears de l'any 1998, en les quals els dos països es van revelar com a potències nuclears, "per la qual cosa la dissuasió no va servir per evitar una guerra convencional". "D'altra banda, el Pakistan lliura una guerra de desgast amb l'Índia, en forma de guerrilles que actuen principalment al Caixmir indi", recorda.
A més dels dubtes sobre l'eficàcia de la teoria de la dissuasió nuclear, els experts adverteixen dels riscos enormes que comporta aquesta estratègia. "Habitualment tenim en compte uns càlculs de costos-beneficis, tant propis com del contrincant, però sempre suposem que tindrem la mateixa racionalitat, que sospesarem les opcions de la mateixa manera, i el fet que les probabilitats depenguin de racionalitats de diferents actors és el que a mitjà o a llarg termini fa que una estratègia basada només en això sigui feble", adverteix Daniel Rajmil Bonet.
En el panel acadèmic d'especialistes, també hi participaran l'analista polític Jordi Vaquer Fanés, secretari general de Metropolis i professor de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI), i l'expert en Ucraïna i l'espai postsoviètic Francisco J. Ruiz González, professor de l'Institut Universitari General Gutiérrez Mellado de la UNED i col·laborador docent de la UOC. La trobada examinarà grans crisis o conflictes nuclears històrics amb l'objectiu d'aportar una visió internacional de context.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció