El 30 % dels joves afirma que no sap gestionar la seva privacitat en els entorns digitals

  privacitat en els entorns digitals

Només el 25 % dels enquestats manifesten que saben fer el manteniment dels dispositius o els saben reparar. (Foto: Pexels / Pixabay)

04/11/2022
Pablo Ramos

Un estudi de la UOC analitza diverses competències digitals dels joves i la seva capacitat crítica des d'una perspectiva de gènere


Un 71 % de les joves assenyalen que gestionen bé els diferents perfils de la seva identitat digital, enfront del 66 % dels joves


Només el 25 % dels enquestats manifesten que saben fer el manteniment dels dispositius o els saben reparar

La implantació vertiginosa de l'entorn digital en tots els aspectes de la vida —des del lleure fins a l'àmbit educatiu i el laboral— ha propiciat un aprenentatge accelerat per fer-lo servir. Aquesta situació posa de manifest la necessitat de conèixer les capacitats de la societat, així com l'alfabetització mediàtica i digital, especialment en sectors en formació com el jovent.

Ara, un estudi recent elaborat per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i publicat en obert ha analitzat la relació del nivell d'alfabetització digital amb la perspectiva d'una possible bretxa de gènere en la població jove d'Espanya en el nou context mediàtic. "Gràcies a aquest treball, podem explorar les possibles tensions i necessitats que poden emergir en el disseny de futurs programes d'educació mediàtica i digital amb perspectiva feminista i crítica", apunta Pedro Fernández de Castro, investigador del doctorat d'Humanitats i Comunicació de la UOC i un dels autors principals d'aquest projecte. 

Els autors del treball, Fernández de Castro juntament amb Elisenda Estanyol, Mireia Montaña, Daniel Aranda i Leila Mohammadi, investigadors del grup GAME dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, van enquestar més de 600 joves dels dos gèneres d'entre setze i divuit anys sobre les seves pròpies competències i coneixements crítics de l'entorn digital. A l'enquesta es recullen diverses capacitats, com ara competències tècniques (referides a l'ús de dispositius i habilitats mínimes per accedir a l'entorn digital) i competències informacionals (relatives a l'avaluació dels continguts que es consumeixen i a la sociabilitat en línia). Tot això, tenint en compte diferents aspectes que fan possible una consciència crítica de l'entorn digital, com ara l'impacte econòmic i els coneixements que tenen sobre legalitat, política, ecologia, mercat laboral, etc.

 

Les joves, amb més competències socials 

A partir d'aquestes dades, les conclusions es van agrupar en dos tipus: d'una banda, les referides a les competències tècniques i informacionals i als coneixements crítics; de l'altra, els aspectes relacionats amb la igualtat i amb la bretxa de gènere en termes d'autopercepció per part dels joves. "En termes generals, en els àmbits relatius a les competències, tant nois com noies es valoren de manera semblant. És més, mirat detalladament, en les competències informacionals, com les habilitats socials, els resultats són lleugerament favorables per a les noies", destaca Fernández de Castro. No obstant això, pel que fa als coneixements crítics, els resultats assenyalen que els nois es valoren més que les noies, amb notables diferències.

Per exemple, un 71 % de les joves assenyalen que gestionen bé els diferents perfils de la seva identitat digital, enfront del 66 % dels joves. Així mateix, només el 25 % dels enquestats manifesten que saben fer el manteniment dels dispositius o els saben reparar, amb diferències importants: un 32,6 % dels nois i un 18 % de les noies. A més, les noies s'autoperceben amb un nivell més gran de competències informacionals i socials en l'entorn digital que els nois, mentre que els nois consideren que tenen més coneixements crítics que les noies.

"Aquestes dades obren la reflexió sobre com històricament i culturalment la tecnologia, com a concepte i construcció social, està íntimament vinculada a la masculinitat i té un rol clau en les desigualtats de poder entre gèneres i, per tant, en la reproducció de la lògica patriarcal", recalca Fernández de Castro. 

 

Millorar la formació i fomentar la igualtat

Igualment, els autors assenyalen que una part molt important dels joves es consideren natius digitals, una definició que no implica tenir habilitats digitals. És més, més del 30 % presenta diverses disfuncions tant competencials tècniques com informacionals en aspectes com ara la configuració de serveis digitals i eines per augmentar la privacitat i l'anonimat en línia o en l'ús de plataformes de gestió de continguts en entorns multimèdia. 

"En l'ecosistema digital actual, sense una feina conjunta entre educadors i joves, les úniques competències adquirides seran les imprescindibles per consumir i produir a les plataformes digitals. Per tant, hi ha la necessitat d'obrir espais educatius en què els puguem acompanyar per fomentar aquesta crítica de l'entorn digital i desmitificar la idea que són natius digitals i que aprendran el que faci falta per si mateixos", adverteix l'investigador de la UOC. 

En aquest sentit, la proposta d'aquesta educació digital ha d'incorporar necessàriament una mirada crítica perquè no s'orienti únicament a la formació d'empleats que s'ajustin a les necessitats del mercat laboral, sinó també a la creació d'una ciutadania activa, participativa i amb capacitat crítica.

A més, amb l'objectiu d'aconseguir més equitat en les competències del jovent, els experts assenyalen que cal incloure alguns aspectes de les teories feministes a l'àmbit tecnològic. "És important que una de les bases de l'educació digital siguin els feminismes que han estudiat la relació del gènere amb la tecnologia, incloent-hi les diverses perspectives i propostes interseccionals que contribueixen a crear una consciència crítica de l'entorn digital", incideix l'expert. 

Així, aquesta perspectiva de gènere permetrà dissenyar i elaborar propostes i estratègies educatives en competències digitals. "Aquest tipus de programes han d'anar destinats a fomentar la promoció d'una ciutadania digital activa i crítica. Amb tot, no es tracta simplement de superposar els dos camps com si fossin capes, sinó que s'han d'integrar formant un conjunt de matèries pròpiament dissenyades", conclou Fernández de Castro.

Aquest treball ha estat finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació i forma part del projecte d'R+D Educació social digital: joventut, ciutadania activa i inclusió.

 

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 4, educació de qualitat; 5, igualtat de gènere, i 10, reducció de les desigualtats.

 

Referència

Estanyol, E., Montaña, M., Fernández de Castro, P., Aranda, D. i Mohammadi, L. (2023). Digital competence among young people in Spain: A gender divide analysis. [Competències digitals de la joventut a Espanya: una anàlisi de la bretxa de gènere]. Comunicar, 74. https://doi.org/10.3916/c74-2023-09.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-Learning Research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu

Experts UOC

Pedro Fernández de Castro

Pedro Fernández de Castro

Investigador del doctorat d'Humanitats i Comunicació de la UOC

Foto de la professora Elisenda Estanyol Casals

Elisenda Estanyol Casals

Expert/a en: Comunicació corporativa, comunicació institucional, relacions públiques, protocol, organització d'esdeveniments, comunicació digital, xarxes socials, creativitat i ludificació (gamification).

Àmbit de coneixement: Comunicació, relacions públiques, publicitat i protocol.

Veure fitxa
Foto de la professora Mireia Montaña Blasco

Mireia Montaña Blasco

Expert/a en: Publicitat tradicional i publicitat digital, mitjans de comunicació, planificació de mitjans publicitaris, internet i xarxes socials, estratègia, segmentació per públics objectius, comportament del consumidor, els joves adults com a target publicitari.

Àmbit de coneixement: Comunicació tradicional i digital, publicitat i mitjans de comunicació.

Veure fitxa
Foto del professor Daniel Aranda Juárez

Daniel Aranda Juárez

Expert/a en: Internet, usos socials de la tecnologia; joves i videojocs, consum cultual i oci digital.

Àmbit de coneixement: Comunicació audiovisual.

Veure fitxa
Leila Mohammadi

Leila Mohammadi

Investigadora del grup GAME de la UOC

Enllaços relacionats