La força de les xarxes socials en la lluita feminista i d'alliberament de les dones

Quan fa més de dos mesos de l'assassinat de la jove Mahsa Amini a mans de la policia de la moral de l'Iran, les protestes no s'aturen al país. Un mínim de 150 persones han mort durant les manifestacions antigovernamentals i més de 14.000 han estat detingudes, segons l'enviat especial de l'ONU per a la situació dels drets humans a l'Iran, Javaid Rehman. El fet que Amini fos detinguda —i posteriorment assassinada— pel fet de portar el vel "mal posat" va causar encara més indignació en la població iraniana, especialment entre les dones, i també va desfermar una onada de solidaritat a les xarxes socials per part de dones occidentals, moltes d'elles celebritats, que es van gravar tallant-se els cabells per mostrar el seu suport a les iranianes.

En el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones (25-N) ens podem preguntar quina utilitat tenen les mostres de solidaritat a les xarxes en la lluita de les iranianes contra la repressió i, en general, si són una eina útil per al moviment feminista i d'alliberament de la dona. La professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC Begonya Enguix, especialista en gènere, cos i xarxes, afirma que "malgrat que les dones que posen el cos i que pateixen la repressió i la mort no són les dones occidentals que es tallen els cabells a internet, sinó les que estan a l'Iran lluitant, els actes simbòlics de solidaritat són molt importants perquè visibilitzen i ajuden a difondre els fets. Les protestes de les celebritats també poden ser empoderadores per a les dones iranianes i fer-les sentir acompanyades".

Una eina a favor de la "tolerància zero"

Un dels moviments a internet que més influència ha tingut en la lluita feminista i d'alliberament de les dones ha estat el #MeToo, que va començar el 2017 després que es fessin públics els abusos comesos pel productor de Hollywood Harvey Weinstein contra dotzenes d'actrius i treballadores de la indústria audiovisual. El que es va iniciar com algunes contribucions a Twitter per part d'actrius famoses es va estendre com la pólvora a totes les xarxes socials: milions de dones de tots els àmbits prenien el relleu a les actrius i publicaven que elles també havien estat víctimes d'algun tipus d'abús sexual, tot incloent l'etiqueta #MeToo.

Per a Begonya Enguix, que també és directora del grau d'Antropologia i Evolució Humana (URV-UOC), aquest ha estat un moviment amb "una influència enorme. El #MeToo, #NiUnaMenos, #YoSíTeCreo i altres campanyes digitals (com la campanya #BringOurGirlsBack, per alliberar les nenes nigerianes que Boko Haram va segrestar) han ajudat a crear un ecosistema de 'ja n'hi ha prou' o 'tolerància zero'. La ràpida difusió de les notícies també ajuda a prendre consciència, que les dones denunciïn i que les que denuncien se sentin acompanyades".

Tot i que tenen lloc en l'àmbit digital, aquestes campanyes ajuden a conscienciar la població sobre el fet que certes conductes, encara que siguin habituals, no s'han de normalitzar ni tolerar. "Aquesta sensibilització és fonamental per a la presa de consciència sobre l'existència de l'assetjament i la violència masclista, que sistemàticament s'ha aprofitat del desconeixement, la por (a perdre la feina, la parella, les filles, etc.) i la subordinació de les dones", explica Enguix.

"En el cas del #MeToo, aquesta diferència entre posicions de poder i posicions subordinades era molt clara. El fet que moltes de les persones implicades en el #MeToo foren públiques i famoses li ha donat una visibilitat i una ressonància enorme i importantíssima per al moviment feminista o d'alliberament, mitjançant la presa de consciència: la idea que es pot i s'ha de denunciar, i el fet de donar a conèixer que hi ha xarxes de suport que t'acompanyaran."

L'altra cara de la moneda: assetjament i odi

L'altra cara de la moneda de les xarxes són els missatges d'assetjament i odi que proliferen sense cap control, especialment a Twitter. Les dones, particularment dins de l'àmbit feminista, són objecte de nombrosos atacs per part d'extremistes de moviments com la ultradreta o d'homes supermacistes.

"Les xarxes són avui molt lluny d'aquells llocs utòpics, igualitaris i plens de possibilitats per a l'expressió lliure de les usuàries que pensàvem que serien fa vint anys. Però les xarxes les fem les persones que hi participem; la tecnologia per si sola no incita a l'odi ni a l'amor (encara que, en facilitar-ne la circulació, s'intensifiquen els continguts). L'assetjament en xarxes és un problema seriós que és constitutiu de delicte, igual que el discurs d'odi. S'ha d'abordar seriosament perquè la sensació d'impunitat que tenen alguns usuaris està afavorint la circulació de missatges violents, l'atac personal i massa dinàmiques antidemocràtiques. En el camp del gènere, de la diversitat i dels drets, els atacs són especialment virulents; això és indicatiu de com són d'importants la justícia de gènere i els drets LGTBIQ+ per a la qualitat democràtica de les nostres societats", assegura Enguix.

Per a Anna Clua, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i investigadora principal del grup de recerca Transformació Social i Comunicació (Sotrac), "és necessari que els drets reverteixin en més empoderament, més que no pas en més victimització". Clua dirigeix el projecte d'investigació We2.0 sobre l'exercici del dret a queixa, denúncia i reparació enfront dels discursos d'odi racistes i LGTBI-fòbics reproduïts als mitjans de comunicació catalans.

"És perillós reproduir la idea que els discursos d'odi són una xacra recent atribuïble a les xarxes socials. La violència cap a certs col·lectius forma part d'un problema estructural al qual cal abocar tots els esforços de recerca. La violència també és present en els discursos dels mitjans de comunicació que no apliquen codis ètics i en els patrons culturals interioritzats." Per a la investigadora, "cal utilitzar les eines existents per fer denúncies davant de discursos d'odi. El fet que no les utilitzem continua encoratjant la impunitat davant la injustícia".

En el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, continua essent important recordar que "Mahsa Amini va ser assassinada pel fet de ser dona i sortir-se del guió limitat d'actuacions permeses a les dones", explica Enguix. "Es refereix a les (desiguals) relacions de gènere i al control social sobre les dones i el cos. I també al poder, en mostrar que, com a dona, davant les forces policials Mahsa no era ningú."