La família, una institució cada cop més diversa

El model de família nuclear, format per una parella heterosexual i els consegüents fills, i arrelat al mite d'una plàcida felicitat compartida i sense esquerdes, és un patró que exclou la multiplicitat de vincles familiars que avui dia hi ha en la societat. Mentre la nova Llei de famílies, impulsada pel ministeri presidit per Ione Belarra, espera per entrar a debat al Congrés, el concepte de família i les seves múltiples formes són justament el tema al voltant del qual gira el cicle La família (o la família?), impulsat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Sala Beckett. La proposta uneix espectacles teatrals i taules rodones amb creadors i experts de l'àmbit acadèmic per traslladar el debat de la família més enllà de l'escenari i reflexionar sobre el concepte en els imaginaris, les relacions, les vulnerabilitats, les estructures socials, el món laboral, els sentits i les emocions.

Què és la família? La sociologia ha concebut sempre la família com una institució: una forma de relacionar-se entre humans, un espai de socialització i de transmissió de valors. Al llarg de la història, a més, la família ha tingut unes regles del joc ben definides, que admetien poc marge per a la interpretació. "Però això no vol dir que les regles del joc no puguin canviar i no puguin ser contestades, qüestionades i tensades", diu Natàlia Cantó, sociòloga i professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC.

El model de família nuclear —una família petita, capitanejada per una parella heterosexual entre un home i una dona, amb els seus fills— que ha imperat des de l'adveniment del capitalisme, està actualment en qüestió. "Es posen en dubte els rols tradicionals que han de representar l'home i la dona, la definició en si que la família la forma una parella heterosexual que, a més, és una parella monògama que s'ocupa de les persones dependents, amb una divisió del treball molt clara", explica Cantó. "És un model que cada vegada ha estat més qüestionat, no només per alternatives que van sorgint i que ja hi eren, sinó també pel fet que el patró ha estat tradicionalment acoblat a un determinat mite de la família com a lloc plàcid i tranquil, tot i que s'ha anat explicant que això no és necessàriament així i que la llar i l'espai familiar esdevenen també espais de violència i poder molt desiguals", afegeix.

Les dades sobre l'evolució sociodemogràfica al nostre país corroboren que les famílies actuals es caracteritzen pel fet de tendir a un augment de la pluralitat en les formes de relació i convivència. Per exemple, les llars monoparentals —en la immensa majoria, dones amb fills a càrrec— representen el 10,4 % del total. A més, malgrat que el nombre de llars formades per parelles és el més nombrós, hi ha una tendència a l'alça de parelles homosexuals i amb membres estrangers, amb fills a càrrec o no, segons dades de l'última Enquesta contínua de llars (ECH) que duu a terme l'Institut Nacional d'Estadística.

Per aquest motiu, són múltiples les veus que, des de diferents àmbits, clamen a favor de la necessitat d'assumir una idea de família que reflecteixi millor aquesta diversitat. Aquesta és, precisament, una de les idees centrals de la nova Llei de famílies, promoguda pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, l'avantprojecte de la qual va quedar aprovat la setmana passada al Consell de Ministres. La nova llei implica el reconeixement jurídic de moltes de les formes de família existents a l'Estat espanyol, amb l'objectiu d'igualar els seus drets i millorar-ne la protecció social.

Entre les novetats que inclou, es reconeixen i protegeixen les famílies LGTBI, les famílies amb algun membre amb discapacitat, i les famílies múltiples, reconstituïdes, adoptives o acollidores. La llei també crea la denominació famílies amb més necessitats de suport a la criança, mitjançant la qual hi haurà diversos tipus de famílies que tindran els mateixos drets i les mateixes ajudes que les famílies nombroses.

Una mirada feminista al concepte de família

La institució familiar es pot analitzar des de múltiples àmbits, com a espai simbòlic i com a espai on s'estableixen vincles humans de diversos tipus. Però, des de la perspectiva feminista, hi ha dues qüestions que són particularment interessants. Una és l'abordatge de la família com un espai de distribució econòmica, sobretot en un context capitalista en què hi ha una sèrie de feines productives, tradicionalment dutes a terme per homes, que estan valorades de manera simbòlica i retribuïdes en termes monetaris, i altres tasques reproductives, associades a les dones, que no es valoren ni es compensen de la mateixa manera. "La família ha estat molt important per entendre, des del feminisme, per què les dones ens posem en aquesta situació de manera voluntària", explica Maria Olivella, coordinadora de la Unitat d'Igualtat de la UOC.

L'altra és el fet que, a l'Estat espanyol, tenim una "societat familiarista", afegeix l'antropòloga, en què "la família és importantíssima perquè la majoria de vegades l'Estat no assumeix les feines de cura —com sí que passa, per exemple, a les societats nòrdiques— ni les assumeix completament l'àmbit privat, com pot passar, per exemple, als Estats Units". En el nostre context, el pes de la càrrega de les cures és eminentment familiar, i recau majoritàriament sobre les dones de la família. Per tant, per a les feministes, i sobretot a l'Estat espanyol, "el concepte de família és molt important perquè ens hem de preguntar per què, com a destí, tots acabem en aquesta estructura", conclou Olivella.

El concepte de família i les seves derivades queden a debat a la Sala Beckett en un cicle impulsat juntament amb la UOC, que proposa una trobada entre representacions teatrals i aproximació acadèmica per reflexionar sobre la dimensió política i econòmica i la construcció de vincles, mites i identitats, rols, formes de filiació, cures, reciprocitat i comunitat al voltant d'una de les institucions més cabdals de la nostra societat.