«Els grans esdeveniments podrien ser perillosos si són cada cop més cars»
Foto: UOC
13/06/2016
Cèlia Roca

«Les ciutats han d'anar amb molt de compte a l'hora de posar diners en el que jo anomeno megaesdeveniments». Aquesta frase resumeix la visió de Donald Getz, un dels principals experts mundials en estudis de turisme i esdeveniments. Getz, professor emèrit a la Universitat de Calgary al Canadà, ha pres part en diversos projectes de recerca centrats en el turisme gastronòmic. El maig va participar en la jornada Ciutats efímeres, ciutats d'esdeveniments: noves estratègies de sostenibilitat de ciutat, organitzada pel postgrau de Gestió d'esdeveniments culturals, esportius i corporatius de la UOC i ATLAS (Associació per a l'Educació i la Recerca per al Turisme i l'Oci).

El principal interès d’ATLAS té a veure amb el concepte de ciutats d’esdeveniments. Com ho descriuria?

Penso que no es tracta només que les ciutats tinguin molts esdeveniments, sinó de la manera com els organitzen, els promocionen i els utilitzen. Gran part del debat és sobre l’impacte que té un esdeveniment, ja que pot ser positiu o negatiu, sobre la marca de llocs, sobre la manera com les ciutats competeixen entre elles per turistes d’esdeveniments i també sobre la imatge. La majoria de ciutats entren en el negoci dels esdeveniments, cosa que inclou esdeveniments esportius, festivals, esdeveniments culturals, de lleure i convencions, i tots requereixen espais i instal·lacions. Penso que Barcelona és un exemple d’organitzador de primera categoria. És al capdavant de la classificació.

Vostè assenyala que les ciutats han desenvolupat nous tipus de relacions constructives amb els seus esdeveniments durant els últims anys. En què consisteixen?

La majoria de ciutats que són competitives tenen professionals de licitació i organització d’esdeveniments, entre els quals hi ha agències de turisme i autoritats esportives. Tots estan implicats en l’organització d’esdeveniments, en fan publicitat i intenten aconseguir tanta cobertura mediàtica com sigui possible. Göteborg és un dels millors exemples d’una ciutat que fa servir els esdeveniments per a promoure la seva imatge, atraure turistes i obtenir el màxim de valor mediàtic dels esdeveniments.

És arriscat fomentar el desenvolupament de la ciutat només amb grans esdeveniments, com va fer Barcelona amb els Jocs Olímpics i el Fòrum Universal de les Cultures?

No estic segur que Barcelona sigui en aquesta categoria, ja que sempre ha celebrat esdeveniments: festivals, festes al carrer, etc. Els grans esdeveniments podrien ser perillosos si són cada cop més cars, com en el cas dels Jocs Olímpics d’Estiu. En aquests casos, les ciutats no se’ls poden permetre, o sigui que els països també s’hi han de comprometre. Si ens fixem en el Brasil, que celebra els Jocs Olímpics enguany, la seva economia està perillosament a prop de la fallida. Penso que ni els països ni les ciutats no haurien d’invertir tots els seus diners en megaesdeveniments.

Sobre aquesta qüestió, hi ha altres aspectes que calgui canviar?

Els megaesdeveniments mateixos han de canviar la seva estructura perquè es pugui reutilitzar les instal·lacions. Diverses ciutats, fins i tot diversos països, haurien de participar en aquests esdeveniments per tal d’estendre’n l’impacte. Penso que la millor opció és un esdeveniment que sigui tradicional, ben consolidat i institucionalitzat. S’obtenen més avantatges a llarg termini amb un esdeveniment tradicional que amb un gran esdeveniment puntual.

La prevenció del comportament irrespectuós dels turistes és una altra assignatura pendent.

A vegades hi ha tensió entre el que la gent vol fer a per passar-s’ho bé i el que les autoritats permeten. La manera d’equilibrar-ho és controlant-ho i regulant-ho, però la gent sovint vol trencar amb tot i divertir-se. És un tema constant que mai no desapareix.

Malgrat això, hi ha ciutats que promouen aquests patrons de turisme. Són totalment aconsellables i sostenibles?

Hi ha ciutats que s’han donat a conèixer per les festes amb molt d’alcohol i ara se’n penedeixen. Sovint cal aprendre dels errors abans d’arribar al punt de dir «no necessitem aquest negoci», però al principi tothom el promociona. I comencen a sorgir problemes. Va especialment associat als centres turístics de platja i al turisme de baix cost i s’adreça a persones que opten per vols barats i s’estan en hostals o albergs o dormen al carrer. Aquest tipus de turista no és bo per a les ciutats.

Quan succeeix, què poden fer els ajuntaments per a revertir aquesta situació?

Tal com ho veig jo, és molt millor buscar menys turistes i més respectuosos, com ara els turistes gastronòmics; i també gent que vagi a convencions i trobades. És per això que les ciutats haurien de pensar en quin tipus de turista atrauran abans de planificar un esdeveniment.

Què poden fer les ciutats per a dissuadir el turisme de baix cost de venir?

Poden deixar de celebrar esdeveniments, anar amb cura a l’hora de triar els que organitzen i no promoure aquesta mena de turisme. Potser la millor manera de fer-ho és apujant els preus. Si és més car, ve menys gent però els qui vénen gasten més per estada. De tota manera, no diré que sigui fàcil: són temps difícils des del punt de vista econòmic, hi ha poca ocupació i reduir el volum de turisme pot fer que es perdin llocs de treball. O sigui que no és fàcil. La qüestió és dissenyar una ciutat per a turistes, però sense oblidar els ciutadans.

En aquest sentit, s’estan excedint ciutats com Venècia o Barcelona?

A Barcelona, el sector turístic va créixer molt ràpidament a causa dels Jocs Olímpics i potser seria bo alentir o promocionar menys el turisme perquè fos menys nombrós. Si celebres una convenció, la majoria de la gent no sap ni que té lloc i li és igual, perquè es tracta d’un grup de turistes molt exclusiu i d’alt nivell que es concentra en una petita àrea al voltant del centre de convencions. Hi ha altres tipus d’esdeveniments que són més visibles.

Una de les seves àrees d’expertesa és el negoci familiar. Quins són els seus punts forts?

Arreu del món, el negoci familiar és una de les formes dominants. Tot i que la majoria de gent només veu les grans marques, és interessant observar com les famílies equilibren la seva vida personal amb la feina. Fem servir el terme lifestyle entrepreneur (emprenedor d’estil de vida) per a descriure la manera com moltes persones gestionen el seu negoci. Normalment no es basen en obtenir guanys ni en el creixement: volen que el seu negoci sigui un mitjà per a aconseguir l’estil de vida que han triat i adaptar-lo als seus interessos familiars. A més, en el cas dels negocis familiars, coneixes els propietaris i la família alhora. A banda de ser una experiència diferent i molt personal, han de basar la seva reputació i la seva marca en això. Els clients no van a una gran propietat impersonal on no importen ningú. Els negocis familiars també tenen un ambient més acollidor.

També és expert en l’enoturisme. Té cap consell per a les regions vinícoles?

El que han de fer és crear pobles vinícoles, perquè els visitants han de tenir un lloc on estar-se, i han de poder gaudir de restaurants amb bons vins, d’experiències culturals... Hi ha d’haver ciutats i pobles que han de ser el centre de serveis per a tota la regió. Els turistes necessiten allotjament després de fer les visites a les bodegues, i els pobles vinícoles han d’oferir tots els serveis.

Per acabar, què me’n diu, del turisme gastronòmic?

Arreu del món hi ha regions i ciutats interessades a atraure gurmets. Vam fer un gran projecte de recerca a Suècia que ens va permetre identificar on són els gurmets i aficionats a la gastronomia i la manera d’atraure’ls. Vam descobrir que també els agrada la naturalesa, el golf, els museus i els festivals. Els turistes gastronòmics prefereixen experiències d’aprenentatge pràctiques.

Així, parlem d’una varietat d’aficions...

Els turistes gastronòmics i les persones que trien l’enoturisme demanen alguna cosa més que menjar i beure, de manera que cal desenvolupar un paquet complet per a ells. Has de saber qui són els teus clients i quines experiències volen viure. No és només vi i menjar, sinó una experiència completa a la teva ciutat o regió. El millor que pots fer per als gurmets és celebrar esdeveniments, perquè és el més fàcil de desenvolupar. Gràcies al posicionament i la marca, pots guanyar una reputació per als teus esdeveniments i afegir els elements que agraden als gurmets, com l’educació, la interpretació, la participació pràctica, saber com es fa el vi, cuinar, etc. Els gurmets estaran encantats de pagar molts més diners per aquestes experiències.

 

Enllaços relacionats