«A la UOC apostem per tendir a graus de tres anys»

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) arrenca el curs amb prop de 40.000 estudiants i amb la posada en marxa, per primer cop, d'un grau de tres anys –el de Disseny i Creació Digitals– i d'estudis de Formació Professional. El vicerector de Docència i Aprenentatge, Carles Sigalés, desgrana les claus d'un nou curs que també té en el punt de mira la internacionalització i la recerca.

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) arrenca el curs amb prop de 40.000 estudiants i amb la posada en marxa, per primer cop, d'un grau de tres anys –el de Disseny i Creació Digitals– i d'estudis de Formació Professional. El vicerector de Docència i Aprenentatge, Carles Sigalés, desgrana les claus d'un nou curs que també té en el punt de mira la internacionalització i la recerca.

Aquest setembre comencem el nou grau de Disseny, que més enllà de tenir 180 crèdits, seguirà una metodologia de treball per projectes que intenta superar les divisions entre disciplines. El treball interdisciplinari és clau en el desenvolupament de les competències.

En el cas de la UOC, apostem per tendir a graus de 180 crèdits perquè permeten fer un intercanvi més bo d'estudiants i programes, pensant en la internacionalització. Tanmateix, no en farem un dogma. Estarem pendents del que fa el nostre sistema universitari, que a Catalunya aposta molt més per flexibilitzar la durada que no pas a Espanya.

Sí perquè una de les coses que han ajudat a la integració i l'acceptació de la UOC dins el sistema universitari català és que el nivell de col·laboració ha crescut. Tenim divuit programes conjunts, graus i màsters, amb altres universitats: el grau d'Antropologia amb la Universitat Rovira i Virgili; d'Història, Geografia i Història de l'Art amb la Universitat de Lleida; de Gestió i Administració Pública amb la Universitat de Barcelona; de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades amb la Universitat de Vic... I en l'àmbit dels màsters, col·laborem amb totes les universitats públiques i amb alguna de privada.

La nostra presència els ajuda a fer el sistema més eficient i permet que les universitats tinguin més presència d'estudiants en territoris amb menys població i oferta.

Som una universitat que forma persones al llarg de la vida, de manera que hi ha una formació oficial, més enllà dels graus i els màsters, que val la pena explorar, experiències de formació professional que també són ensenyament superior.

A més, amb vista al futur, aquestes fronteres seran cada cop més diluïdes en la mesura que la Universitat formi els estudiants per competències i faci ofertes més personalitzades i adaptades a les necessitats concretes. La UOC presta serveis a capes de població que tenen més dificultat per a accedir a la formació presencial superior, i això s'ha de posar en valor. Som una universitat inclusiva, en el sentit que donem servei a un sector de la població que tradicionalment ha quedat fora de l'experiència universitària.

Aquest és l'altre element estratègic: l'evolució del model educatiu. El nostre té algunes particularitats (està centrat en perfils de formació universitària i de formació superior, de persones amb una base de coneixement adquirit important, de perfil adult...), però en els trets fonamentals els processos d'aprenentatge formal tenen una base comuna que es pot compartir amb totes les etapes del sistema educatiu.

En aquest sentit, les experiències que han estat útils en ensenyament primari i secundari també ho poden ser a la universitat, salvant les diferències, i la Fundació Jesuïtes Educació està immersa en un procés de renovació i millora dels projectes educatius que ens ha fet apropar-nos-hi.

A més, aquest acord també té a veure amb la nostra participació en el projecte Escola Nova 21, un programa que fem amb la Fundació Jaume Bofill, el Centre UNESCO i La Caixa, que està pensat per a fer avançar el sistema educatiu de primària i secundària, i al qual ens hem afegit perquè, com a universitat, també ens ajuda a revisar i fer evolucionar el nostre model. En aquest programa ens encarreguem de la part de recerca, que ens serveix per a revisar els fonaments del que vol dir en el segle XXI educar en la societat del coneixement.

La internacionalització és la via per la qual ha de venir el nostre creixement. Catalunya és el nostre hàbitat natural, però hem d'ampliar horitzons i anar a buscar més estudiants de la resta d'Espanya i del món, i també professors i col·laboradors de perfils diversos, i tenir una xarxa cada cop més àmplia d'universitats amb les quals col·laborem. En el futur no hi haurà universitats d'excel·lència estrictament locals, perquè s'empobriran, i no en sentit econòmic sinó acadèmic.

La pregunta la faria al revés: és possible mantenir la qualitat sense créixer? Pot semblar un contrasentit: si creixes molt de pressa i no ets capaç d'articular respostes adequades a aquest creixement, pots tenir una caiguda de la qualitat (perquè no tens prou professors, perquè el suport tecnològic que dóna servei als estudiants no s'aguanta, perquè s'incrementen les queixes dels estudiants...). Però la nostra universitat només és viable si treballa amb volums grans. Les economies d'escala ens funcionen.

De moment el que podem dir és que s'hi està treballant transversalment. Des del Vicerectorat de Docència i Aprenentatge estimulem i impulsem algunes accions. Tècnicament, no considerem que un estudiant ha abandonat fins que fa quatre semestres que no es matricula, ja que els nostres estudiants sovint van i vénen. Però sabem que si un estudiant abandona un semestre, hi ha probabilitats molt altes que no torni.

El problema principal el tenim els dos primers semestres i, tot i que també és un problema de les universitats en general, afecta especialment les universitats no presencials.