«Som una finestra de ciència en horari de màxima audiència»
Foto: UOC
05/12/2016
Raquel Font

La Mònica López reconeix que mai no s'hauria imaginat que guanyaria un Ondas com a millor presentadora de televisió. Es considera una persona tímida i poc folklòrica, però ja fa vint anys que és dona del temps i encara s'hi veu molts anys més. És llicenciada en Física i va fer els seus primers passos als Telenotícies deTVC, però on va aprendre realment a fer tele va ser al programa Els matins de TV3, al costat d'en Josep Cuní, perquè diu que li tocava fer una mica de tot. Actualment és cap dels serveis meteorològics de TVE. És curiosa, li agraden els reptes i està disposada a anar a l'altra punta del món si li surt una bona oportunitat que li interessi. El curs passat va acabar el màster d'Anàlisi Política a la UOC i ara ja n'està fent un altre, el de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments.

Com es rep un reconeixement com l'Ondas a la millor presentadora?

El producte que fem es mereix reconeixement perquè és un tipus de programa que és l'essència de la informació. Treballem molt perquè la gent l'entengui.I s'està fent molt bé, no només a TVE, sinó també a les televisions autonòmiques i a les locals. La informació meteorològica en els últims quinze o vint anys ha canviat moltíssim i ha millorat molt.

En quin sentit?

Ens esforcem molt perquè arribi la informació. És atrevit treure certs tipus de mapes per la tele sobre coses que costen molt d'explicar. És, doncs, un programa arriscat, diari i que funciona molt bé; en general, no només el nostre. Són espais de televisió petits que es mereixen reconeixement i normalment no el tenen.

Creus que serveixen per a alguna cosa, aquests reconeixements?

La veritat és que no ho sé, però sí que és la primera vegada que ens posen a primera divisió.

Fins ara us sentíeu de segona?

No, no, però no ens acostumen a donar aquest tipus de premis.

Potser és que s'està obrint la mirada?

Si mirem el rànquing de programes informatius, el temps de TVE és el més vist de totes les televisions. I dins mateix de TVE també és el programa més vist, gairebé cada dia. En global, som un programa que té molta audiència, que és molt fidel i que creu molt en nosaltres.

Quin orgull, ser el més vist, oi? Així, no heu de patir per les audiències.

És una responsabilitat. La pressió de les audiències l'ha de tenir qualsevol. S'han de fer productes de televisió que siguin bons i competitius. Com a televisió pública hem de fer els programes que creiem que el ciutadà ha de veure, independentment d'anar a buscar el que més es veu ara. Ara bé, hem de fer coses que la gent vegi. Seria absurd fer un producte que fos el que creiem que s'ha de fer, però que no interessés a ningú. Evidentment, s'han de mirar les audiències. Quin sentit té que jo faci una cosa que no mira ningú? Nosaltres mirem sempre com va la corba d'audiència.

I què diu la corba d'audiència?

La nostra corba d'audiència sempre puja, és a dir, la gent que arriba sempre es queda i no se'n va. Miren el programa fins al final. Penso que ho estem fent bé. Tenim un producte que és interessant, que és amè. Som una finestra de ciència en horari de màxima audiència i, aprofitant aquesta finestra, intentem formar una mica la gent. I ho fem amb un format atractiu visualment i quant a continguts, amb un llenguatge entenedor.

Ara mirem la tele on i quan volem. Com us afecten les noves maneres de mirar la tele?

Quan es va implantar la TDT l'audiència es va dispersar moltíssim, i s'ha notat. Els continguts en línia no tenen res a veure amb fa deu anys. El que ara es porta és la multiplataforma, i en aquest espai és evident que hi hem de ser. Som presents a la tele, a internet, tot i que no la nodrim de continguts extres, i estem intentant ser a les xarxes socials, però és un procés que requereix temps i capacitat d'adaptació. El panorama canvia i mirem d'entrar-hi.

Com és que et vas convertir en dona del temps?

Per casualitat. Havia fet una entrevista amb en Tomàs Molina per unes beques i quan a TV3 els van encarregar fer un canal temàtic em van trucar. Mai no havia estat davant de la càmera ni mai he estat especialment folklòrica, jo sempre he estat tímida, però ara ja favint anys que sóc a la tele.

Com va sorgir l'oportunitat d'anar a TVE el 2008?

Hi havia part de l'equip de direcció que era català, em coneixien i em van trucar. Ho havien canviat tot de dalt a baix i els faltava el temps. Quan t'ofereixen dirigir el temps de TVE no hi ha opció a dir que no. Jo estava molt contenta a TV3 i no m'havia plantejat mai marxar-ne. De fet, m'hi veia fent-me gran. Vaig poder demanar tot el que necessitava i em van deixar fer el que jo volia.

Fa anys que vius a Madrid. Com portes la situació que s'està vivint entre Catalunya i Espanya?

En la distància es veu diferent. Jo no he tingut mai problemes, la gent té curiositat i et pregunta, però és molt difícil fer entendre el sentiment nacionalista a la gent que no l'ha viscut. Ho visc amb calma i a l'espera de veure què passa.

En Quim Masferrer, que també va ser premiat amb un Ondas, quan va recollir el guardó va reivindicar poder votar en un referèndum dient que agraïa a tothom que l'hagués votat perquè és votant com es decideixen les coses.

Va ser molt bo perquè ningú no s'ho esperava. No semblava que ho anés a dir. Va ser molt sorprenent. Penso que ho va fer molt bé.

Fa un parell d'anys et van acusar de lucrar-te fent servir mitjans públics, i després te'n van exculpar. Com vas viure aquest episodi?

És un tema que em va fer molt de mal i prefereixo deixar-lo com a tancat. Va ser molt bèstia en l'àmbit personal i no vull ni pensar-hi ni parlar-ne.

On et veus d'aquí a deu anys?

No ho sé. M'agrada molt fer tele i la comunicació. Intento anar per projectes immediats. A llarg termini no sé què passarà, però no estic tancada absolutament a res. La meva situació familiar i personal no em lliga a res. Si surt alguna cosa interessant, nova, una oportunitat a l'altra banda del món, hi aniré.