«Els resultats que s'obtenen de l'educació en línia són equivalents o superiors als de la presencial»
Foto: UOC
02/03/2017
Rubén Permuy

Albert Sangrà és pedagog amb 30 anys dedicats a la docència. Actualment és un expert internacional en aprenentatge virtual. És el director acadèmic de la Càtedra UNESCO d'Educació i Tecnologia per al Canvi Social de la UOC i director del Pla de doctorats industrials de la Generalitat de Catalunya. A més, és investigador del grup de recerca d'Educació i TIC (EDUL@B), adscrit a l'eLearn Center de la UOC, del qual va ser director del 2012 al 2014. El 2015 va ser guardonat amb el Premi a l'Excel·lència en Aprenentatge Virtual del Congrés Mundial d'Educació, l'únic acadèmic a l'Estat espanyol amb aquest guardó. També té el premi EDEN Senior Fellow. Analitzem amb ell l'educació en línia avui dia.

Estudiar en línia té prou bona reputació?

Hi ha qui vol generar dubtes. L'educació en línia creix molt perquè s'adapta a les necessitats de les persones que volen estudiar, és més accessible i més flexible. Tot això de vegades genera un cert nerviosisme en els models tradicionals d'educació presencial. A nosaltres el que ens interessa és posar de manifest que existeixen molt bones pràctiques en educació en línia i que els resultats que se n'obtenen són equivalents, o de vegades fins i tot superiors, als de l'educació presencial.

I aquesta reputació és molt desigual si la comparem amb els països del nostre entorn?

Tot i que en els països nòrdics i anglosaxons l'educació en línia té una reputació més bona que en els llatins o llatinoamericans, probablement per raons culturals i històriques, estem capacitats per a donar-hi la volta.

Podries explicar breument en què consisteix la teva activitat investigadora? L'educació en línia n'és l'àmbit principal?

Treballo fonamentalment el concepte d'e-learning o d'educació en línia –m'agrada més esmentar-lo d'aquesta manera perquè crec que queda més clar–, és a dir, tot el que significa l'evolució de l'educació en línia i els models que s'han anat desenvolupant. La meva tasca investigadora es concentra en el grup de recerca reconegut EDUL@B i en els usos de la tecnologia en l'àmbit de l'educació, entesos des de la perspectiva de les polítiques, l'organització, la gestió, el lideratge i el desenvolupament professional o la formació, sempre identificant quins són els elements de qualitat de l'educació en línia. A més a més, com a director acadèmic de la Càtedra UNESCO, he desenvolupat una línia de treball que es concentra en l'impacte social i econòmic de l'educació en línia, perquè és un element fonamental per a entendre el paper tan important que té en la societat d'avui dia i de quina manera hi està impactant.

És difícil predir-ho, però creus que la formació presencial universitària anirà desapareixent a mesura que es consolidi l'ensenyament en línia?

No només no desapareixerà, sinó que en els propers anys hi haurà una mena de revifada de l'educació presencial que intentarà qüestionar la reputació de l'educació en línia. Malgrat això, es tendirà a un cert equilibri. No soc partidari de defensar que una és millor que l'altra, sinó que cadascuna serveix per a moments, finalitats i persones determinades. Crec que totes dues han de conviure.

Creus que l'ensenyament en línia podria fer el salt a altres nivells educatius més enllà de l'educació superior, com ara facilitar l'escolarització a casa en el cas dels infants?

Una qüestió és el que permet la tecnologia i una altra, el que convé. Estem massa acostumats que si la tecnologia ens permet fer una cosa, s'ha de fer. Com a éssers humans som capaços d'incorporar valors al que fem, sabem per què ho volem fer, de manera que hi ha aspectes de caràcter filosòfic i ideològic que cal valorar. No es tracta només d'instrucció, sinó que hem de desenvolupar la socialització de les persones, i per a això hem de veure en quina mesura, per exemple, l'escolarització a casa ens ho permet, què és el que hi guanyem o el que hi perdem. Es podria considerar en determinades situacions extremes, igual que ja passa en altres països, com ara en famílies que visquin a molta distància d'un nucli habitat. Però a les ciutats, com pot ser Barcelona, si el que volem és la integració dels nens i les nenes a la nostra societat, probablement no és la millor solució, encara que ho pugui semblar en un moment determinat.

Parlem de projectes de recerca en què estàs implicat. Recentment ha començat el projecte europeu coordinat per la UOC Creating an Online Dimension for University Rankings (CODUR). Quin és el seu objectiu principal?

Sí, això parteix de la necessitat actual. Els rànquings potser estan sobrevalorats o són un dels elements en què tothom es fixa a l'hora de decidir si anar o no anar a una universitat. Quan ho analitzem ens adonem que les universitats que oferim formació en línia per als nostres estudiants no hi som considerades. Cal desenvolupar alguna menció perquè s'hi puguin incorporar i aquests indicadors estiguin a disposició de les persones que els vulguin utilitzar. El projecte CODUR té com a objectiu crear aquesta dimensió específica per a l'educació en línia i incorporar-la en algun rànquing, com ara l'europeu U-Multirank, que probablement ens ajudaria a augmentar la reputació d'aquest tipus d'educació quan el nivell de qualitat és alt.

També participes en el projecte Central Asian Center for Teaching, Learning and Entrepreneurship (CACTLE), del qual la UOC és sòcia. Ens podries explicar breument quins són els objectius d'aquest projecte?

Els països de l'Àsia central implicats –Kazakhstan, Kirguizistan i Uzbekistan– estan despertant amb models nous de docència a la universitat i busquen la manera amb la qual, des d'Europa, se'ls pugui ajudar a desenvolupar-los i a crear-ne de nous, i, per tant, a modernitzar la seva educació superior, introduint-hi també les tecnologies i noves estratègies didàctiques. Aquest projecte és liderat per la Universitat de Viena, i té com a objectiu desenvolupar un centre virtual que permeti dotar de recursos aquestes universitats perquè vagin avançant i disposin de la formació necessària per a incorporar aquestes novetats a la seva docència. Hi participo per a aportar la visió de com la tecnologia els pot ajudar en aquesta modernització de la docència en l'educació superior.

Tot i que la recerca en ensenyament en línia és relativament nova, ha canviat molt en poc temps, com passa amb altres àmbits tecnològics per qüestions com ara la presència de les xarxes socials. El ritme de canvi vertiginós seria una de les seves dificultats?

En certa manera sí, perquè forma part de la naturalesa de l'objecte que estudiem, però també depèn de si la recerca va als fonaments o si només interessa el que és més volàtil. Jo vaig més als fonaments: m'interessa conèixer com evoluciona i com es van incorporant tecnologies noves a un model de formació que no obliga professor i estudiant a coincidir en el mateix temps en el mateix lloc; un model que permet seguir un ritme d'estudi diferent, ampliar-lo al llarg de la vida amb una certa facilitat i que, per tant, utilitza tecnologies que s'hi van incorporant. Això em permet analitzar la base, que no és tan canviant, a diferència de les tecnologies que s'hi fan servir. Des del grup de recerca EDUL@B intentem analitzar-ho amb distància per a poder veure el dibuix sencer i com els diferents elements poden modificar-lo, de manera que podem fer prediccions a més llarg termini.

Segons diferents pensadors, vivim de pressa. Potser volem formar-nos de pressa, també? Ens cal una slow education per a poder treure el millor profit de l'aprenentatge? Creus que l'educació està massa determinada per les necessitats del mercat en cada moment?

L'educació és una carrera de fons en la qual cal reflexió, interiorització i apropiació per a poder aplicar bé posteriorment el que s'ha après. La formació molt ràpida, immediata i curta, és un tipus d'aprenentatge molt poc profund i molt superficial. Si parlem d'educació i no d'instrucció, cal reflexió. No comparteixo el rapid learning, perquè hi ha evidències que demostren que és un aprenentatge molt superficial.

Des de l'estiu passat ets el director del Pla de doctorats industrials de la Generalitat de Catalunya, que cerca impulsar que es puguin dur a terme tesis doctorals en empreses. Quin és l'objectiu que tens en aquest nou projecte?

L'objectiu del Pla és connectar grups de recerca de les universitats que estan desenvolupant determinades recerques que poden ser òptimes per al teixit industrial del nostre país amb empreses que se'n poden beneficiar perquè els grups de recerca transfereixin a la societat la seva activitat. Un projecte de doctorat és una oportunitat fantàstica per a acostar la línia de recerca d'un grup a les necessitats d'una empresa per mitjà de la figura del doctorand. Si, a més, aconseguim que les empreses contractin el doctorand i aquesta persona hi romangui, hi incorporem talent i competitivitat.

El mercat aprofita prou el talent d'excel·lència com el que pot provenir d'una tesi doctoral? El Pla de doctorats industrials seria una aposta decidida per a millorar la relació universitat-empresa?

Tot i que queda molt camí per recórrer, actualment hi ha unes dues-centes quaranta empreses que participen en el Pla de doctorats industrials. No n'hi ha prou. Encara hi ha desconfiança a l'hora d'incorporar un doctorand a una empresa, tant pel món de l'empresa com per part de l'acadèmia. Amb una eina com el Pla aquesta desconfiança s'ha d'esvair, ja que es posa de manifest amb evidències que aquesta col·laboració és possible i fructífera per a totes dues parts.

La UOC té actualment onze doctorats industrials. Podríem fer-ne un balanç positiu?

Home, i tant! El balanç és molt positiu, però sí que és veritat que se'n podrien fer més. La UOC, probablement per les seves característiques i pel seu perfil d'estudiant, pot tenir alguna dificultat més perquè els doctorands acostumen a tenir una mitjana d'edat més elevada que en altres universitats. Animo els grups de recerca que tinguin en compte el Pla. Ens hem adonat que hi ha grups de recerca en totes les universitats que no disposen d'un doctorat industrial perquè no coneixen la informació necessària per a poder-ho valorar. El Pla dota d'una quantitat econòmica interessant per a finançar una part de la contractació per part de l'empresa i, a més, proporciona a l'estudiant no només una borsa de mobilitat, sinó també assolir el preu de la matrícula, entre altres incentius interessants, per tal que un grup de recerca es plantegi que la seva relació amb empreses es pugui generar entorn d'un projecte d'un doctorat industrial. La UOC té camí per recórrer perquè tenim potencial.

Finalment, ens podries recomanar un llibre per a qui vulgui conèixer de prop com ha evolucionat l'educació en línia?

Teaching in a digital age, obra del 2015 del meu amic canadenc Tony Bates, que es pot baixar de franc des del seu web. És un llibre que repassa el que implica l'aventura d'organitzar i dissenyar un curs en línia i exercir-hi la docència.