«Les xarxes socials poden canviar la mentalitat de les persones sobre temes polítics»

 

Jayeon Lee es professora auxiliar de la Universitat Lehigh dels Estats Units. Va créixer a Seül (Corea del Sud) i es va graduar en Dret a la Universitat de Corea. Després de treballar durant nou anys com a redactora en un diari nacional de Corea del Sud, va fer el màster de Periodisme a la Universitat de Texas a Austin, i el doctorat de Comunicació a la Universitat Estatal d'Ohio. Ha publicat en revistes com Computer-mediated Communication, Communication Monographs i Mass Communication & Society. Entre els seus interessos de recerca destaquen les autopresentacions femenines i masculines dels polítics, i les percepcions i les actituds de l'usuari en diferents xarxes socials. Lee ha participat en el taller internacional Men in Movement, on va presentar «Tuits de campanya segons la perspectiva de gènere: Hillary Clinton i Donald Trump», un treball basat en els seus estudis recents.

 

 

Jayeon Lee es professora auxiliar de la Universitat Lehigh dels Estats Units. Va créixer a Seül (Corea del Sud) i es va graduar en Dret a la Universitat de Corea. Després de treballar durant nou anys com a redactora en un diari nacional de Corea del Sud, va fer el màster de Periodisme a la Universitat de Texas a Austin, i el doctorat de Comunicació a la Universitat Estatal d'Ohio. Ha publicat en revistes com Computer-mediated Communication, Communication Monographs i Mass Communication & Society. Entre els seus interessos de recerca destaquen les autopresentacions femenines i masculines dels polítics, i les percepcions i les actituds de l'usuari en diferents xarxes socials. Lee ha participat en el taller internacional Men in Movement, on va presentar «Tuits de campanya segons la perspectiva de gènere: Hillary Clinton i Donald Trump», un treball basat en els seus estudis recents.

 

Penso que Twitter va tenir un paper important en les eleccions. Trump no va parar de generar notícies durant la campanya, i això va ser possible, en part, perquè podia publicar tuits i fer arribar els seus missatges sense haver d'esperar que els mitjans de comunicació se'n fessin ressò. Les xarxes socials ho van fer possible fins i tot abans de les eleccions de l'any passat —Obama també les utilitzava— però Trump va fer servir Twitter d'una manera molt agressiva i polèmica. Els seus tuits generaven una notícia gairebé cada dia, i els mitjans de comunicació solen citar-los literalment perquè són curts. Això va permetre que Trump tingués una gran quantitat de publicitat gratuïta als mitjans.

Qualsevol eina de comunicació es pot utilitzar amb finalitats promocionals tant de manera positiva com negativa. La qüestió és qui fa servir l'eina. Com altres recursos, Twitter pot tenir un efecte positiu a l'hora de promoure i les deliberacions els debats polítics. En un altre estudi dels meus estudis, vaig arribar a la conclusió que les xarxes socials podien canviar la mentalitat de les persones sobre temes polítics. L'abast ampli de Twitter permet exposar informació política als votants més joves que no hi estan interessats. Twitter es una eina de comunicació interactiva que permet que els votants reaccionin immediatament davant dels polítics. En aquest sentit, és millor que la comunicació unidireccional, de dalt a baix, característica dels mitjans de comunicació de massa tradicionals. Els actors polítics i les entitats comercials intenten promoure's ells mateixos, o els seus béns i serveis, a través de les xarxes socials, alhora que estableixen relacions amb els consumidors. Els votants han de ser prudents i tenir la capacitat per a diferenciar les fonts fiables de les que ofereixen informacions falses.

Trump, sense cap mena de dubte. Va tuitejar menys que Clinton, però les reaccions dels votants als seus tuits van triplicar les que va rebre la seva contrincant, tant en favorits com en retuits durant els tres mesos en què va durar l'estudi. Els tuits de Trump van obtenir més cobertura mediàtica, la qual cosa també va tenir més impacte en la manera de pensar dels votants. Això podia afectar els votants desinformats. Penso que la campanya de Clinton va ser un treball en equip basat en una recerca extensa i en la pluja d'idees, mentre que el que feia Trump era simplement publicar el que pensava. Costa d'imaginar que els seus tuits poc convencionals i incendiaris, amb missatges tan crus, estiguessin planificats i dissenyats per estrategues polítics professionals.

Potser sí, perquè no sembla que li importés gaire que els seus tuits provoquessin l'efecte contrari. D'altra banda, la cortesia i les bones maneres tampoc eren gaire importants per als seus votants. Els seus principals seguidors eren homes blancs que havien perdut la feina i que havien deixat de tenir poder a casa i a la societat, i volien recuperar l'autoritat. La imatge de mascle dur i poderós satisfeia les seves fantasies.

Sembla que tots dos candidats publiquen dos tipus de tuits: els escrits per ells mateixos i els que redacta algú del seu equip. Alguns dels tuits de Trump s'havien fet des d'un altre telèfon i tenien més elements visuals i eren més refinats, cosa que fa pensar que provenien del seu equip. Clinton marcava els missatges que feia ella mateixa amb una «H» al final. No vaig analitzar en especial aquesta diferència, però els seus missatges eren tan professionals i predictibles com els del seu equip, probablement editats i aprovats pels estrategues de campanya; per tant la diferència potser no és tan clara.

«L'abast ampli de Twitter permet exposar informació política als votants més joves que no hi estan interessats»

 

Es diu que els éssers humans tendeixen a prestar més atenció a la informació negativa que a la positiva. Històricament, és possible que hàgim estat ensinistrats per a ser més sensibles als signes negatius o hostils per tal de poder-nos preparar per a fer front a qualsevol perill. Tanmateix, no puc dir que els tuits amb atacs rebessin més reaccions només perquè som així. Si un candidat parla negativament tota l'estona en un debat televisat, no sempre rep reaccions positives. En molts aspectes, les darreres eleccions van ser úniques. En primer lloc, va ser una cursa electoral molt competitiva. Les campanyes solen ser més negatives quan hi ha un marge molt estret. En segon lloc, Trump va dirigir la seva campanya d'una manera molt incívica i agressiva, insultant i menyspreant moltes persones, incloent-hi els altres candidats, cosa que, en la meva opinió, va fer que l'ambient general de les eleccions fos més competitiu i negatiu. S'hauria arriscat molt si hagués estat un candidat com els altres, però com a protagonista d'un reality show, Trump ja tenia un caràcter agressiu que es va anar fent popular, per la qual cosa sembla que el fet d'actuar amb agressivitat no va afectar la seva popularitat. Personalment, penso que els missatges durs i agressius d'home blanc i poderós van calar entre els seus principals seguidors: homes blancs que trobaven a faltar l'autoritat que havien perdut, o que tenien por dels canvis: canvis en la posició de la dona, en les persones no blanques, els immigrants, els refugiats i el terrorisme.

En la meva opinió, les xarxes socials tenen ara un paper fonamental com a plataformes de comunicació, i fins i tot substitueixen els webs de campanya. He arribat a la conclusió que tant Clinton com Trump van utilitzar els seus llocs web i Twitter per posar en relleu problemes i trets de personalitat similars. Trump va fer èmfasi en els trets i problemes masculins, mentre que Clinton va destacar els femenins, tal com està previst en la literatura i els estereotips de gènere. Per això dic que els tuits i els webs reflecteixen una estratègia de comunicació basada en la «perspectiva de gènere».

Aquesta pregunta té a veure amb un altre estudi que vaig fer abans, que es va publicar a Social Media Studies el 2016. La meva resposta és que sí, però només sota certes condicions. Segons l'estudi, vaig arribar a la conclusió que el fet d'estar simplement exposat als canvis no altera significativament la mentalitat de les persones, a no ser que (a) tinguin una gran motivació per a buscar informació política o (b) estableixin relacions amb altres persones amb opinions diferents a través de les xarxes socials. Es va demostrar que hi havia més possibilitats de canviar d'opinió sobre un tema o d'implicar-s'hi quan es produïen almenys una d'aquestes dues circumstàncies. De totes maneres, no vaig verificar tots els possibles factors; n'hi pot haver molts més. Només voldria afegir que és important mantenir una actitud oberta i acceptar noves informacions fins i tot quan entren en conflicte amb els teus coneixements o creences previs, i no tenir por de parlar de política amb persones que potser no estan d'acord amb les nostres opinions.