3/7/18 · Institucional

«La recuperació de la memòria històrica és fonamental per a la reparació de les víctimes de conflictes armats»

foto: uoc

Foto: UOC

Laura Solanilla , professora dels Estudis d'Arts i Humanitats

 

Quan la Laura Solanilla va tenir la seva primera feina en una editorial no es plantejava que s’acabaria dedicant a la gestió de la memòria històrica. Avui, és especialista en els usos de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per a la difusió del patrimoni cultural i en l’estudi de la relació entre memòria, patrimoni i identitat. L’any 2017, li van fer una proposta engrescadora: formar part d’un projecte d’assessorament tècnic per a la recuperació de la memòria històrica al Salvador, Guatemala i Colòmbia, on la UOC col·labora amb el Memorial Democràtic i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

 

 

Quan la Laura Solanilla va tenir la seva primera feina en una editorial no es plantejava que s’acabaria dedicant a la gestió de la memòria històrica. Avui, és especialista en els usos de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per a la difusió del patrimoni cultural i en l’estudi de la relació entre memòria, patrimoni i identitat. L’any 2017, li van fer una proposta engrescadora: formar part d’un projecte d’assessorament tècnic per a la recuperació de la memòria històrica al Salvador, Guatemala i Colòmbia, on la UOC col·labora amb el Memorial Democràtic i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

 

Colòmbia, Guatemala, el Salvador… són països amb un punt en comú: estan immersos en un procés de construcció de pau. Per què és tan important la memòria històrica digital en aquests països?

La recuperació de la memòria històrica en països que han viscut situacions de conflicte armat és fonamental per diversos motius. En primer lloc, com a mecanisme de reparació de les víctimes; en segon lloc, com a requisit indispensable per a la reconciliació nacional, i, finalment, com a element educatiu per a la prevenció de la violència.

El fet que aquesta recuperació es mostri en suport digital en garanteix l'accés universal i facilita la consulta de les dades, que seran instruments de debats socials, processos judicials i iniciatives ciutadanes.

Cada cas és diferent, però, per exemple, a Colòmbia, comunitats senceres han estat destruïdes durant tots els anys de conflicte. O a Guatemala, el risc que paramilitars entrin als arxius físics i ho destrueixin tot és real.

Per què volen fer desaparèixer aquests arxius?

Hi ha molts grups de poder que no tenen interès que la memòria històrica tingui visibilitat, ja que amb aquestes proves es portaria les persones responsables dels crims davant dels tribunals de justícia internacionals. Els centres de recuperació de la memòria històrica i els professionals que hi treballen estan amenaçats, i és per això que hi ha una còpia digital de molts dels arxius custodiada a Suïssa. Sempre hi ha gent que hi perd amb la memòria històrica, perquè si hi ha una víctima és que hi ha hagut un victimari.

Cadascun d'aquests països té unes necessitats diferents en la gestió de la seva memòria històrica?

Els contextos històrics i la tipologia de les víctimes són diferents en cada país. Per exemple, a Guatemala la guerra civil va durar trenta-sis anys i la repressió es va acarnissar especialment amb la població indígena. En canvi, no es pot entendre el conflicte al Salvador sense tenir en compte el paper dels Estats Units. I a Colòmbia, la conflictiva relació entre els narcos, la guerrilla i els paramilitars dibuixa un escenari d'alta complexitat. També cal tenir present que, així com a Colòmbia la gestió de la memòria es fa des d'un centre creat pel Govern amb suport legislatiu i amb forta ajuda econòmica, a l'Amèrica Central és la societat civil i els particulars qui es fa càrrec pràcticament del tot d'aquesta gestió, que té molt poc suport públic. Per tant, les necessitats en la gestió són diverses i demanen solucions adaptades a cada cas.

Quin és l'estat actual dels fons documentals de la memòria històrica a l'Amèrica Llatina?

Molt desigual. La precarietat econòmica que pateixen alguns organismes que vetllen per la memòria històrica, com l'Arxiu Històric de la Policia Nacional de Guatemala, fa que fins i tot en perilli la continuïtat. En canvi, a Colòmbia hi ha un cos d'arxiu ben dotat econòmicament i consolidat amb estàndards internacionals d'arxivística. No es pot fer una valoració general.

I la digitalització dels arxius documentals pot contribuir a estendre-la més enllà de les seves fronteres?

Per descomptat, perquè els fons documentals i audiovisuals no solament són importants en clau interior, sinó que constitueixen unes fonts de primera mà per a comprendre processos històrics i polítics d'abast internacional. Per exemple, a la Universitat de Texas hi ha una còpia de les emissions de Radio Venceremos, una emissora insurgent que va emetre des de les muntanyes durant els anys de la guerra civil al Salvador, accessible en línia.

Fa un any, el Congrés dels Diputats va aprovar una proposició sobre memòria històrica que instava el Govern de l'Estat espanyol a prendre les mesures pendents per a aplicar la Llei de memòria històrica (2007). Com trobes la situació de la memòria històrica a l'Estat espanyol?

Nefasta. És una vergonya que amb els anys que fa que va morir el dictador no hi hagi una llei de memòria històrica aplicada ni polítiques públiques de memòria. Això s'explica pel pacte de silenci que va comportar la Transició espanyola i pel manteniment de l'statu quo de les elits dirigents hereves del franquisme.

A Catalunya, el Memorial Democràtic, a més d'un banc audiovisual de testimonis, desenvolupa una base de dades de morts durant la Guerra Civil a Catalunya i ha fet un mapa de les fosses comunes catalanes. Com contribueixen aquestes accions al reconeixement de les víctimes?

Aquestes accions són imprescindibles en una societat autoanomenada democràtica i contribueixen al deure de reparació de les víctimes (o dels seus descendents), pas imprescindible per a guarir ferides històriques. Amb les ferides obertes no es pot tirar endavant una societat democràtica. N'hem vist exemples en alguns països, com a Alemanya o a Sud-àfrica, i són una condició necessària per a avançar en els processos de pau.

A l'Estat espanyol, la memòria històrica és un tema enquistat. De fet, la primera fossa comuna que es va exhumar va ser a Priaranza del Bierzo, a Lleó, el mes d'octubre del 2000, i Franco va morir el 1975! Catalunya és l'únic lloc de l'Estat on hi ha una entitat dedicada a la recuperació de la memòria històrica. A la resta de comunitats, aquests processos són impulsats per iniciatives privades liderades pels nets de les víctimes.

Què pot aportar la UOC per a millorar els processos de recuperació, gestió i difusió de la memòria històrica digital?

Alguns investigadors de la UOC ens hem especialitzat en la gestió i comunicació en línia del patrimoni cultural. Per aquest motiu, som referents en aquesta mena de processos.

Per què vas decidir especialitzar-te en els usos de les TIC per a la difusió del patrimoni cultural? Què t'aporta personalment treballar en aquest àmbit?

Personalment i per trajectòria professional sempre he estat vinculada a institucions patrimonials i sempre he estat interessada a veure com les tecnologies de la comunicació podien transformar radicalment i millorar la relació que s'estableix entre el patrimoni cultural i els seus públics. La virtualitat ens permet arribar a col·lectius que per interessos o per raons personals o geogràfiques no són públics habituals dels museus.

Com a persona, significa una constatació del valor de la nostra tasca i de com la nostra recerca contribueix a la millora de la vida de les comunitats a les quals ens adrecem.

El Memorial Democràtic et va demanar personalment la participació professional en el projecte. Tanmateix, vas detectar que una relació institucional entre la UOC i el Memorial podia afavorir ambdues entitats. Quins creus que en poden ser els beneficis?

La col·laboració de la UOC amb entitats públiques i privades és una missió de transferència i de retorn a la societat. La transferència de coneixement per part de la UOC és, sens dubte, un benefici per a la societat que el rep i, alhora, una legitimació del nostre paper. Tanmateix, aquesta transferència encara és poc reconeguda en el currículum dels professors que la generen i no té efectes en els processos de qualitat i acreditació.

 

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Institucional