«Tot i que la tecnologia canviarà la manera de fer medicina, hem d'educar els professionals a mantenir el tracte humà cap al pacient»

 

El doctor Joan Comella, CEO del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i membre del Consell Assessor de l'eHealth Center de la UOC, analitza com les noves tecnologies i l'avenç en tècniques d'anàlisi de dades massives estan canviant la medicina, la recerca i també el rol dels pacients en la sanitat. Comella va ser un dels ponents de la jornada «eSalut. Reptes i necessitats actuals dels professionals de la salut», en la qual es va presentar el màster universitari de Salut Digital de la UOC.

 

 

El doctor Joan Comella, CEO del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i membre del Consell Assessor de l'eHealth Center de la UOC, analitza com les noves tecnologies i l'avenç en tècniques d'anàlisi de dades massives estan canviant la medicina, la recerca i també el rol dels pacients en la sanitat. Comella va ser un dels ponents de la jornada «eSalut. Reptes i necessitats actuals dels professionals de la salut», en la qual es va presentar el màster universitari de Salut Digital de la UOC.

 

Ja ha canviat completament. Els avenços més disruptius en ciència gairebé sempre venen per la tecnologia. Per exemple, el microscopi va permetre analitzar l'estructura de les cèl·lules. Ara ens trobem en una situació similar. La poderosa capacitat de càlcul i l'elaboració d'algoritmes ens permeten una capacitat d'anàlisi de dades inimaginable fa uns pocs anys. Així, podem entendre diferents aspectes dels processos fisiològics: com funcionen els gens, les proteïnes... Podem fer anàlisis creuades i veure com aquestes dades es relacionen entre si. Aquestes anàlisis les havíem fet fins ara a petita escala, però avui la tecnologia ens permet fer-ho amb una quantitat descomunal de dades. Això ens permetrà construir el relat d'una història de la qual ara només coneixem el final i ens donarà respostes que avui no podem ni imaginar.

Podrem personalitzar tractaments segons el tipus de pacient. Moltes malalties que ara coneixem amb un únic nom són malalties que canvien segons cada individu. Per exemple, el càncer de mama. Ara ja sabem que el tractament s'ha de personalitzar segons les característiques moleculars del tumor i les característiques de la persona. Alguns dels tractaments que avui donem no tindran sentit en un futur proper. L'anàlisi massiva de dades ens permet personalitzar els tractaments. Ara ja comencem a fer-ho, però en un futur tindrem unes capacitats molt més elevades. Aquestes eines revolucionaran la medicina.

A més de la personalització de la medicina, l'anàlisi massiva de dades ens permet trobar cada vegada més gens associats a malalties. Tots hem sentit parlar del «gen de l'Alzheimer». Aquests avenços en la recerca de dades ens aportaran informacions i respostes que ara no som capaços de predir.

Els metges han d'estar al dia dels coneixements i les tecnologies vigents. Hem de ser capaços de preveure les seves necessitats i de predir com evolucionarà la medicina. A la jornada hem pogut veure que les necessitats s'enfoquen cap a dos camps complementaris. D'una banda, hi ha un avenç tecnològic imparable, especialment en les eines informàtiques per a analitzar quantitats massives de dates. Això canviarà la manera com fem diagnòstics. També canviarà la recerca: ja no haurem de demostrar una hipòtesi sinó que l'anàlisi de dades de poblacions ens donarà informacions de les quals n'haurem d'extreure preguntes i coneixements. En medicina, l'anàlisi de grans bases de dades òmiques (genòmiques, proteòmiques, etc.) permetrà ajustar els diagnòstics i personalitzar els tractaments.

D'altra banda, aquestes capacitats tecnològiques han de ser compatibles amb conceptes humanístics que sovint hi ha el risc de deixar de banda amb tant predomini tecnològic. Ja ho veiem ara, quan els pacients es queixen que el metge escriu a l'ordinador durant el temps de visita. Així doncs, tot i que la tecnologia canviarà la manera de fer medicina, hem d'educar els professionals a mantenir el tracte humanístic i a ser propers al pacient.

També els professionals de la recerca, malgrat que treballin més en la part tecnològica, han de ser empàtics i no perdre els valors humans, que seran imprescindibles en les noves professions. I és important formar professionals en la transdisciplinarietat, que sàpiguen treballar en equip i tinguin una visió oberta, encara que siguin superespecialistes en el seu camp.

Ara mateix hi ha pacients molt interessats en les noves tecnologies, mentre que uns altres no tenen aquesta capacitat. Però la tendència és que cada vegada la tecnologia sigui més present en la relació metge-pacient. Això ha de millorar la capacitat d'interacció i el fet que el pacient pugui implicar-se en la presa de decisions de manera informada. Necessitem metges que estiguin al dia i pacients que puguin informar-se de la manera adequada.

La UOC ha tingut la visió de cobrir aquestes mancances i d'avançar-se als canvis que s'esdevindran en l'àmbit de la salut en un futur proper. El suport tecnològic en l'àmbit sanitari és avui imprescindible i també en l'autogestió de la salut. És evident que la UOC ha fet una bona feina cobrint una necessitat en un àmbit molt important.