«Vint anys després del seu assassinat, Ernest Lluch és encara un referent polític, social i moral»

 

Escriptor i historiador, Joan Esculies Serrat ha publicat assaigs, articles acadèmics i biografies centrades en el catalanisme polític del segle XX, i és un dels majors especialistes en la figura del president Josep Tarradellas. A més de ser professor col·laborador i tutor, exerceix com a columnista dels diaris El País i Ara, i com a analista polític a Radio Nacional de España i a Televisió de Catalunya. Entre les seves obres recents, destaca 1917. El año en que España pudo cambiar (2018), escrita juntament amb David Martínez Fiol, també professor de la UOC. Ara publica una nova biografia amb RBA sobre la figura d’Ernest Lluch.

 

 

Escriptor i historiador, Joan Esculies Serrat ha publicat assaigs, articles acadèmics i biografies centrades en el catalanisme polític del segle XX, i és un dels majors especialistes en la figura del president Josep Tarradellas. A més de ser professor col·laborador i tutor, exerceix com a columnista dels diaris El País i Ara, i com a analista polític a Radio Nacional de España i a Televisió de Catalunya. Entre les seves obres recents, destaca 1917. El año en que España pudo cambiar (2018), escrita juntament amb David Martínez Fiol, també professor de la UOC. Ara publica una nova biografia amb RBA sobre la figura d’Ernest Lluch.

 

Ernest Lluch és una figura a qui molta gent té encara avui, gairebé vint anys després del seu assassinat, com a referent no només polític sinó també social o moral. En un moment en què tenim la sensació que tot passa i que naveguem sense nord, em va semblar necessari buscar en la seva trajectòria una experiència, unes claus, una veu que ens poguessin ajudar a saber si no on anem, com a mínim, d'on i de què venim. Amb la seva trajectòria es descobreixen episodis que s'han oblidat i que cal redescobrir per a avançar. L'ajut de la seva fundació també ha estat cabdal per a acomplir la tasca.

Lluch es mereixia una biografia al marge de la seva tràgica mort. El seu pas per la Universitat de Barcelona com a estudiós de la història de l'economia, com a professor; la tasca docent a València, on va deixar deixebles i una empremta inesborrable; el seu paper com a diputat del socialisme català en el moment de la Transició; el càrrec com a ministre de Sanitat i Consum en el primer govern socialista de González; el de rector a la Menéndez y Pelayo; la seva vessant de tertulià, articulista... Lluch és una figura total.

Intel·lectual, agitador, ciutadà (en el sentit més complet), xafarder, vital.

Si Ernest hagués viscut al segle XIX, avui la gent n'explicaria anècdotes com les de Santiago Rusiñol. M'he trobat amb moltes persones que repeteixen episodis que s'han fet seus malgrat no haver-los viscut: molts han assumit històries centrades en Lluch que han sentit però que han interioritzat. És un personatge molt popular i proper, i encara ara es nota que, per damunt de discrepàncies, era una persona estimada.

Sí, aleshores treballava al setmanari El Temps, a la redacció de Barcelona. El director i els companys van quedar molt corpresos. La vinculació de la revista amb el País Valencià també hi ajudava. Es va preparar un especial molt sentit. Són moments que no s'obliden.

El context polític que va viure Ernest (nascut el 1937) acaba l'any 2000. Catalunya, Espanya i el món han canviat molt des d'aleshores. No podem anar a cercar en el passat respostes per al futur, més enllà d'extreure'n lliçons, però sobretot el que podem aprendre de Lluch és la seva capacitat per a debatre amb l'ànim de deixar-se convèncer per les idees de l'altre. Reflexionava i, si trobava que allò que li expressaven tenia més sentit o resultava una millora respecte del que pensava fins aleshores, estava disposat a canviar. Això passa poc i hauria de passar més.

Escric a estones la biografia de Josep Tarradellas.

El contacte amb l'alumnat, el feedback constant amb les seves idees, que fa que aprengui coses noves cada dia. Sempre els dic que qui més aprèn de la lectura i la correcció dels seus assaigs soc jo. Per a mi fer de professor és una festa.

D'entrada, que mesurin bé el temps de què disposen per a dedicar a les matèries. Com que l'estudiant, en general, no s'hi pot dedicar a temps complet, és important que aprengui a calcular quantes hores pot destinar a llegir. És millor que el grau s'allargui però que l'estudi s'hagi gaudit i pogut ampliar que no pas voler passar de curs sense haver consolidat els coneixements. Per norma, acostumen a ser disciplinats i a fer cas de les recomanacions.