«Cal fer veure a alguns residents de Barcelona descontents que els visitants no són enemics»

 

Llicenciada en Humanitats per la UOC i doctora europea en Turisme i Oci per la URV, Estela Mariné és professora de diferents universitats, entre les quals hi ha la UOC, i acaba de guanyar la Medalla del Turisme de Catalunya al millor projecte de coneixement i recerca referit al sector turístic, concedida per la Generalitat.

 

 

Llicenciada en Humanitats per la UOC i doctora europea en Turisme i Oci per la URV, Estela Mariné és professora de diferents universitats, entre les quals hi ha la UOC, i acaba de guanyar la Medalla del Turisme de Catalunya al millor projecte de coneixement i recerca referit al sector turístic, concedida per la Generalitat.

 

El projecte analitza les tres fonts d'informació (autònomes, orgàniques i induïdes) que contribueixen a la construcció de la imatge i la identitat d'una destinació turística, en aquest cas de Catalunya. Primer, vam analitzar guies de viatge sobre la costa catalana, publicades en francès i alemany durant més de cent anys. Després, vam estudiar dades massives a partir de contingut generat pels visitants i pels gestors oficials de la destinació. Finalment, vam mesurar el contrast entre les tres fonts.

Em van trucar de la Generalitat per comunicar-me que havia guanyat la Medalla i no m'ho podia creure! Quan vaig començar l'itinerari de recerca, amb el guiatge del meu mentor, el Dr. Salvador Anton Clavé, catedràtic de la URV, no podia imaginar que arribaria tan lluny. Per a un investigador, és com un somni haver rebut el màxim guardó en matèria de turisme de Catalunya.

Les TIC, en paral·lel amb els mitjans de comunicació social, han facilitat el creixement espectacular dels continguts en línia generats pels usuaris (UGC). En el camp del turisme, primer van ser els blogs de viatge i després, les ressenyes de viatge. Per exemple, TripAdvisor allotjava 10 milions d'opinions de turistes l'any 2008 i ara en té més de 700 milions. A més del fenomen de l'UGC, les noves tecnologies, com la geolocalització, els codis QR, les aplicacions mòbils, la realitat virtual o la realitat augmentada, han revolucionat el sector. La intermediació també s'ha vist afectada amb l'aparició de cercadors especialitzats a trobar les millors ofertes de viatges i allotjaments, i també de portals que en faciliten la reserva en línia.

El sector evoluciona perquè abans s'havien d'esbrinar les opinions i les expectatives dels turistes a partir d'uns centenars d'enquestes i ara disposem de centenars de milers d'opinions de visitants, espontànies i de lliure accés a internet. Però una part dels blogs i les ressenyes de viatge és informació no estructurada. El repte està a avançar en l'anàlisi textual informatitzada d'experiències, opinions i sentiments. Per sort, el maquinari i el programari han millorat molt en els darrers anys. Per exemple, nosaltres vam aconseguir analitzar 25.000 opinions l'any 2013 i, al final del mes de gener, presentarem una recerca al congrés internacional ENTER 2019 en què analitzem un milió d'opinions escrites en anglès.

L'obra de l'arquitecte Antoni Gaudí és el tema més popular. També apareixen en els primers llocs del rànquing el Barri Gòtic i el camp del Barça. Ara bé, la primera posició sempre ha estat per a la basílica de la Sagrada Família, molt especialment per als turistes procedents d'ultramar, com els nord-americans, australians, canadencs o japonesos.

La immensa majoria dels comentaris sobre Barcelona són molt positius. L'obra de Gaudí i les empreses barcelonines dedicades a organitzar recorreguts turístics o visites guiades obtenen les puntuacions més elevades. Pel que fa a les nacionalitats, hem detectat que els estrangers, i especialment els nord-americans, donen qualificacions més altes que els espanyols. Les queixes més destacades són sobre les cues i aglomeracions en els «punts calents», com, per exemple, les visites a la Sagrada Família.

Cal fer veure a alguns residents descontents que els visitants no són enemics. No oblidaré que, en un viatge autoorganitzat al Japó, vam quedar meravellats per la gran amabilitat dels residents per a orientar-nos i resoldre els nostres problemes tot i les dificultats de l'idioma. Ara bé, això no impedeix que els gestors de la destinació hagin d'engegar polítiques per a minimitzar les molèsties als veïns.

El que em satisfà més és veure com prosperen els alumnes fins a merèixer unes qualificacions excel·lents. Per exemple, el primer lliurament d'un TFM acostuma a ser fluixet, encara que l'alumne tingui un objectiu força interessant. A còpia de recomanacions i suggeriments, el treball millora en els lliuraments següents fins a arribar a un nivell que permet defensar el TFM satisfactòriament davant de la comissió avaluadora.

No és fàcil, però la docència i la recerca tenen molts punts en comú. La preparació de la docència permet adquirir nous coneixements que són aplicables a la recerca i viceversa. El que m'agrada més és la docència i el que em costa més són les tasques de gestió, però comprenc que són necessàries.

Primer de tot, s'han de mentalitzar que el TFM no és una assignatura més. Es tracta de fer una aportació significativa en el camp del turisme sostenible i les TIC i, per tant, requereix una gran dedicació. D'altra banda, essent com és un document científic, ha de seguir els estàndards internacionals de les publicacions científiques sobre contingut, estructura i format.