16/4/19 · Estudis de Dret i Ciència Política

«La democràcia representativa ha de ser complementada activament per la democràcia participativa»

Foto: UOC

Foto: UOC

Boaventura de Sousa Santos ,

 

Boaventura de Sousa Santos és director del Centre d'Estudis Socials de la Universitat de Coïmbra, catedràtic jubilat de Sociologia a la Facultat d'Economia de la mateixa universitat i distinguished legal scholar a la Facultat de Dret de la Universitat de Wisconsin-Madison. Participant actiu del Fòrum Mundial Social des de les primeres edicions a Porto Alegre, els seus llibres i les seves conferències aborden, entre altres temes, la globalització, els drets humans, els moviments socials, la teoria postcolonial i la democràcia multicultural. Va pronunciar la conferència de clausura del seminari «Ciutats, estat i globalització», organitzat per la UOC i l'Ajuntament de Barcelona aquest mes de març.

 

 

Boaventura de Sousa Santos és director del Centre d'Estudis Socials de la Universitat de Coïmbra, catedràtic jubilat de Sociologia a la Facultat d'Economia de la mateixa universitat i distinguished legal scholar a la Facultat de Dret de la Universitat de Wisconsin-Madison. Participant actiu del Fòrum Mundial Social des de les primeres edicions a Porto Alegre, els seus llibres i les seves conferències aborden, entre altres temes, la globalització, els drets humans, els moviments socials, la teoria postcolonial i la democràcia multicultural. Va pronunciar la conferència de clausura del seminari «Ciutats, estat i globalització», organitzat per la UOC i l'Ajuntament de Barcelona aquest mes de març.

 

Com poden canviar el món, les ciutats?

Ara és millor pensar simplement en l'escala de la ciutat i no pas en el món, perquè el món és molt vast. Les condicions de les ciutats són molt diferents. Parlem bastant de la realitat europea, però la realitat a l'Àfrica i l'Amèrica Llatina és diferent, si bé hi ha algunes constants comunes. Les polítiques públiques haurien de ser en primer lloc radicalment democràtiques. Han de rebre la participació activa dels qui són a l'altra banda de la línia abissal. Normalment, es produeixen polítiques per a ells i per a elles, no pas polítiques amb ells o amb elles. Aquesta participació és la que pot alterar els criteris d'inclusió, perquè si no, la inclusió social es converteix en excloent, atès que vols que siguin com tu. Això no pot ser, perquè tenen una altra cultura i una altra manera de ser.

Com podem democratitzar la democràcia?

La democràcia realment s'ha de fer i pensar a tres escales: local, nacional i global. Si ens centrem en les escales local i nacional, la democràcia representativa és dolenta perquè és escassa. No és perquè sigui dolenta en si, és perquè la democràcia representativa realment no se sap defensar dels antidemòcrates: Hitler va ser elegit democràticament i Jair Bolsonaro, al Brasil, també. Demà podem elegir democràticament algú de Vox, d'extrema dreta. Per això, la democràcia representativa ha de ser complementada activament per la democràcia participativa. I això són els ciutadans, que no han de ser necessàriament membres del partit, però sí simpatitzants i col·laboradors en la vida partidària, social i política. Han de tenir una aportació fora dels partits com a societat civil organitzada, amb formes de participació, i també dins dels partits. Els partits no poden ser dinasties, no poden ser elits, sinó que han de promoure la participació dels seus militants per a formular l'agenda política i decidir quins són els candidats. Lamentablement, això no és el que passa actualment.

Moltes vegades, la participació s'acaba institucionalitzant a les ciutats europees i deixa de banda els qui són a l'altra banda de la línia abissal per falta d'eines o perquè no se saben establir els ponts perquè accedeixin al que és públic. Com es poden facilitar aquests camins?

Totes les inclusions a la banda de la línia abissal de qui domina i qui mana són inclusions de les quals ells mateixos determinen els criteris. Per exemple, aquí, a Barcelona, si parles amb els senegalesos que venen productes al carrer, són venedors ambulants il·legals perseguits per la policia. Però aquestes mateixes persones convidades per Abu Ali (abans Toni Serra) a una mostra artística, presentant projectes i cantant les seves cançons sufís del Senegal. Són grans artistes, són grans cantants, però nosaltres els concebem com a venedors ambulants il·legals. El nostre estereotip sobre aquestes persones fa que no els vegem com a grans cantants i persones amb cultura i personalitat, sinó com a il·legals que perjudiquen els nostres comerciants formats. Són criteris de reducció que nosaltres utilitzem sempre, i per això, la inclusió sempre acaba sent excloent.

Les ciutats tenen poder?

Tenen més capacitats de les que creuen tenir, sobretot les ciutats mitjanes o grans, que tenen molts recursos però que, normalment, estan dominades pels poders fàctics. Per exemple, hi ha poders fàctics que, realment, per sobre de tot volen fer inversió immobiliària, el valor de la qual depèn molt de qui són els veïns, i d'aquesta manera estan interessats a segregar i crear un apartheid social. Però les ciutats tenen la capacitat de fer coses que abans pensàvem que no podrien fer, com el que està fent Manuela Carmena a Madrid amb la política nacional de memòria històrica. Les alcaldies han de portar els límits al límit, o sigui, han de pressionar els límits fins a on puguin exercir els seus poders, i aquests límits són més relaxats del que normalment es creu.

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits