«En aquestes eleccions la gran batalla es desplaça a les plataformes de conversa privades, com WhatsApp i Telegram»

 

Entrevista a Sílvia Martínez, directora del màster de Social Media: Gestió i Estratègia de la UOC i professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació.

 

 

Entrevista a Sílvia Martínez, directora del màster de Social Media: Gestió i Estratègia de la UOC i professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació.

 

Processos electorals previs viscuts tant a Espanya com en altres països han demostrat la utilitat que els social media poden tenir per a la distribució i difusió de missatges propagandístics. D'una banda, el volum d'usuaris, com passa en plataformes com Facebook, permet impactar en un nombre important de potencials electors. De l'altra, obren noves vies d'experimentació i permeten establir una relació diferent, alternativa, amb els votants. Això porta al fet que es diversifiquin estratègies i s'explorin les potencialitats pròpies de cada un d'aquests entorns.

A més, els social media s'afavoreixen de la viralitat del missatge que s'aconsegueix especialment gràcies al component emocional que mobilitza els usuaris i els porta a reaccions viscerals. L'emoció també resulta clau per a la propaganda política que busca atraure vots a una formació o restar a la formació contrària. En aquest context, la por és una emoció molt bàsica que produeix una ràpida reacció l'elector.

En aquestes eleccions la gran batalla es desplaça a les plataformes de conversa privades, com WhatsApp i Telegram, que és on estarà la difusió de notícies que busquen la viralitat més agressiva. La immediatesa i la possibilitat d'establir un discurs més directe en un entorn de comunicació privat com el que ofereixen aquests serveis de missatgeria els converteixen en una opció molt atractiva per als partits. El ciutadà pot no només rebre els missatges sinó també convertir-se en aliat de l'estratègia comunicativa a reenviar els continguts i d'aquesta manera ampliar l'abast del missatge però també incorporar-lo en altres cercles i xarxes de contacte.

El ciutadà no es converteix només en un element de recepció sinó també en una eina de propaganda. La possibilitat de tenir l'usuari com a aliat en campanya electoral, en fer-se ressò dels missatges que difon el partit, resulta una peça essencial per a ampliar l'abast del missatge i impactar sobre votants potencials.

El seu ús, juntament amb l'ús d'altres canals o accions de l'estratègia comunicativa que desenvolupen els partits, pot tenir una important incidència especialment en un entorn amb un elevat nombre d'indecisos. Els missatges poden així no només buscar atreure el vot sinó també restar suports a les formacions rivals amb què directament es competeix. Whastaspp compta a més amb un volum d'usuaris actiu molt elevat alhora que pot aprofitar la proximitat que genera la comunicació privada d'aquest servei de missatgeria instantània.

Parlem d'un espai de comunicació privada en què s'aplica el xifrat extrem a extrem. Per tant, fer detectar i fer seguiment a la difusió de notícies falses pot resultar especialment complicat. Una cosa que resulta atractiu per als que persegueixen distribuir notícies falses i desinformar. A això se suma la pròpia credibilitat que es pot atorgar a la persona que ens fa arribar aquest contingut que, en aquest context, es tracta normalment d'un familiar, amic o conegut.

Partint ja no només de la confiança que s'atorga a la persona que ens comparteix el missatge, el fet d'apel·lar al component emocional anima a una reacció visceral sense que de forma racional s'analitzi el missatge que ens ha arribat. D'altra banda, si el missatge es treballa acuradament també es pot fer que sembli creïble o versemblant gràcies a l'ús de dades o imatges i adaptant-lo a les pròpies singularitats de la cadena.

Els partits es poden veure afavorits però també perjudicats, segons el cas, per les fake news. No obstant això, després d'elles es poden trobar interessos molt variats fins i tot de subjectes o entitats estrangeres que es vegin beneficiades pels resultats de les eleccions. Per tant, l'origen de la desinformació pot ser molt variat i poden emprar diferents estratègies per afavorir la seva distribució i dificultar la detecció de l'interès ocult després d'ella: l'ús d'automatismes, gestionar perfils falsos o emprar recursos tecnològics que fins i tot permeten crear números de telèfon temporals i falsos.

En aquest entorn conviuen tant els missatges oficials que els partits poden enviar a través de les seves llistes de difusió com altres distribuïts per simpatitzants a la seva xarxa de contactes i grups de coneguts. Així, si la privacitat que ofereix el propi entorn dificulta el control de l'intercanvi de missatges, també cal tenir en compte el propi exercici de llibertat d'expressió per part dels ciutadans. Per tant ens trobem amb una realitat complexa amb comunicacions més o menys accessibles en les que el propi ciutadà pot alertar d'aquells missatges propagandístics no permesos per la normativa.

Hi ha diferents solucions que busquen combatre les fake news: des de l'ús de recursos tecnològics, la implicació de les pròpies plataformes o institucions, l'acció de verificadors (alguns especialitzats en la detecció de notícies falses en períodes electorals) però també opcions ètiques que passen per conscienciar la mateixa societat. La privacitat i, per tant, limitació d'accés a les comunicacions que es desenvolupen en Whastapp fa més complexa la incorporació d'algunes d'aquestes solucions que aconsegueixin detectar de forma primerenca però també desmentir la desinformació. Un exercici d'alfabetització que permeti desenvolupar als usuaris habilitats per identificar aquestes notícies falses i fer-los comprendre la seva responsabilitat en la propagació de les fake news pot resultar una alternativa vàlida que permeti frenar la seva difusió.