«El desenvolupament tecnològic no és un fi en si mateix, sinó un mitjà per a configurar el futur de la societat»

02/05/2019
Bart Grugeon
Trine Jensen, directora d'Esdeveniments i Projectes de l'Associació Internacional d'Universitats

 

Trine Jensen treballa a l’Associació Internacional d’Universitats (IAU), on actualment dirigeix el programa de tecnologia en l’ensenyament superior. Des de la seva oficina a París, està en contacte amb universitats d’arreu del món, la qual cosa li permet comprendre amb claredat els diferents objectius i sensibilitats de l’Associació, especialment pel que fa a la transformació digital. Jensen ha volgut conèixer de primera mà un seguit d’universitats amb experiència en la incorporació de tecnologia en l’ensenyament superior i la UOC ha estat la primera que ha visitat, coincidint amb la visita d'una vintena de representants d'universitats i experts en transformació digital i educació dels cinc continents. La visita a la Universitat s’ha dedicat a l’ensenyament en línia. Hem parlat amb Jensen sobre el futur de l’ensenyament superior, l’impacte de la tecnologia i el paper de les universitats en el món actual.

 

Quins són els punts de vista de la IAU sobre tecnologia i sobre com la tecnologia canviarà l’ensenyament superior?

Com a organització global que representa universitats de tot el món, veiem que els efectes de les transformacions digitals en l’ensenyament superior són molt diversos i que les problemàtiques varien depenent dels contextos. La tecnologia en l’ensenyament superior és una de les prioritats estratègiques recents de la IAU. Com a primer pas, vam decidir desenvolupar una nova declaració de política per a esbossar els valors i els principis en què s’han de sustentar les transformacions digitals de l’ensenyament superior. Per a això, hem creat un grup d’assessorament d’experts integrat per membres de diferents regions; i, d’altra banda, hem organitzat una consulta oberta per a institucions d’ensenyament superior. Per a nosaltres és important que la declaració de principis reflecteixi la diversitat de perspectives i les necessitats de les universitats de tot el món. Basant-nos en els resultats preliminars de la consulta oberta, hem vist que la transformació digital és una prioritat per a la majoria de les institucions d’ensenyament superior. No obstant això, ens esperem diferents obstacles si volem aprofitar tot el potencial de les noves tecnologies. Un és el finançament i un altre, la necessitat d’un canvi cultural del personal al servei de la universitat.

Per tant, no creieu que l’aprenentatge en línia substituirà les universitats en un futur pròxim?

Penso que l’aprenentatge en línia té un potencial enorme, però no penso que substitueixi les universitats o les institucions d’ensenyament superior. Al contrari, em sembla que necessitarem més formació i aprenentatge al llarg de la nostra vida. Potser les institucions d’ensenyament superior i les universitats hauran d’exercir un paper diferent. Com que hi ha tanta informació disponible en línia, potser el paper de les universitats haurà de ser més aviat el d’ensenyar a aprendre, a discutir, a debatre i a ser crítics amb la informació que rebem. Un altre aspecte que estem examinant és la necessitat d’incloure l’alfabetització digital com a part dels resultats d’aprenentatge dels estudiants, com una competència transdisciplinària, no necessàriament relacionada amb matèries relacionades amb la tecnologia. Es necessita alguna mena de coneixement general sobre la navegació i l’ús d’informació a internet. Aquesta mena de coneixement ja hauria de formar part de l’educació primària i secundària, abans del nivell universitari, per tal de garantir que a la societat de la informació ningú no es quedi ressagat.

Per què la IAU va decidir visitar la UOC a Barcelona per a acollir aquesta trobada sobre transformació digital?

No és pas una casualitat que hàgim triat la UOC per a la nostra primera visita com a part del programa de la IAU sobre transformació digital. La UOC va ser la primera universitat totalment en línia del món. Aviat celebrarà el seu 25è aniversari, i tot just acabem de celebrar els trenta anys de la World Wide Web. La UOC, doncs, té una àmplia experiència en la formació en línia. Per a la IAU, és crucial que les universitats membres de tot el món es reuneixin per a fomentar l’aprenentatge entre iguals i el diàleg. La majoria dels esdeveniments de la IAU tenen lloc a les diferents universitats, de manera que per a nosaltres és molt engrescador visitar la UOC i aprendre’n.

Quines són les principals lliçons apreses que la UOC pot aportar a altres universitats?

Correspon als nostres membres veure com poden fer servir la informació i l’experiència de la UOC en els seus contextos respectius. Aprendre de l’extensa experiència de la UOC no significa necessàriament que facin exactament el que fa la UOC, però poden inspirar-s’hi i veure com es poden fer servir algunes de les metodologies o iniciatives de la UOC en universitats més «tradicionals» amb estudiants en un campus. Els participants obtindran informació sobre com s’organitza l’aprenentatge en línia i com s’estructura i es gestiona una aula en línia. Podran conèixer l’experiència de la UOC pel que fa al procés d’acreditació, a la facilitació de pràctiques en línia i a la creació de laboratoris virtuals. Aquests només són uns quants exemples dels diferents temes sobre els quals parlaran els participants durant la reunió a la UOC.

Us sembla que el nostre procés d’aprenentatge canviarà a causa de l’ús de la tecnologia i la intel·ligència artificial?

Estic d’acord amb els experts que diuen que hem de desmitificar la intel·ligència artificial, perquè no és necessàriament el que veiem a les pel·lícules, on els robots ens prenen el relleu i representen una amenaça per a la humanitat. El debat s’hauria de centrar sobretot en com decidim fer servir la tecnologia per a configurar les nostres societats. Crec que hem d’explorar el potencial de les tecnologies i alhora ser conscients dels riscos. Per exemple, algunes universitats fan servir algorismes per a detectar quan els estudiants no obtenen bons resultats. Aquesta eina es pot utilitzar tant en benefici de l’estudiant, que en aquest cas necessitaria suport personalitzat, com per a excloure els estudiants que no assoleixin els nivells exigits. Espero que busquem el primer escenari i que puguem utilitzar la tecnologia per a donar suport al procés d’aprenentatge. Només el temps ens dirà quina direcció prenem finalment, però trobo que és important examinar detingudament les consideracions ètiques dels desenvolupaments tecnològics.

La IAU promou un coneixement obert, la idea de compartir obertament els resultats de la recerca feta amb finançament públic, un tipus de Viquipèdia?

La IAU dona suport a la idea de compartir coneixements i fomentar la ciència oberta, però som una organització inclusiva, cobrim tot tipus d’universitats, privades i públiques, que potser tenen diferents enfocaments sobre aquest tema. Penso que el coneixement obert és una cosa que es difondrà, però també requeriria un canvi en el funcionament de les institucions. Espero que aquest canvi formarà part dels nostres principis en la nova declaració de la IAU. L’any passat, la nostra reunió anual es va titular «Higher Education: Partnership for Societal Impact» (L’ensenyament superior: partenariats per a l’impacte en la societat), i durant la reunió vam defensar l’ensenyament superior de qualitat com un bé comú global.

Creieu que d’aquí a vint anys, l’ensenyament superior serà molt diferent a causa de la tecnologia?

Crec que les coses canviaran, però no pas de cop i volta. Quan penso en les conferències anuals de la IAU els anys cinquanta i seixanta, m’adono que s’hi plantejaven els mateixos problemes que debatrem avui. Us en dono alguns exemples: «El paper de les universitats en la ràpida evolució de la societat», «El dret a l’educació i l’accés a l’ensenyament superior» i «El paper de la universitat davant dels canvis materials i morals causats pel progrés científic i tecnològic». No hi ha dubte que la tecnologia ha desenvolupat i modificat les societats els darrers setanta anys, però el fet d’enfrontar-se als desenvolupaments tecnològics és un procés continu.

El ritme d’aquests canvis, però, ha augmentat dràsticament els darrers anys. És per això que és molt més important tenir temps per a digerir i considerar la dimensió ètica de les transformacions digitals. Quin dubte hi ha que contenen el potencial per a millorar l’ensenyament, l’aprenentatge i la recerca, però és important assegurar-nos que les innovacions digitals serveixen als interessos de tothom i que disminueixin la bretxa digital en comptes de fer-la més gran. Esperem que la nova declaració de principis de l’AIU farà prendre consciència dels temes que estan en joc i que ajudarà a configurar la formulació de polítiques. El desenvolupament tecnològic no és un fi en si mateix, sinó un mitjà per a configurar el futur de l’ensenyament superior i de la societat.