«El blockchain és la segona oportunitat d'internet, una manera d'arreglar allò que ha fet malament en la xarxa»

16/05/2019
Germán Sierra
Marc Rocas, doctorand en el grup de recerca Digital Commons de l'IN3 de la UOC i president de l'associació Blockchain Catalunya

 

Tothom ha sentit a parlar del blockchain. És una de les tecnologies més esmentades com a promesa de futur, però ja la tenim aquí i ja la podem utilitzar. Marc Rocas és una de les persones de Catalunya més involucrades en el desenvolupament i la difusió d’aquesta tecnologia. Rocas és doctorand en el grup de recerca Digital Commons (DIMMONS) i estudia la interrelació del blockchain amb l’economia col·laborativa i la intersecció d’aquesta tecnologia amb el món cooperatiu. També presideix l’associació Blockchain Catalunya, des de la qual es dedica a fer créixer la comunitat d’usuaris d’aquesta tecnologia mitjançant l’organització d’esdeveniments i de trobades. Rocas és professor associat de direcció estratègica a la Universitat de Barcelona i consultor de direcció estratègica en l’àmbit del blockchain.

 

Tothom ha sentit a parlar del blockchain, però què és exactament?

La primera dificultat per a definir-la és que fem servir el terme cadena de blocs o blockchain de manera polisèmica. Des d’un punt de vista estrictament tecnològic, podem descriure el blockchain com una base de dades distribuïda que manté un únic registre de transaccions compartit per a tots els nodes de la xarxa. Però alhora es tracta, també, d’una tecnologia de propòsit general i en una fase molt incipient de desenvolupament. Quan parlem del propòsit general volem dir que el blockchain afecta tots els àmbits. Un exemple pròxim de tecnologia de propòsit general seria la mateixa internet. De fet, sovint es compara el blockchain amb la internet dels anys noranta. Tenen moltes similituds.

Fa un quant temps vam fer una entrevista a Hervé Falciani i ell ens definia el blockchain com una comunitat de confiança, una mena de WhatsApp gegantí en què uns experts validen la informació que arriba. Et sembla que és una definició encertada?

Es tracta d’un bon exemple de definició de la governança del sistema. El blockchain conté tres nivells de governança: la governança de la mateixa xarxa, que ve del protocol de consens que s’estableix en el si del blockchain; la governança dels usuaris del sistema, que tenen la propietat distribuïda del sistema i prenen les decisions sobre aquest; i, per sobre d’aquestes dues, la governança d’interacció amb el mercat, que seria similar a la relació que s’estableix entre qualsevol servei i els usuaris. El blockchain permet que nosaltres puguem confiar en actors per a fer transaccions sense la necessitat de confiar-hi prèviament, perquè la xarxa ja ens haurà dit que aquest actor és vàlid.

El blockchain és una tecnologia que opera sobre una altra tecnologia, que és internet. És a dir, totes les operacions que vulguem fer amb el blockchain s’han d’executar necessàriament a internet.

Sí, i això és important, perquè el blockchain ja té l’experiència d’usuari feta, ja sabem com funciona internet. Per a l’usuari és tan senzill com obrir una aplicació en el mòbil o una pestanya en el navegador de l’ordinador. Si ets un usuari que vol descobrir el blockchain i ets a la rodalia de Barcelona, tens una comunitat molt àmplia per a familiaritzar-t’hi. Jo començaria per aquí, per conèixer gent de la comunitat. També és interessant la possibilitat de fer-se soci de l’associació Blockchain Catalunya. Ara mateix és un món en ebullició i es disposa de molta informació.

Quins són els avantatges principals de l’ús d’aquesta tecnologia?

La meva opinió és una mica esbiaixada, perquè en soc un gran defensor, però assenyalaria com un gran avantatge el fet que el blockchain potencialment permet una transformació dels sistemes de valor econòmic i social. Per exemple, el blockchain es pot dissenyar una xarxa gegant d’economia col·laborativa que operi en una ciutat. En l’àmbit energètic, et permet eliminar intermediaris i democratitzar l’energia. És una tecnologia que et permet col·lectivitzar els béns. Sé que tot això sona molt revolucionari, però és molt interessant poder desenvolupar la gestió dels béns comuns per mitjà dels incentius individuals. Un exemple: puc treballar en la lluita contra el canvi climàtic, que seria un bé global, però ho faig de manera individual, perquè treballant en això obtinc un benefici personal. Aquesta dualitat fa que el blockchain sigui molt interessant.

I quins en són els aspectes negatius?

Hi ha una divisòria tecnològica, és evident que es necessita una nova cultura per a fer servir el blockchain. Hi ha un àmbit de seguretat molt fort i rígid. També destacaria com a element negatiu el fet que és molt llaminera; ara mateix, és una moda i ha generat molt de soroll al seu voltant. El blockchain no serveix per a fer-ho tot. El meu consell és que, si pots fer quelcom sense el blockchain, no ho facis amb el blockchain, aprofita les tecnologies ja madures. Jo, com a consultor, la primera tasca en la diagnosi que faig és convèncer els clients de la necessitat de fer servir o no el blockchain, i molts cops no ho recomano.

Quin percentatge del món global i connectat fa servir el blockchain?

No hi ha una adopció del blockchain gaire massiva, malgrat que és un sector que mou molts diners. Quan dic que el blockchain no és una tecnologia madura, em refereixo, per exemple, al fet que no tenim estàndards. No hi ha una plataforma dominant, sinó que n’hi ha diverses que operen, i ara per ara no se sap quina serà la guanyadora i s’imposarà d’aquí a uns quants anys. Per a fer-nos-en una idea, passa allò que va succeir amb els formats de vídeo VHS i Beta, amb la guerra que hi va haver entre els dos formats en els anys vuitanta.

En l’aspecte legislatiu, el blockchain, com a tecnologia que desafia el sistema, pot trobar problemes?

És una resposta complicada. Per a molta gent el blockchain de blocs és la segona oportunitat d’internet, una manera d’arreglar allò que ha fet malament internet. Des del punt de vista empresarial, el blockchain pot representar un estalvi de despesa immens, perquè l’eliminació d’intermediaris fa que l’empresa tingui sistemes més òptims. Les empreses estan interessades en la implantació del blockchain i el regulador hi té una posició complicada, en aquesta tasca. En primer lloc, hi ha de posar ordre i, en un sistema tan obert com el blockchain, això és complex. Si regula molt una tecnologia des del principi, n’elimina la innovació, però si la regula poc, pot ser que no doni resposta a externalitats negatives. També hi ha un rerefons polític: la tria entre una regulació a l’americana, és a dir, mínima, o una regulació europea, més garantista.

Es tracta d’una tecnologia molt estesa a l’Estat?

Depèn de l’àmbit. A Catalunya, des de l’associació, hem posat en funcionament un observatori del sector que, per mitjà d’un mapa col·laboratiu, ens mostra en temps real i de manera dinàmica el sector del blockchain a Catalunya. Un cop l’hem engegat, hem vist que ens pensàvem que érem una comunitat més petita del que realment som. En el vessant acadèmic, hi ha molta potència i molta recerca, i en el vessant empresarial, l’etapa de desenvolupament de la tecnologia està generant un ambient entre la col·laboració i la competició, allò que anomenem coopetition. A Espanya, hi ha el cas d’Alastria, que és un consorci molt potent impulsat per empreses de l’entorn de l’IBEX. A Catalunya, la comunitat és molt activa, però els usuaris som els que som, usuaris pioners (early adopters). Jo penso que encara falta una aplicació assassina per a arribar a grans volums d’ús, però acabarà arribant.

Què fa la universitat respecte al blockchain? Ensenyarà a utilitzar-la de la mateixa manera que ara ensenya a programar?

Això ja passa ara. Em consta que la Universitat de Stanford, l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), la Universitat de Nicòsia i molts altres centres ja tenen cursos relacionats amb el blockchain. Aquí a Catalunya la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), per exemple, també ofereix formació. I la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) comença el 26 de juny un seminari que es diu Tecnologia blockchain com a eina de transformació social. En el futur, però, no tindrà cap sentit una formació genèrica sobre el blockchain, perquè ja la tindrem integrada. Ara ningú «ensenya internet», sinó aspectes de la tecnologia molt més concrets i orientats a fer-ne una aplicació específica. Amb el blockchain succeirà el mateix, però encara han de passar uns quants anys per a veure-ho.