4/7/19 · Institucional

«Al poder no hi hauria d'arribar una dona sola, sinó més d'una»

Foto:  Premsa Cambra de Comerç de Barcelona

Foto: Premsa Cambra de Comerç de Barcelona

Anna Mercadé , presidenta de l'associació 50a50 i fundadora i exdirectora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona

 

Als anys setanta Anna Mercadé es va adonar de la gran desigualtat que patien les dones en el món laboral i empresarial. I va decidir actuar. Va començar creant un centre de formació de dones i des d'aleshores ha treballat en nombrosos projectes per a assessorar-les en emprenedoria i per a formar-les. A més, s'ha preocupat d'investigar i elaborar informes que han contribuït a crear consciència sobre les desigualtats. Ho ha fet en el marc de les Nacions Unides (l'any 1976 va organitzar les Jornades Catalanes de la Dona) i de la Unió Europea. Però també ha dut a terme projectes propis com l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona. Mercadé ha parlat de lideratge en femení en les organitzacions del futur en un seminari en línia de UOC Alumni.

 

 

Als anys setanta Anna Mercadé es va adonar de la gran desigualtat que patien les dones en el món laboral i empresarial. I va decidir actuar. Va començar creant un centre de formació de dones i des d'aleshores ha treballat en nombrosos projectes per a assessorar-les en emprenedoria i per a formar-les. A més, s'ha preocupat d'investigar i elaborar informes que han contribuït a crear consciència sobre les desigualtats. Ho ha fet en el marc de les Nacions Unides (l'any 1976 va organitzar les Jornades Catalanes de la Dona) i de la Unió Europea. Però també ha dut a terme projectes propis com l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona. Mercadé ha parlat de lideratge en femení en les organitzacions del futur en un seminari en línia de UOC Alumni.

 

Vas estudiar pedagogia però t'has acabat dedicant a la formació de dones empresarials i a l'estudi de les desigualtats. Com va començar tot i per què aquest canvi?

Vaig estudiar pedagogia i vaig fer de mestra, però als anys vuitanta ja volia emprendre, ho tenia al cap. Vaig ser la primera a adonar-me que les dones s'havien de formar i promocionar dins de les empreses per a entrar en els llocs de decisió.

Soc feminista de tota la vida i em vaig adonar que les dones estaven molt mal tractades a les empreses: patien discriminació, no les deixaven dirigir com elles volien... Ara hi ha un sostre de vidre, però als anys vuitanta, encara que tinguessis una llicenciatura, eres la secretària, formaves part de la tropa. Vaig veure que se les havia d'ajudar a pujar. Però també calia ajudar-les després de tenir fills, quan volien tornar a la feina i no podien. Aleshores, l'any 1988, formava dones perquè creessin petites empreses i poguessin sortir de l'atur.

Aleshores Brussel·les em va fitxar i durant uns anys vaig anar per tot Espanya ajudant les dones a crear empreses.

A banda de formar dones, vas veure que calia investigar per a mesurar la desigualtat i crees l'Observatori Dona, Empresa i Economia. Per què va ser important crear l'Observatori?

L'any 1996 vaig promocionar dones per a entrar a la Cambra de Comerç, i vam entrar, però érem poques. I cap al 2001 em vaig adonar que havíem de treballar profundament en aquest camí, perquè si les dones no arribem als llocs on es decideix l'organització de les empreses i la societat sempre hi haurà un sistema patriarcal. Per tant, el 2008 vaig proposar constituir l'Observatori, que havia de crear indicadors nous, que no existien, per quantificar el valor econòmic de la pèrdua de talent femení, per veure com una societat no pot tirar endavant sense la participació econòmica de les dones. 

Ara tothom parla de la pèrdua del talent femení, però fins aleshores no se sabia. Nosaltres vam quantificar la pèrdua de talent femení en mil milions d'euros l'any a Catalunya, la qual cosa significava un 1% del PIB.

La conciliació és una bona solució per a no perdre el talent femení?

La conciliació és la trampa més gran que ens ha fet l'establishment, el poder polític. Jo vull coresponsabilitat. Els fills no són de la mare. Són de la mare, del pare i de la societat, i el futur de la societat són els fills, per tant, s'ha de pensar què fem entre tots.

Quines conseqüències té la pèrdua de talent femení?

Hi ha conseqüències profundes. Per exemple, Catalunya és la comunitat d'Europa amb menys natalitat. I també hi ha conseqüències per a les dones mateixes; es va veure que no hi havia dones amb un MBA, màsters per a ser directives d'empreses. Vam veure que a la universitat les dones eren el 60%, però que en els MBA només un arribaven al 20%. Perquè quan és el moment de fer aquests màsters tenen al voltant de 38 anys; aleshores ja tenen fills o en volen tenir, i no tenen temps per a fer l'MBA.

Gràcies a la feina feta s'ha avançat en la visibilització de la dona, però l'entrada efectiva de les dones en els llocs de presa de decisió no s'ha produït...

No s'ha avançat. Quan actualitzem l'indicador veiem que s'ha retrocedit en alguns àmbits, per exemple, la divisòria salarial no ha canviat. En els consells d'administració no ha augmentat el nombre de dones i en els llocs de direcció tampoc. No ha canviat res.

Per què no s'ha avançat en l'entrada de la dona en el poder efectiu?

Hi ha impediments, obstacles, barreres. Hi ha un poder patriarcal masculí instaurat des de fa milers d'anys sobre els homes i les dones.

Jo pensava que després de lluitar, des dels setanta, quan vaig començar, ara estaríem com a mínim com els països nòrdics. I no. Això vol dir que no s'ha fet la feina, que no s'han fet serveis perquè les dones puguin treballar i els homes s'encarreguin de les persones dependents. Encara reivindiquem la igualtat salarial... Els polítics no han fet res d'això... S'ha avançat molt poc. 

Ara bé, hem passat molts anys despistades, i si les dones estem despistades ells no canviaran mai les coses perquè són ells els que manen a tot arreu. O ho batallem nosaltres o ells posaran mil excuses.

Com poden aconseguir poder les dones? Tal com diu Mary Beard, al poder hi arriben les dones individualment però no com a gènere.

Les dones no volem el poder tal com és ara, volem canviar-lo... Però mentrestant, què fem? Qui el canvia? 

Primer s'ha d'arribar al poder per a canviar-lo. Ja ho vaig dir a Dirigir en femenino. Quan una dona puja es transforma en una abella reina. Està contenta perquè hi ha arribat i, com que li ha costat molt, en el fons, no hi vol ningú més. Per tant, la manera com arribem a dalt és un problema, perquè hi arribem amb el vistiplau del poder i perquè un cop la dona hi arriba està tota sola.

Per tant, primer punt: al poder no hi hauria d'arribar només una dona sola, sinó més d'una. I una dona mai no hauria d'estar sola en una taula on tot són homes. A més, els homes trien les dones que arriben al poder i ho fan en clau masculina o amb patrons masculins. I les dones s'hi adapten perquè l'entorn masculí pot més que l'essència i la consciència pròpies. Per tant, les dones hem d'entrar juntes als llocs de poder i ens hem de transformar perquè som portadores del masclisme. Si no ens transformem nosaltres, no arreglarem res.

La idea del poder és molt masculina, amb la del lideratge passa el mateix, com ha de ser el lideratge en femení?

Fins ara l'únic lideratge que hi havia en el món públic i, per tant, empresarial, era el dels homes, perquè ho han fet tot a imatge i semblança seva. I a les escoles de negocis i a les universitats s'estudia i es transmet el lideratge masculí. Però què ha passat en els últims quaranta anys quan les dones han creat empreses? Que les dones han pogut dirigir com han volgut.

En la meva investigació he vist què és el que fan primer les dones quan creen una empresa: busquen una sòcia, reparteixen el poder, fan empreses molt transversals, els agrada que corri la informació perquè tothom porti la batuta, els agrada treure el millor de cadascú i fan una cosa excepcional: equilibrar vida privada i vida pública. Són les millors administradores del temps perquè no en tenen, i això és una manera de liderar diferent.

Per tant, l'existència de dones emprenedores ha ajudat que es vegin noves maneres de fer en el món empresarial?

S'ha de donar un gran valor a les dones emprenedores. Amb elles ha entrat aire fresc en el món empresarial. Fa cinquanta anys a l'administració, els partits i el món empresarial tot eren homes, les dones érem subalternes: secretàries, auxiliars... Ara hi ha un 40% de dones que creen la seva empresa, i això ha provocat una transformació profunda en el lideratge.

Tot i això, la dona encara no té el mateix dret a equivocar-se que un home...

A la dona se la qüestiona més, no se li permet cap error i, a més, com que encara és un objecte sexual, se la qüestiona per tot: si és grassa, si és prima, com vesteix...

Quina motivació tenen les dones per a emprendre?

Hi ha hagut una trampa. Amb la crisi, les empreses van reduir els sous dels treballadors fins a sous de misèria (i ara que ha passat la crisi no han augmentat els sous, hi ha contractes precaris) i, a les persones que es van quedar a l'atur, els polítics, per donar-los una sortida, els van fer una trampa: els van encoratjar a emprendre i a ser autònoms. I això és una trampa perquè molts autònoms malviuen o són falsos autònoms.

Ara bé, als anys vuitanta, moltes dones no tenien títols universitaris i la solució era muntar un petit negoci (un quiosc o una perruqueria) per sortir de l'atur. La màxima motivació d'una dona per a crear una empresa és sortir de l'atur perquè, si no, no ho farien, tret de vocacions molt clares. Ara les dones ja són llicenciades, sobretot en carreres de lletres i serveis. Per tant, quan creen empreses les fan de serveis: consultes de psicologia, serveis educatius... En el món científic hi ha poques dones i sabem que pateixen discriminació, perquè sabem que quan una dona lidera un equip se li donen menys diners per a la recerca.

Quins reptes de futur tenim per a acabar amb la desigualtat de les dones en l'àmbit professional i empresarial?

El més important és prendre consciència, el canvi comença per nosaltres mateixes. Fa molts anys ja vaig veure que les dones tenien unes actituds masclistes molt fortes. Per això, si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú.

També tinc present un refrany africà que diu: «Jo sola arribo molt ràpid —de fet, m'han ofert ser consellera i he dit sempre que no—, però juntes arribarem més lluny», i ho transformarem i ho canviarem tot.

A més, hem de continuar creant indicadors i estudis per a mesurar la desigualtat. És el que ajuda a obrir els ulls. 

També s'han de crear estructures pròpies, les necessitem. Ells ho tenen tot: les patronals, Foment, el Cercle d'Economia, les cambres de comerç, CECOT, PIMEC... on tot són homes, i les dones que hi són s'han mimetitzat amb ells perquè no les facin fora. Per tant, hem d'entrar en massa als llocs de poder, al 50%. Hi ha una llei molt bona, la Llei 17/2015, d'igualtat efectiva de dones i homes, que no es compleix. Hem d'exigir que es compleixi, també en els partits polítics.

La presidenta del Banco Santander, Ana Botín, ha explicat públicament que fins ara no s'ha considerat feminista, però que ara ho considera necessari i ha començat a prendre decisions per a augmentar el nombre de dones al banc, sobretot en llocs de responsabilitat. Per què penses que es van produint aquests canvis?

Ana Botín se n'adona ara perquè és una dona intel·ligent que veu que no es pot anar en contra d'aquest corrent. Les dones manarem i farem una societat millor, amb colideratge amb els homes, però hem de dirigir nosaltres. I això és imparable, hi poden haver baixades i pujades, però serà així. I això és bo perquè les dones treballen millor, al final se sabrà. Tenen molt bones habilitats directives, habilitats que estan en consonància amb el tipus d'empreses del futur i amb una societat equilibrada i més sostenible. No amb aquesta bogeria que vivim ara que ens portarà a acabar amb el planeta. La gent intel·ligent veu que no pot anar contra corrent, i ella ho està fent dins del Santander. 

Fins ara hi havia vels que cobrien les actituds autèntiques. Els homes deien que estaven a favor de la igualtat, però no era cert. Ara han caigut els vels perquè les dones demanen més. Malgrat tenir igualtat en la llei, estem tan malament com abans. Per tant, les dones han sortit al carrer i els homes s'han posat histèrics.

Precisament tenint en compte el moviment #Metoo i les manifestacions multitudinàries del 8M, tens la sensació que vivim una revolució?

Tinc sensació de canvi de paradigma i ho estan fent els joves que ja no es creuen segons quines coses. I també hi comença a haver homes dins el món empresarial que estan malalts d’estrès i que ara diuen que no ha valgut la pena. Per tant, hem d'organitzar la vida d'una altra manera, amb horaris diferents, treballar menys hores i dedicar-nos a la cultura i als nostres.  

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Institucional