«La intel·ligència artificial promet oferir experiències d'aprenentatge adaptades a les necessitats dels estudiants»

 Foto: UOC/Elsa Velasco

Foto: UOC/Elsa Velasco

05/08/2019
Elsa Velasco
Scott Fleming, vicepresident executiu de Strada Education Network

 

L'educació superior està canviant molt de pressa, igual que la tecnologia. El professorat i les universitats s'estan adaptant per a ajudar els estudiants a fer front a les necessitats i els reptes emergents en el mercat laboral. La clau d'aquesta transformació seran les eines i les tecnologies digitals que a hores d'ara encara s'estan desenvolupant i que ens obliguen a plantejar-nos preguntes sobre com s'haurien d'aplicar. El mes de maig, va tenir lloc al Palau Macaya de Barcelona el simposi Next Generation By Design 2019, organitzat per DXtera Institute, German Alliance for Education (Bündnis für Bildung), EduCloud Alliance, Strada Education Network i la UOC. L'esdeveniment va reunir líders i professionals del sector educatiu d'arreu del món per debatre els principals reptes tecnològics que té l'educació superior.

Scott Fleming és vicepresident executiu de Strada Education Network, organització sense afany de lucre dels Estats Units que es dedica a reforçar els ponts entre l'educació superior i el món laboral mitjançant la filantropia i la recerca estratègiques. Com un dels ponents principals del simposi, Fleming va compartir la seva posició sobre la manera com la tecnologia pot ajudar les universitats a millorar la formació dels estudiants i promoure l'èxit en la seva carrera professional.

 

Quin és el repte principal a què s'enfronta l'educació superior en aquest moment?

La connexió entre l'educació i l’àmbit laboral. Gairebé tothom fa estudis superiors per a tenir una feina millor o un sou més alt, i l'educació és un camí per a aconseguir-ho. El que es vol és rellevància. Però, segons el sector empresarial, l'educació no proporciona les habilitats que busquen la majoria dels empresaris.

Per què passa això?

Històricament, l'educació superior no s'ha orientat a la formació d'habilitats, sinó que més aviat, en centrar-se en els estudis d'humanitats, ha funcionat com un sistema de senyals per als ocupadors. Em refereixo al fet que un grau universitari ha estat un senyal que indicava als empresaris la conveniència de contractar una persona determinada. No està del tot malament: les humanitats són una bona preparació per a molts llocs de treball, incloent-hi els que exigeixen una qualificació tècnica. Però cada cop més, els empresaris busquen habilitats específiques; per això, ara l'educació superior té l'oportunitat d'incorporar més formació en habilitats en els plans d'estudi.

Què poden aportar la tecnologia i les eines digitals per a millorar l'educació?

Donen més flexibilitat d'aprenentatge als estudiants i els permeten accedir als materials docents des d'on viuen o treballen, proporcionen moltes més dades i informació a estudiants i professors i els ofereixen més oportunitats per a interactuar amb altres estudiants, encara que físicament estiguin separats.

Com canvia la tecnologia el treball dels educadors?

Dona molta més visibilitat al que fan els estudiants. Pots veure quines activitats duen a terme amb els continguts, com es relacionen amb els altres estudiants, si la seva activitat concorda amb el resultat de les tasques que se'ls assignen. Els professors tenen molta més informació al seu abast, la qual cosa els permet saber com ensenyar millor i com interactuar amb els estudiants.

Com funcionen aquestes noves eines digitals?

Amb l'arribada de la informàtica en núvol, la majoria de les eines digitals viuen en entorns distribuïts o descentralitzats. El contingut i els sistemes d'aprenentatge estan disponibles en tot moment a internet. Si pots accedir al correu electrònic o a les xarxes socials, també tens un accés sense precedents als materials del curs.

Què opineu de la intel·ligència artificial? Com pot millorar l'aprenentatge?

La intel·ligència artificial és encara relativament nova en l'educació, però obre moltes possibilitats. Una d'aquestes possibilitats és identificar quins materials poden ser més efectius per a cada estudiant. No tots els estudiants aprenen de la mateixa manera i la intel·ligència artificial ens pot ajudar en aquest sentit. A més, té el potencial de reduir significativament la quantitat de feina administrativa dels professors, de manera que es poden centrar més en la docència. Hi ha moltes possibilitats, i estem a punt de veure què pot fer la intel·ligència artificial per a transformar l'educació superior.

Ens podeu donar un exemple concret d'aquestes possibilitats?

Actualment, diverses universitats participen en una iniciativa que utilitza un bot de conversa capaç de respondre preguntes de manera molt efectiva. Una de les coses que pot fer la intel·ligència artificial és anticipar quines seran les preguntes més freqüents i donar-hi resposta. Per tant, si soc estudiant i tinc una pregunta mentre viatjo o quan no estic en contacte amb el meu tutor, o necessito una resposta ràpida, puc fer-li la pregunta al bot de conversa, que està disponible 24 hores al dia, 7 dies la setmana. En gairebé tots els casos, pot respondre del 70 al 75% de les preguntes més freqüents que plantegen els estudiants. En aquest sentit, té un impacte molt positiu en la participació estudiantil. La intel·ligència artificial també pot ajudar a identificar situacions més complexes, en què els estudiants potser no volen confiar en un assessor humà, però sí que estan disposats a fer preguntes a un bot de conversa... el bot no jutja ningú per les preguntes que fa. 

Quins són els reptes principals de l'aplicació d'aquestes tecnologies?

Un repte significatiu és trobar l'aplicació d'intel·ligència artificial adequada. Quan la trobes, l’has de desenvolupar o li has d'ensenyar què ha de fer en determinades circumstàncies, cosa que exigeix temps i recursos. I, com que hi ha tantes possibilitats, pot ser difícil centrar-se en les que tindran més impacte. Aquest és un dels motius pels quals la ciència de dades ha arribat a ser tan decisiva.

L'altre repte és que sorgeixen noves qüestions ètiques entorn de la intel·ligència artificial. A escala global, el desenvolupament de programari i enginyeria és una feina menys diversificada que altres ocupacions, i això es pot reflectir en la intel·ligència artificial si no mirem de garantir que tots els punts de vista hi estiguin representats.

De quina manera la intel·ligència artificial i les eines digitals transformaran l'educació en els pròxims deu anys?

Bona part de l'educació serà la mateixa. Encara hi haurà estudiants que continuaran aprenent de professors especialitzats en el seu camp. El que canviarà és que molta d'aquesta interacció es gestionarà per mitjà de la intel·ligència artificial, i els professors no hauran de passar tant de temps ensenyant els principis bàsics d'una matèria, la qual cosa els permetrà dedicar temps a dirigir estudis menys estructurats. A més, el ritme d'aprenentatge serà molt més personalitzat: la intel·ligència artificial pot proporcionar una experiència d'aprenentatge diferent segons les necessitats o les preferències de cada estudiant.

Com penseu que això millorarà la connexió entre l'educació i l’àmbit laboral?

Facilitarà la modificació dels plans d'estudi i incorporarà elements que tindran més sentit per als empresaris. Si hi ha diferents estudiants que fan el mateix curs i tenen els mateixos deures, pots canviar les activitats de manera que cada un tingui l'oportunitat d'aprendre alguna cosa que sigui més rellevant per a la seva carrera professional, sense haver de confeccionar una activitat diferent per a cada un. La tecnologia pot ajudar a fer una diferenciació adequada de cada estudiant i, a una escala més àmplia, en una universitat gran com la UOC, amb 55.000 estudiants o més que es volen graduar, la possibilitat de fer tot això d'una manera flexible serà un avantatge important.