«La UOC sempre ha vist la necessitat de col·laboració en el sector de les tecnologies educatives»

 

Francesc Santanach és el responsable del laboratori de l'eLearn Center i també el representant de la UOC a l'IMS Global Learning Consortium, consorci internacional que treballa en estàndards per a aplicar a les tecnologies educatives. La divisió europea de l'organització, en col·laboració amb la Universitat, celebra els dies 10 i 11 d'octubre a Barcelona unes jornades que serviran per a compartir experiències entre els membres dels diferents grups de treball que la integren. Santanach explica en aquesta entrevista quina és la implicació de la UOC en el consorci i què s'abordarà a les jornades.

 

 

Francesc Santanach és el responsable del laboratori de l'eLearn Center i també el representant de la UOC a l'IMS Global Learning Consortium, consorci internacional que treballa en estàndards per a aplicar a les tecnologies educatives. La divisió europea de l'organització, en col·laboració amb la Universitat, celebra els dies 10 i 11 d'octubre a Barcelona unes jornades que serviran per a compartir experiències entre els membres dels diferents grups de treball que la integren. Santanach explica en aquesta entrevista quina és la implicació de la UOC en el consorci i què s'abordarà a les jornades.

 

L'IMS Global Learning Consortium va néixer a finals dels anys noranta i ve a ser com l'ISO en el món de les tecnologies educatives. Fa estàndards per a tecnologies que es puguin aplicar a l'ensenyament.

Van treballant estàndards en funció de com evoluciona el món de l'ensenyament. Al principi treballaven molt estàndards per a intercanviar continguts educatius entre institucions. En canvi, ara que tothom té un ecosistema d'aplicacions molt més ric i complex, es treballa més en quines dades s'han d'intercanviar aquests sistemes perquè puguin funcionar conjuntament. Per exemple, si tens un curs de formació que vols que utilitzi una eina de videoconferència, l'IMS té una especificació que defineix com aquesta eina de videoconferència hauria d'interaccionar amb la plataforma educativa per tal que l'estudiant hi pugui accedir de manera molt fàcil, sense haver d'introduir un altre mot de pas en una altra plataforma.

El seu funcionament agrupa dos tipus d'organitzacions: el que serien agents en l'entorn educatiu (universitats, institucions educatives, escoles) que consumirien aquestes especificacions, i després també empreses o proveïdors de tecnologia per a l'ensenyament. L'IMS defineix els estàndards al costat d'aquests dos tipus d'organitzacions i després en promou el desenvolupament entre les empreses i els proveïdors de tecnologia.

Sí. De fet, la gràcia de l'estàndard és generar mercat. Com a universitat nosaltres ho hauríem de construir tot des de zero sense estàndards. Que existeixin ens permet que surti una empresa que et fa, per exemple, un sistema d'exàmens virtuals i, com que existeixen uns estàndards, aquest sistema el pots incorporar a la teva plataforma educativa i no l'has de desenvolupar perquè vas a buscar una empresa que t'ho faci. D'alguna manera s'incorporen els dos sectors, l'educatiu, que usa les eines, i l'empresarial, que genera tot el programari.

Aquestes jornades s'organitzen a diferents ciutats europees des de fa dos anys, que és quan va néixer la divisió europea de l'IMS. Abans calia anar als Estats Units. La UOC n'és membre des de fa temps i sempre s'havia d'anar als Estats Units i participar en grups de treball d'allà. Ara la divisió europea té diferents grups de treball per a abordar les qüestions en l'àmbit local. Les jornades tenen un doble objectiu: explicar l'estat de totes les especificacions i estàndards de l'IMS i explicar el treball i la tasca que hem fet com a IMS Europa.

A Europa hem treballat molt com adaptar totes les especificacions perquè compleixin les noves normatives de protecció de dades, el que es coneix com a RGPD (Reglament general de protecció de dades), que es van posar en marxa l'any passat. Ara treballem per veure quin impacte té tot això sobre les especificacions, i el que farem és publicar una sèrie de guies enfocades a institucions europees que vulguin aplicar aquests estàndards.

La UOC s'ha trobat amb aquesta problemàtica des del principi perquè ha estat pionera en el desenvolupament de formació en línia i per a fer-ho necessitava tot aquest conjunt d'eines. També des del principi hem format part d'aquest tipus d'organitzacions perquè sempre hem vist la necessitat de col·laboració i d'acord entre tots els actors d'aquest sector. A mesura que va creixent el sector, es fa més i més inviable fer-se les coses tot sol.

La UOC té molta tecnologia pròpia com a fruit de la seva història. Per a poder actualitzar tota aquesta tecnologia o adquirir-ne de tercers sí que ens cal anar complint tota la normativa. Des de fa molt de temps treballem un dels estàndards que es diu IMS LTI (learning tools interoperability), que és el que permet, des de la nostra plataforma educativa, cridar eines externes que tenim en núvol (coses com ara Wordpress, eines de videoconferència, wikis, etc.). Som una de les institucions pioneres utilitzant-lo i aquest fa molt temps que el treballem.

Soc el representant de la Universitat a l'IMS. Formem part del grup de treball d'Europa i això implica fer una sèrie de reunions al llarg de l'any. Hem participat en l'organització de les jornades com a socis locals, els únics de Barcelona. Explicarem el projecte TeSLA en una sessió sobre temes d'avaluació en línia. Després participarem en una taula rodona sobre l'estat dels grups de treball i en una altra sobre el futur de les especificacions i la col·laboració entre institucions i sobre com podem fer evolucionar el mercat de la tecnologia educativa. Després faré una sessió sobre el procés de canvi d'una institució com la nostra, que té molta tecnologia pròpia, cap a tecnologies ja existents o de mercat.